Els promotors demanen a la Generalitat un augment del 7% en el preu de les VPO, que ja va pujar 200 euros per metre quadrat en 2025

El Govern valencià, llavors amb Carlos Mazón al capdavant, va aprovar al final de l’any 2024 el decret de règim jurídic dels habitatges de protecció pública (HPP) de la Comunitat Valenciana, que ja va fixar en 2.400 euros el valor de referència del metre quadrat d’aquesta tipologia, 200 euros més del que venia fixat pel Govern del Botànic. És a dir, 18.000 euros més per un habitatge protegit de 90 metres quadrats, que ara ascendeix a 216.000 euros. Tot això després d’anunciar el Pla Viu pel qual el Consell del PP es va comprometre a promoure 10.000 habitatges protegits, la major part de les quals d’iniciativa privada. Un pla la viabilitat del qual depén, per tant, que als promotors els resulte rendible entrar en el mercat dels HPO.

Aquest és un dels motius pels quals la Generalitat estudia una pujada de preus en els pròxims mesos, almenys en les zones més tensionades. La raó és perquè el decret esmentat va introduir l’anomenat mòdul dinàmic que permet adaptar-lo per municipis, tant a l’alça com a la baixa, si es donen situacions que ho justifiquen.

Precisament el desembre de l’any passat la Conselleria d’Habitatge que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) l’inici de la consulta pública prèvia per a l’elaboració de l’ordre que determine els valors estàndard i ajustat que componen el nou mòdul dinàmic per a la fixació de preu màxim de venda dels habitatges de protecció pública (HPP) a la Comunitat Valenciana per a aquest exercici, partint dels 2.400 euros esmentats.

Amb aquesta proposta es pretén regular el procediment per a calcular el preu màxim dels HPP, tenint en compte un mòdul dinàmic que inclou criteris objectius com el municipi, la renda mitjana de la població, l’evolució demogràfica o el preu mitjà de compravenda d’habitatges tipus. Així doncs, segons va explicar el director general de Planificació i Polítiques d’Habitatge, Juan Antonio Pérez, “l’elaboració d’aquest estudi permetrà saber la situació de cada municipi per a aplicar el preu de venda estàndard o ajustat a cadascun”.

Sobre aquest tema, a preguntes d’elDiario.es, des de la Federació de Promotors Immobiliaris i Agents Urbanitzadors de la Comunitat Valenciana (Feprova) han afirmat que han traslladat a la Generalitat Valenciana “la necessitat d’actualitzar els mòduls d’HPP; no es tracta d’encarir l’habitatge protegit, sinó d’evitar que directament no es construïsca”.

Així doncs, defensen que “el mòdul hauria d’haver-se actualitzat ja el gener del 2026 per a recollir l’increment de costos produït durant el 2025” i han lamentat que “no fer-ho va ser un error, perquè l’HPP treballa amb marges molt ajustats i no pot promoure’s a pèrdues”.

A aquest desfasament, han explicat que cal afegir “el nou increment de costos derivat del context internacional i del conflicte a l’Orient Mitjà, amb pujades importants en energia, transport i materials”, motiu pel qual defensen “una revisió superior al 7%, encara que entenem que aquest percentatge pot ser un primer pas”. S s’aprova aquest increment, un habitatge de 90 metres passaria a costar 231.000 euros, 15.000 euros més que en l’actualitat.

L’objectiu, han comentat, “ha de ser que hi haja habitatge protegit viable, ja que ”entre fer HPP una mica més car o no fer HPP, la pitjor opció social és no fer-ne“ i han afegit: ”Per al comprador l’impacte pràctic serà limitat; parlem d’habitatges que s’entregaran previsiblement d’ací a dos o tres anys, amb una evolució també de rendes i finançament. I si finalment es faciliten fórmules de finançament al 100%, la diferència pot traduir-se en uns pocs euros més al mes davant l’alternativa real de no tindre accés a un habitatge protegit“.

Pel que fa a ciutats concretes en què hauria d’aplicar-se aquest increment des del seu punt de vista, “la necessitat és especialment intensa en les grans ciutats, les seues àrees metropolitanes i bona part del litoral, on coincideixen més pressió de demanda, escassetat de sòl disponible, costos alts i dificultat d’accés per a rendes mitjanes”.

Sobre compromisos concrets del Consell respecte d’aquestes demandes, han afirmat que “la Generalitat coneix perfectament el problema i confiem que adopte una decisió tècnica com més prompte millor, perquè en depén que moltes promocions d’HPP puguen tirar avant”.

Per part seua, a preguntes d’aquesta redacció, fonts de la Conselleria d’Habitatge no han revelat les seues intencions sobre aquesta petició i s’han limitat a comentar que “el 2023 l’anterior executiu del Botànic va pujar el preu del mòdul de 1.800 a 2.200 euros i el 2024 es va pujar a 2.400, però ara no s’ha avançat res més sobre això”.