“Discreció i generositat”: com es va forjar i qui va fer possible la llista unitària de l'esquerra valenciana

L'esquerra valenciana ha donat exemple a les esquerres de tot Espanya i ha aconseguit un acord històric d'unitat per a concórrer en una mateixa candidatura a les eleccions generals del 29 de novembre. Fins a sis partits polítics —els tres que integren Compromís (Més, Iniciativa i Verds), Podem, Esquerra Unida (Front Ampli) i Esquerra Republicana del País Valencià— han soterrat les seues picabaralles passades i les seues discrepàncies ideològiques per a conformar una llista que aspira a aconseguir entre sis i huit dels 33 diputats en joc a la Comunitat Valenciana. I el més important: la intenció declarada durant les trobades vincula l'acord a les eleccions autonòmiques de 2027, en què el PSPV-PSOE, Compromís i la resta de forces d'esquerra tenen, segons les enquestes, serioses possibilitats d'arrabassar la Generalitat a l'actual majoria de PP i Vox. Però aquesta serà una altra batalla i es lliurarà en un context diferent.

Com es va gestar i qui ha fet possible la llista unitària de l'esquerra valenciana, que no s'ha aconseguit a la resta d'Espanya i només s'ha emulat a Canàries? La clau, coincideixen la mitja dotzena de fonts consultades, ha sigut que les negociacions s'han portat íntegrament des de la Comunitat Valenciana. “Fora del soroll, la toxicitat i les filtracions interessades de Madrid i Barcelona”, explica Pablo Bellver, un dels puntals de Compromís en les converses. I no és una qüestió menor, perquè, com també defineixen la majoria dels responsables de l'acord, “la discreció, la generositat i el bon to” han permés tancar tots els serrells en 11 dies. També s'ha tancat la llista al Senat amb el PSOE, un acord que es va concretar entre el dijous 15 i el divendres 16, encara que en aquesta papereta no estarà Podem.

Les quatre forces polítiques es comprometen a crear un “grup valencià” al Congrés, passe el que passe amb Podem i Front Ampli. Si no fora possible constituir un grup propi, cada diputat elegit en aquesta candidatura podrà triar a quin grup s'adscriu. Fonts de Compromís expliquen que, gràcies a un canvi en el reglament del Congrés, si la candidatura unitària d'esquerres aconsegueix més de cinc diputats i més del 10% dels vots en cadascuna de les tres províncies, seria possible conformar un grup propi de l'esquerra valenciana.

Les negociacions entre les diferents forces van començar dimarts 6 d'octubre, només 24 hores després que Pedro Sánchez polsara el botó roig de la convocatòria electoral. Compromís, la força majoritària en l'àmbit autonòmic, ha centralitzat les converses i ha construït la candidatura a través de reunions bilaterals amb la resta de forces. De fet, totes les trobades per a segellar els acords s'han celebrat a la seu de Compromís a la ciutat de València. Allí han acudit, en diferents sessions, les negociadores de Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. En l'equip dels taronja, a més de Pablo Bellver, han participat la secretària general de Més, Amparo Piquer; Carles Esteve, portaveu d'Iniciativa; Natxo Serra, de Verds, i Sergi Tomàs, d'Iniciativa.

L'acord entre Compromís i Podem ha sigut el més fàcil d'aconseguir. Segons explica la secretària general dels morats a la Comunitat Valenciana, María Teresa Pérez, l'èxit ha radicat en el fet que les negociacions s'han basat en “la paciència, la confiança i el respecte”. “Portem molts mesos, fins i tot més d'un any, treballant amb Compromís. Treballant en l'escenari que ens entendríem”, assenyala Pérez, que ha forjat una gran sintonia amb Águeda Micó, diputada de Compromís al Congrés, sobretot després de la seua eixida de Sumar.

Podem tindrà el número 1 per la província d'Alacant, un lloc amb possibilitats d'obtindre representació en una província complicada per a les esquerres. Un dels moments més divertits de la negociació es va produir quan Carles Esteve, de Compromís, va regalar a María Teresa Pérez un adhesiu de l'acord entre Compromís, Podem i EUPV per a les eleccions generals de 2016, batejat com “A la valenciana”, que va aconseguir nou diputats i va superar el PSOE. Un símbol que va ajudar a encarrilar l'acord. María Teresa Pérez va estar acompanyada en les converses per Pau Vivas, secretari general dels morats a la Comunitat Valenciana, i Carlos Monsonís, portaveu. Encara que no està per escrit i caldrà veure-ho durant la campanya, és molt probable que Irene Montero faça campanya en alguns municipis o ciutats del sud de la Comunitat Valenciana.

L'acord amb Esquerra Unida, que a mitjan negociació va anunciar la seua integració en Front Ampli, ha sigut el més difícil de tancar i va estar a punt de descarrilar dijous, quan el 75% de la seua direcció va votar en contra d'un acord amb Compromís perquè l'última oferta de la coalició taronja no complia les seues expectatives. “Pensàvem que, quan es va anunciar el pacte amb Front Ampli, ja no vindrien a les negociacions”, assegura un negociador de Compromís. Però la sang no va arribar al riu i la formació que dirigeix Rosa Pérez tindrà el lloc número tres per la província de València i un senador en virtut de l'acord tancat amb el PSOE.

Rosa Pérez i part de la direcció d'EUPV no estan satisfetes amb l'acord: aspiraven al número 1 per Alacant, que ha aconseguit Podem, però finalment “la responsabilitat pel moment històric” ha pesat més en una direcció que, en 24 hores, va esmenar el “no” votat dijous. L'acord havia sigut rebutjat pel 75% de la direcció d'Esquerra Unida. Nahuel González, diputat d'Esquerra Unida al Congrés en virtut de l'anterior pacte d'esquerres de 2023 i que no podrà repetir, ha sigut l'exemple de sacrifici polític per “aconseguir la unitat al País Valencià”, com va expressar ell mateix en les seues xarxes socials.

Esquerra Unida, que aquest dissabte ha celebrat el seu 40é aniversari, volia negociar les eleccions generals juntament amb les autonòmiques, però des de Compromís van considerar que era molt precipitat. Encara que no hi ha res escrit, s'ha avançat prou de cara a una llista unitària el maig de 2027.

La inclusió d'Esquerra Republicana del País Valencià tampoc ha generat molts problemes i constitueix la principal novetat de l'acord autonòmic de les esquerres a la Comunitat Valenciana. El seu president, Domènec Garcia Anglés, ha participat en les negociacions juntament amb diversos membres del partit i destaca la “bona voluntat” de les parts. ERPV tindrà el número dos per Castelló, un lloc que difícilment aconseguirà diputat, a més d'altres acords econòmics i de representativitat en cas que s'aconseguisca un grup valencià d'esquerres al Congrés. Una de les bases que aporten els republicans és la possibilitat que Gabriel Rufián faça campanya per la coalició valenciana, “sobretot en municipis d'Alacant”, on ha celebrat actes amb més de 600 persones. “El que hem fet ací és el que predicava Rufián i que els altres no han pogut fer”, recorda Pablo Bellver, de Compromís.

Però, si les reunions de Compromís amb la resta de forces polítiques han donat com a resultat algun cas complex, no menys difícils han sigut les negociacions internes de la coalició entre Més, Iniciativa i Verds. “El nostre objectiu clar era preservar Compromís, i més amb les expectatives electorals que tenim per al futur”, explica una font de Compromís. El moment intern de màxima tensió es va produir dimecres, quan, a última hora de la nit, hi va haver un conat d'incendi entre Iniciativa i Més pel número 1 per València. Els ecosocialistes van proposar Alberto Ibáñez per a encapçalar la llista, un lloc al qual també aspirava Águeda Micó. La sang no va arribar al riu gràcies a l'actuació d'Els Verds com a “cascos blaus”, i l'ordre serà el mateix que en les eleccions de 2023.

La preocupació per “preservar Compromís” no és menor, ja que aquesta legislatura la coalició es va trencar al Congrés: Micó se'n va anar al Grup Mixt i Ibáñez es va quedar en Sumar després de les friccions dels valencianistes amb el paper de Yolanda Díaz en el Govern. Durant la setmana i les dures negociacions va arribar a sonar una “pinça” entre Iniciativa i Esquerra Unida per a forçar Més a renunciar al número 1, fins i tot amb una llista alternativa. Només va ser un envit indirecte que no va anar a més, però que posa en evidència la fragilitat de la fórmula si no es manté la generositat que ha caracteritzat la “fórmula de la Coca-Cola” de la política valenciana: la coalició Compromís.

La cirereta a la unitat de l'esquerra es va posar el mateix divendres amb la candidatura conjunta amb el PSOE al Senat. L'acord es va tancar en 24 hores, ja que la telefonada de Ferraz a Compromís es va produir dijous. En cas que es complisquen les expectatives, els socialistes obtindrien sis senadors i Compromís i els seus aliats, tres. Com va ocórrer amb l'acord entre Compromís i Podem, les parts portaven de manera informal setmanes i fins i tot mesos treballant en aquesta opció des de la fontaneria dels partits.

La tàctica de l'esquerra valenciana està dibuixada a la perfecció a la pissarra. Ara només falta que l'estratègia es convertisca en vots. I que es parle de política.