El Govern valencià renuncia a cobrar 280 milions en avals de projectes fotovoltaics fallits

L’objectiu de descarbonitzar l’economia com a propòsit de l’Agenda 2030, en el marc del canvi climàtic, va ancorar la necessitat de reduir l’ús de combustibles fòssils i impulsar les energies renovables, bàsicament la fotovoltaica i l’eòlica. Amb un clima propici per les hores de sol, Espanya és un dels països que més camí ha recorregut en aquest sentit, fins al punt que quasi el 60% del total del mix de generació elèctrica ja és d’origen renovable. Però, com sempre passa, l’especulació acampa allà on el terreny està arreglat per al negoci.

El sector de les renovables està experimentant un problema especulatiu, un sobreescalfament, des de fa quasi deu anys, quan va començar a disparar-se el nombre de peticions de reserva de capacitat de xarxa per a instal·lar les plantes. Sovint són empreses creades només per a aconseguir les autoritzacions administratives amb l’objectiu de vendre-les al millor postor. Es tracta de SL creades amb 3.000 euros de capital social, sense experiència tècnica ni, per descomptat, capacitat financera per a desenvolupar la planta per a la qual se sol·licita autorització i la construcció de la qual requereix una inversió de centenars de milions d’euros. Una vegada aconseguit el permís, els titulars solen no sol·licitar la connexió perquè no existeix un projecte real. Només la intenció de vendre les llicències per a aconseguir beneficis milionaris, sovint a fons d’inversió estrangers que són els qui desenvolupen les instal·lacions.

Per a frenar aquesta bambolla especulativa es van adoptar mesures legals. Entre altres, el Reial decret 23/2020, de 23 de juny. Una norma que pretenia separar els projectes sòlids dels merament especulatius. Donava dos mesos per a renunciar als permisos d’accés de la instal·lació si no s’anava a construir, amb la consegüent recuperació dels avals. En cas de no desistir, s’assumia que ja s’havien de justificar els requisits exigibles per a mantindre aquests permisos d’accés. No complir les exigències marcades suposa la caducitat automàtica dels permisos d’accés i de connexió. I si els permisos caduquen per causes imputables al promotor, la llei estableix que s’han d’executar les garanties econòmiques presentades. Els diners passen, per tant, a mans de la Generalitat.

La Plataforma per la Ubicació Racional de les Energies Renovables (Ubiracional), que agrupa 77 col·lectius en defensa del territori i grups ecologistes, explica que des d’aquell 2020 s’han presentat projectes de producció d’energia elèctrica renovable per una potència conjunta de 6.927,77 MW. Entre els expedients autoritzats, denegats o actualment en tràmit. Els promotors van depositar quasi 280 milions d’euros en garanties, segons aquesta entitat.

Es desestima el projecte sense executar garanties

La citada plataforma explica que en total han sigut 165 les instal·lacions de renovables que s’han desestimat, per renúncia de la promotora o incompliments. A la Comunitat Valenciana, i dins d’aquests projectes, han naufragat plans de perfil especulatiu, desestimats per la Generalitat dins dels procediments administratius per a autoritzar aquestes instal·lacions? Sí. Especialment en els últims dos anys, segons Ubiracional. Per caducar els permisos o per no acreditar les necessitats del projecte. La Generalitat s’ha decomissat dels avals? Ni un sol euro ha anat a parar a les arques públiques. El balanç dels últims sis anys és: 165 expedients fracassats per responsabilitat del promotor, zero euros intervinguts. Des de la Plataforma Ubiracional lamenten que Medi Ambient està retornant l’import total de les garanties malgrat que hi ha projectes que, entenen, han incomplit les condicions per les quals el promotor pot recuperar els avals. Per a la conselleria, en tots els casos hi ha justificació per a no executar els avals, diuen. D’aquesta manera, aquests quasi 280 milions d’euros han tornat a butxaques privades malgrat que l’impulsor del projecte no tenia, en molts casos, més intenció que especular.

És informació oficialment facilitada per la consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marian Cano, i pel director general d’Energia i Mines, Manuel Argüelles. Tots dos han admés en sengles respostes parlamentàries que el Consell no s’ha apoderat ni d’un sol euro d’avals depositats per projectes desestimats perquè el promotor ha desistit o per incomplir les exigències. En resposta al diputat de Compromís Vicent Granel, qui, després de reunir-se amb Ubiracional, li va preguntar pels casos en els quals la resolució desestimatòria s’havia saldat amb confiscacció d’avals, la consellera Cano va respondre que no consta “cap expedient finalitzat de devolució de garanties en el qual s’haja resolt que no procedeix la devolució i, per tant, s’haja instat al decomís dels avals per incompliment de la promotora”.

Així mateix, afegia, “no existeixen casos en els quals, havent-se dictat una resolució desestimatòria, s’haja procedit a la requisició d’avals, ja que no s’ha donat cap situació que requerisca aquesta actuació”. La resposta és d’octubre de 2025. El 10 de desembre, el mateix director general d’Energia i Mines, Manuel Argüelles, aleshores adscrit a Indústria i ara a Medi Ambient, ratificava aquest extrem. Explicava que des de 2019 fins al novembre de 2025 no s’han decomissat de l’import depositat com a garantia en els projectes amb resolució desestimatòria o en aquells en què els mateixos promotors hagen desistit.

La llei fixa un aval de 40 euros per kW

Tant les garanties que s’han de depositar com les condicions del procediment d’accés, connexió o les causes de caducitat o inadmissió estan regulades en el Reial decret 1183/2020. En aquesta norma es fixen les garanties econòmiques exigibles com a aval per a tramitar els permisos d’accés i connexió, que són 40 euros per kW instal·lat per a generació —articles 23 i 23 bis—.

Des de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori han actualitzat, a petició d’aquest diari, les respostes parlamentàries per a confirmar que fins a la data continuen sense executar cap aval. De moment, diuen, “no hi ha hagut causes” per a activar aquest mecanisme. Per causes entenen que hi haja una infracció per part del promotor. Una condició que, segons experts consultats, no es preveu en la normativa. En tots aquests casos, apunten des de la Generalitat, la instal·lació ha fracassat per raons no imputables al promotor, com ara informes ambientals desfavorables per ubicar-se el projecte, per exemple, en un parc natural.

Asseguren que el precepte legal d’executar les garanties és “relativament recent” i assenyalen que en altres comunitats o el mateix Govern tampoc han utilitzat aquesta potestat legal. Respecte als macroprojectes plagats d’insuficiències i irregularitats i susceptibles de perdre els avals, fonts de la Generalitat admeten les seues dificultats i assenyalen que en bona part estan mal concebuts i difícilment poden complir les exigències legals. Són condicions molt complicades que els converteixen en “inviables”, diuen. En alguns casos els projectes estan, a més, judicialitzats.

Ubiracional ha plantejat recursos d’alçada en els quals es demana que les resolucions que deroguen els projectes “havien de recollir si els avals s’executaven o no”. En molts casos l’única resposta ha sigut el silenci, segons la citada plataforma.