En la primavera del 2018 veia la llum el llibre El fugitiu (Vincle), una obra que conté la investigació dels periodistes valencians Genar Martí i Jorge Saucedo sobre Antonio Anglés, el presumpte assassí de Toñi, Miriam i Desireé en el conegut cas Alcàsser, un succés que va commocionar la societat espanyola ara fa 27 anys. Uns mesos després, un jutjat d’Alzira reobria el cas arran del testimoniatge oferit pel capità del City of Plymouth, Kenneth Farquharson Stevens, a Martí i Saucedo, els quals, al maig del 2019, declaraven davant el grup de fugitius de la Policia Nacional a petició de la jutgessa. “Els expliquem tota la informació que havíem recaptat fins hui, la que estava publicada en el llibre i la que no”, comenta Saucedo.
Fruit d’aquestes perquisicions, la titular del Jutjat d’Instrucció número 6 d’Alzira va emetre el mes de novembre passat una comissió rogatòria internacional per a prendre declaració a la tripulació del vaixell esmentat, en el qual Anglés va fugir com a polissó el 1993.
El capità del City of Plymouth relata als dos periodistes que, després de descobrir el polissó a bord, de qui desconeixien la identitat, se’l reclou en una cabina d’on aconsegueix escapar i salta a la mar en una barca inflable. Després de localitzar-lo de nou, la tripulació tanca Anglés en una cabina de la qual es barren portes i finestres amb taulers. No obstant això, quan el vaixell arriba a Dublín i la policia puja a bord, el polissó se n’havia anat. “Algú va haver de deixar-lo eixir i haver recol·locat la fusta. No va poder escapar d’aquella cabina sense ajuda”, relata Kenneth Farquharson Stevens, que reconeix en la seua entrevista amb Martí i Saucedo que sospita concretament d’un dels seus mariners, encara que no en va revelar la identitat.
Genar Martí assegura que es van trobar a faltar preguntes de la policia irlandesa llavors a la tripulació del City of Plymouth. “A ningú se li va ensenyar la foto d’Antonio Anglés quan se’ls va interrogar a Liverpool. Vam ser nosaltres els primers a mostrar la foto al capità, que el va reconéixer sens dubte, la qual cosa deixa clar que va fugir d’Espanya. Antonio Anglés va embarcar a Lisboa el 1993 i va arribar a Dublín el 25 de març a bord del vaixell britànic”, comenten els periodistes.
Tampoc s’expliquen que els interrogatoris a la tripulació del vaixell en què va fugir el principal sospitós del crim no arribaren fins al jutjat d’Alzira responsable de la investigació fins tres anys més tard. “És bastant incomprensible, així com que no se’ls tornara a prendre declaració en 25 anys”, sentencien: “Va ser un error no continuar amb aquella via d’investigació”.
Saucedo aclareix que el que es va reobrir va ser la investigació judicial sobre el parador d’Anglés: “La investigació policial mai s’ha deixat de banda, sempre que els ha arribat un possible albirament del fugitiu o una pista aparentment sòlida”. Així, el 2009 es van fer punxades telefòniques i es va controlar el correu electrònic a Kelly, la germana d’Antonio Anglés que resideix als Estats Units, de qui se sospitava que poguera mantindre contacte amb el seu germà. I també es va vigilar una tia que residia a l’Uruguai. Cap d’aquestes diligències va fer fruit, però van servir per a allargar la prescripció fins al 2029. “Amb la nova via d’investigació, el rellotge de la prescripció corre fins al 2040, ja que els assassinats prescriuen al cap de vint anys”, matisa Saucedo, que considera que aquest fet en si és ja un èxit.
La policia, “tal com ens ha transmés”, busca a un home viu: “No hi ha cos, per tant no cal pensar que està mort”. A més, com comenta Saucedo, la policia els ha dit “de manera explícita” que no manegen “cap dada” respecte de les investigacions dutes a terme al Regne Unit que faça pensar que el pròfug es tirara a l’aigua en el port de Dublín.