L'advocat acusat per l'enganyifa del 'cas Bar España' que s'asseu en línia al banc dels acusats li tira la culpa a un mort

L'advocat Javier Fernández Torres es defensa a si mateix en el juí per la farsa del 'cas Bar España' i compareix al banc dels acusats en modalitat telemàtica, ja que resideix a Irlanda. L'acusat va declarar aquest dimarts, en la segona sessió de la vista oral, per a carregar el mort a Reinaldo Colás, el perruquer mort el 2017 que, per venjança contra la seua exdona, va crear inicialment la notícia falsa d'una suposada trama de pederàstia i assassinats a Castelló que implicava falsament la parella d'aquesta última, la magistrada que va arxivar la seua denúncia i càrrecs públics rellevants, amb una mentida amplificada en xarxes socials pel submon conspiranoic, per la qual el fiscal Javier Carceller sol·licita penes de set anys de presó pels presumptes delictes contra la integritat moral i continuat de calúmnies amb publicitat contra autoritat i funcionari i contra particular.

Fernández Torres va relatar davant del jutge de la plaça 3 de la Secció Penal del Tribunal d'Instància de Castelló que Colás li va fer un “encàrrec professional” i li va remetre un “document de 204 pàgines”, a més d'un “informe pericial” sobre les seues filles, que suposadament haurien sigut les primeres víctimes de la falsa trama del 'cas Bar España'. Tot això, segons va declarar l'acusat, “perquè s'investigaren els fets i es determinara si, efectivament, aquestes denúncies que figuraven en el document eren verídiques o eren falses”, segons va manifestar el lletrat a preguntes del representant del Ministeri Públic.

“Jo no vaig fer denúncies, vaig fer un dictamen jurídic”, va al·legar l'advocat, qui es va emparar en el “treball d'investigació de Reinaldo”.

L'acusat va dir que “no tenia coneixement” que un dels principals assenyalats per les denúncies de Reinaldo Colás era precisament Giuseppe Farina, la parella de la seua exdona, amb qui el perruquer mantenia un contenciós pel règim de visites de les seues filles.

Fernández també va assegurar, en un primer moment, que “no va tindre coneixement” que Colás havia sigut condemnat per denúncia falsa (el 2013 pel Jutjat Penal número 1 de Vinaròs).

Després va dir que havia sentit “comentaris” sobre el fet que el perruquer havia sigut condemnat pel bulo i va reconéixer que sabia que Reinaldo Colás “tenia procediments” per les seues denúncies falses. I, finalment, va precisar que el seu client “va mencionar tangencialment” que havia sigut condemnat per denúncia falsa.

Disbarats amb “aparença de veracitat molt gran”

No obstant això, l'acusat no va poder comprovar el contingut dels dossiers que elaboraven Colás i els seus col·laboradors, “per falta de mitjans econòmics”, segons va defendre. “Reinaldo no comptava amb mitjans suficients, vaig tractar de donar-li suport en tot el que vaig poder”, va rematar.

La documentació que li va aportar Colás, que sostenia que s'havien produït abusos a menors i fins i tot assassinats al Bar España, presentava una “aparença de veracitat molt gran” i era “molt profunda”, va dir Javier Fernández.

L'acusat també es va parapetar en un segon personatge pròxim a Colás, el també mort Joaquín Crespo Marqués. “Ara com ara aquest informe perd valor per la mort dels dos”, es va escudar Javier Fernández, a manera d'estratègia de defensa. L'advocat va afegir que “en absolut” sabia que Crespo també havia sigut condemnat per denúncia falsa.

D'altra banda, el lletrat va negar que es concertara o es coordinara per a amplificar l'engany amb la resta d'acusats, tots pertanyents al submon conspiranoic, incloent-hi Ramón Valero Martín Consuegra, àlies Un técnico preocupado, o Pilar Baselga, absolta en primera instància per anomenar “Begoño” Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez, i vincular-la amb el narcotràfic.

Javier Fernández va reconéixer que va remetre el 2016 un informe a una llarga llista d'institucions: la Fiscalia, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, la Casa Reial, el Consell General del Poder Judicial, la Generalitat o l'Agència Valenciana Antifrau.

També a càrrecs autonòmics com l'aleshores president Ximo Puig i la seua vicepresidenta, Mónica Oltra, o a representants polítics de l'època com Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Joan Baldoví, Rafael Hernando o Gabriel Rufián, entre altres. “Havien de saber que no s'estaven investigant un munt d'assassinats per part de cap administració pública competent”, va dir Fernández.

El fiscal va recordar que l'acusat, mentre enviava a mitja Espanya la bola, tenia una requisitòria de cerca i captura perquè no s'havia presentat davant del jutjat que l'investigava per la difusió de la desinformació.

Acusava “de manera expressa” Oltra o Camps

En els escrits, acusava “de manera expressa” càrrecs públics com Oltra o l'exconsellera de Justícia Gabriela Bravo, entre molts altres, “de l'omissió del deure d'impedir delictes”, segons va recordar el fiscal Carceller. També va implicar l'expresident Francisco Camps.

D'altra banda, l'acusat va reconéixer haver aportat el document elaborat per Reinaldo Colás a Virginia Mota San Máximo, a qui va elogiar com una “professional seriosa i rigorosa” i qui també s'asseu al banc dels acusats per difondre l'engany del 'cas Bar España' en el “periòdic digital” Aquí Actualidad, ja desaparegut de la xarxa i l'editor del qual, Santiago Cordido García, figura com a responsable civil.

Javier Fernández revestia els seus escrits amb el segell d''Abogados contra la Corrupción', una entitat que mai va arribar a constituir-se oficialment i que el lletrat va definir com una “firma privada” de la qual posseïa el “100% de titularitat”. “La fundació es va quedar en l'aire per falta de fons”, va indicar l'acusat.

El fiscal, per contra, considera que l'advocat va utilitzar “com a pantalla” l'entitat “amb l'única finalitat de donar aparença de serietat a les seues actuacions” relatives al bulo del 'cas Bar España'.

Les declaracions de les víctimes

Les sessions següents del juí inclouen la declaració testifical de diverses víctimes de la notícia falsa del 'cas Bar España', com Francisco Camps, Mónica Oltra o Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló.

També declararan com a perjudicats la magistrada que va arxivar per falta de proves la primera denúncia de la faula, que ha patit durant quasi dues dècades una persecució sistemàtica, o enemistats personals de Reinaldo Colás incloses en la mentida, a més de les filles del perruquer mort.