L'esquerra valenciana avança en una candidatura única liderada per Compromís i aspira a aconseguir sis diputats

El context no és d'especial eufòria, però les enquestes apunten que hi pot haver partit si es juguen bé les cartes. I en aquesta tessitura, les negociacions semblen més fàcils que fa quatre anys, que fa huit o que en fa ja deu, quan es va assajar la primera candidatura conjunta de l'esquerra transformadora valenciana al Congrés i al Senat. Fins i tot sembla que s'ha aprés d'alguns errors.

Compromís, Podemos i Esquerra Unida treballen a contrarellotge per a construir una candidatura conjunta a les eleccions generals davall el paraigua dels valencianistes, amb l'objectiu d'aconseguir una papereta que aglutine els vots contra el PP i Vox i ser una força capaç de pressionar el PSOE si els números permeten formar un executiu progressista. Portarà el nom de Compromís més algun element que identifique l'esquerra emancipadora valenciana. En l'escenari més optimista, segons les seues estimacions, obtindrien sis diputats: tres per València, dos per Alacant i un per Castelló; dos més dels que va obtindre Sumar [ara Frente Amplio], amb Podemos inclòs, en les eleccions generals de 2023. També es parla amb altres forces com Esquerra Republicana i amb moviments socials per a articular aquest projecte, l'avantsala de la negociació per a les eleccions autonòmiques i municipals de maig de 2027.

Confien que una bona campanya, atés el descontentament ciutadà amb el PSOE, sumat a la popularitat que les enquestes atorguen als valencianistes en les autonòmiques —encara que hi haja vot dual al País Valencià— i el reforç d'una imatge d'unitat de les esquerres els permeten mantindre o millorar els resultats. A Castelló, el 2023, a penes hi va haver 5.000 vots de diferència entre Sumar i Vox, mentre que a Alacant, on sí que van obtindre representació, la diferència va ser de 30.000 electors. Hi ha possibilitats de disputar aquests escons si s'aconsegueix mobilitzar l'electorat.

De moment, la sensació és que l'acord és possible. Les forces valencianes prefereixen mantindre la discreció i a penes comenten detalls sobre les negociacions. Assenyalen que veuen la qüestió amb optimisme, encara que queda molt per parlar —les llistes, el nom de la marca, la campanya, les aportacions econòmiques—. Les formacions indiquen que no volen repetir “l'espectacle que s'està donant a Madrid o Barcelona” amb un degoteig de noms i propostes i mantenen un diàleg constant.

Poques hores abans de tancar aquesta edició, l'acord avança més ràpidament entre Compromís i Podemos. Les dues formacions, que en el passat van tindre les seues friccions, es mostren bastant alineades i interpreten la situació de manera semblant. Reconeixen que la força majoritària al País Valencià és Compromís i que ha de tindre més capacitat de decisió, a més dels llocs d'eixida. Les formacions han de tindre la coalició preparada divendres de matí per a poder consultar la militància o els seus òrgans de govern i avalar el pacte per a registrar-lo.

Les dues formacions han treballat amb bona sintonia al Congrés malgrat haver trencat en el grup parlamentari plurinacional sorgit de la candidatura de Sumar: Podemos en va eixir al començament de la legislatura i la diputada de Més Compromís, Àgueda Micó, també va abandonar el grup de Díaz i va passar al Grup Mixt el juny de 2025, després d'una forta disputa pels obstacles de Sumar perquè Sánchez compareguera en la comissió d'investigació de la dana. Alberto Ibáñez, diputat per la branca d'Iniciativa en Compromís, es va quedar en el grup de la vicepresidenta del Govern i la seua formació va ser la primera a remarcar que aposta per una candidatura conjunta de les esquerres al País Valencià. Com per a les municipals, Iniciativa considera que com més formacions s'hi sumen, millor.

En una posició més delicada es troba Esquerra Unida, la matriu de la qual sí que forma part de Frente Amplio en l'àmbit estatal. L'organització valenciana té plena autonomia per a actuar i, de fet, és l'única via de diàleg dels partits que componen Frente Amplio amb el projecte que encapçala Compromís —Sumar té oberta una forta crisi en la seua direcció valenciana—, però els dies passen sense que es produïsca un acostament de posicions. EUPV considera que la proposta dels valencianistes deixaria la resta sense representació, encara que formalment no ha deixat de negociar. Podemos ja ha assenyalat que no concorrerà en aquesta coalició formada per Sumar, Izquierda Unida, Más Madrid i Comuns, sinó que els convida a incorporar-se a l'acord entre els morats i ERC. Una cosa semblant al que es gesta a València: que les forces estatals es posen a disposició de les territorials.

Els partits rebutgen fer declaracions per a no entelar les negociacions. Qui sí que ha parlat aquest dimarts ha sigut el portaveu de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, que, com a representant institucional, no pot callar si li pregunten. El dirigent, de la branca de Més, ha rebutjat comparar-se amb l'acord que han segellat Gabriel Rufián i Irene Montero: “ERC és ERC, Compromís és Compromís. Estem centrats en una candidatura valenciana, feta a casa, decidida a casa i que arreplegue totes les sensibilitats. Pas a pas i partit a partit”, ha assenyalat.

Els candidats

L'Executiva d'Iniciativa, la branca ecofeminista de Compromís, va decidir fa uns dies reiterar la seua confiança en Alberto Ibáñez per a la candidatura per la circumscripció de València. Esquerra Unida, en el seu Consell Polític d'aquest dimarts, proposa Nahuel González, actual diputat al Congrés. Més Compromís ha aparcat la seua agenda fins que es tanque el pacte, encara que tot apunta que la seua aposta continua sent Àgueda Micó, actual número u al Congrés. Les fonts consultades descarten que Txema Guijarro (ara a Sumar) estiga damunt de la taula. Els equilibris en la coalició de coalicions són una qüestió clau que cal determinar.