'Les cuines de la dana', la xarxa comunitària que va servir 18.000 àpats diaris després de la catàstrofe

Quan les riuades van negar els municipis de l'Horta Sud, la resposta immediata per a cobrir les necessitats més bàsiques no només va provindre de l'ajuda oficial, sinó també del teixit social i associatiu de proximitat. Un informe elaborat per Dula Cooperativa en col·laboració amb FARO-Universitat de Barcelona i amb el suport del projecte europeu Cultivate analitza l'impacte de “Les cuines de la dana”, una xarxa informal, però altament estructurada de cuines col·lectives que es va activar durant els primers dies posteriors a la catàstrofe. Durant una mitjana de 41 dies —un període que es va prolongar quan la presència de voluntaris començava a decaure a les zones afectades—, almenys huit experiències comunitàries van servir entre 16.000 i 18.000 racions diàries de menjar fresc, amb la mobilització d'unes 150 persones voluntàries per jornada.

L'estudi distingeix diversos perfils entre les iniciatives impulsores: des de bars de barri i menjadors vinculats a centres socials fins a cuiners professionals coordinats amb veïns i associacions sense ànim de lucre. L'anàlisi subratlla el paper determinant de l'economia social i solidària i del comerç comunitari, l'estreta vinculació dels quals amb el territori va facilitar una resposta àgil. L'existència prèvia d'estructures intermèdies d'agricultors i productors locals va resultar decisiva per a subministrar matèria primera fresca. Així mateix, l'aliança amb l'empresa pública Mercavalència va permetre disposar d'un centre logístic clau per a l'emmagatzematge i la distribució escalada dels aliments.

Més enllà del volum de racions, la investigació valora el model qualitatiu implantat per aquestes cuines. Davant del menjar precuinat o del repartiment de racions seques, les iniciatives van apostar deliberadament per plats de cullera, calents i nutricionalment equilibrats. “Garantir el dret a una alimentació sana enmig d'un context de crisi” va constituir la prioritat d'unes plataformes que van adaptar el repartiment a la realitat de cada municipi, gràcies al coneixement directe dels col·lectius més vulnerables de cada barri. Malgrat el caos inicial, les brigades van aplicar estrictes protocols de seguretat i higiene alimentària en la preparació i l'envasament dels menús.

El principal obstacle compartit per totes les iniciatives va radicar en l'extrema dificultat per a accedir per carretera als pobles devastats, com també en la recepció de subministraments bàsics. La relació amb les administracions locals va oscil·lar entre el bloqueig puntual pel col·lapse dels accessos i els acords de col·laboració per a facilitar el pas dels repartidors. Com a aprenentatge per al futur, l'informe aposta per potenciar la cooperació publicocomunitària en situacions de normalitat. Entre les recomanacions que aporta el document destaquen la creació d'infraestructures logístiques compartides, la compra col·lectiva d'envasos i l'articulació de xarxes comarcals capaces d'activar-se davant qualsevol nova emergència territorial.