El nou informe de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià realitzat per Escola Valenciana i altres entitats ha recollit, en aquesta edició, fins als 153 casos, amb especial incidència de les vulneracions relacionades amb l’aplicació de la llei educativa 1/2024. La mal anomenada llei de ‘llibertat educativa’ ha esdevingut la protagonista de les vulneracions arran de la seua aplicació, constatant una afectació directa a la llengua en l’àmbit educatiu.
Així es desprén de l’informe que Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, ACV Tirant lo Blanc, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, BEA, SEPC, STEPV, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals, ACICOM, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) i -NOS han presentat aquest nou informe a la seu del Síndic de Greuges, a Alacant, assenyalant la importància que hui, Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, s’atenguen les vulneracions i reivindique la normalització del valencià per avançar en la seua desaparició.
Enguany, la principal novetat és el canvi radical en la tipologia de vulneracions: l’àmbit educatiu esdevé el primer àmbit de conflicte, representant més d’un 30% del total de vulneracions rebudes, un increment estretament vinculat a la Llei Rovira, que ha generat “problemes greus de garantia de drets lingüístics en aquest àmbit”.
Canvis en les tendències
A més d’aquest augment significatiu de queixes rebudes en l’àmbit educatiu, cal destacar alguns canvis en les tendències respecte a informes d'anys anteriors, com que les comarques centrals, estan ara en el punt de mira.
Fins ara, les comarques del sud eren les que presentaven més vulneracions. No obstant això, enguany, observen un canvi en aquesta tendència, amb un increment de les vulneracions a les comarques centrals: “Això posa de manifest que, encara que els problemes siguen arrelats a tot el territori, l'abast de la problemàtica s'ha estés i cal posar-hi més atenció”.
“Sorprenentment, també hem detectat un augment de les vulneracions en el sector privat”, expliquen les entitats, i resalten que aquest fet pot ser indicatiu que les persones són “cada cop més conscients de les seues possibilitats de denúncia i de la necessitat de defensar els seus drets lingüístics en tots els àmbits”.
Malgrat alguns canvis en les tendències, també troben alguns indicadors que es mantenen: les institucions públiques continuen sent un dels principals focus de vulneracions. El canvi de Govern amb el suport de PP i Vox “sembla haver contribuït a aquesta situació, amb més incidències documentades en els darrers mesos”. La presència del castellà en els serveis públics i la dificultat d'accés a la informació en valencià són algunes de les problemàtiques més destacades.
Un treball conjunt
Les entitats recorden que l’informe és fruit d’un treball conjunt i ampliat, que enguany incorpora major varietat d’agents socials i culturals que aporten casos i informació contrastada: “El resultat és un diagnòstic detallat, que permet identificar patrons de vulneració, zones especialment afectades i administracions que no garanteixen els drets lingüístics”.
A més, les organitzacions han aprofitat la presentació per a reivindicar que la Generalitat recupere l’Oficina de Drets Lingüístics, però ara amb capacitat sancionadora, una demanda que ja figurava a l’informe de 2024 i que continua pendent.
En qualsevol cas, les entitats continuaran treballant i acompanyant la ciutadania que ho precise per a fer valdre els seus drets lingüístics. “Reiterem el nostre compromís a continuar treballant per un model social i institucional que respecte i promoga la llengua i la cultura valenciana, i esperem que la Generalitat Valenciana prenga les mesures necessàries per a protegir aquests drets amb la mateixa fermesa amb què ho fa en altres àmbits”, ha manifestat Esteve Juan, membre de l’equip directiu d’Escola Valenciana.