El malestar valencià per l’injust finançament autonòmic aterra en el Congrés

El malestar valencià pel llast del finançament autonòmic torna a aterrar en el Congrés dels Diputats. La plataforma en defensa d’un model de finançament just, que agrupa empresaris, sindicats i partits polítics –tots, llevat de Vox, han acudit a la cita– reprén la seua agenda per recordar al Govern de coalició el seu compromís en el pacte d’investidura.

A penes 24 hores després que partits, empresaris i societat civil reclamaren una reforma constitucional que recupere el dret civil autonòmic, les mateixes entitats han reivindicat en el parlament estatal la posada en marxa del calendari compromés. El president del Govern, Pedro Sánchez, i la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, han reiterat diverses vegades el seu compromís, que forma part de l’acord que va portar el PSOE a la presidència del Govern. Però tres anys després de la investidura de Sánchez i dos des del pacte del govern de coalició, la reforma del sistema continua embossada i el Govern no ha encetat les negociacions amb les autonomies ni amb els partits representats en el Congrés.

La plataforma cívica es manifestava dimarts a les portes del Congrés per urgir els diputats a iniciar la reforma i reactivar el calendari. L’acord saben que no serà fàcil, però en algun moment han d’iniciar-se les negociacions. A la vesprada, representants de la plataforma que integra partits, sindicats i empresaris es reunien amb la titular d’Hisenda i urgien a posar-hi solució: “L’infrafinançament és impossible d’assumir” i “menysprea els interessos i els drets de tots els valencians i valencianes”. En acabar la trobada, els representants manifestaven una sensació amarga.

L’actual sistema de finançament provoca un forat en les arques públiques valencianes de 1.351 euros anuals, que repercuteix en el deute acumulat de l’autonomia; una mitjana de 203 euros per capita segons els estudis de la Generalitat Valenciana i organismes com Fedea. De mitjana, un valencià rep 700 euros menys que un ciutadà càntabre, autonomia més ben situada en finançament per capita. Per compensar la falta de recursos de l’Estat les autonomies recorren a l’endeutament i al Fons de Liquiditat Autonòmica, un pegat de recursos a interés quasi zero, però que continua pesant en els comptes.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, es va reunir el març passat amb la ministra d’Hisenda, que es va comprometre a accelerar els mecanismes de compensació per a les autonomies perjudicades per l’actual sistema i a reactivar el calendari. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha reiterat nombroses vegades la seua impaciència amb la reforma del sistema, que s’arrossega des que el 2017 s’aprovara el document dels experts en el Consell de Política Fiscal i Financera. En un article en El País, el conseller recordava: “Hem patit set pròrrogues de l’actual model de finançament, que des de l’any 2014 està pendent d’incloure nous criteris de repartiment per a compensar la incomprensible falta de recursos”. I assenyalava que la igualtat entre espanyols, també en l’accés als serveis públics i els recursos de l’Estat, és un principi constitucional.