Més de la mitat de la plantilla de la Diputació de València va ser depurada pel règim franquista després de la guerra
Més de la mitat dels 542 treballadors de la Diputació de València que van desenvolupar les seues funcions abans o durant la Guerra Civil i els expedients de la qual consten en l'Arxiu provincial van ser depurats pel règim franquista. En concret, 191 empleats van ser destituïts per qüestions ideològiques i 87 van ser admesos amb sanció, al que cal sumar un altre cessament sense sanció i 32 sobreseïments associats a jubilacions o defuncions durant el procés d'investigació. Són les principals dades de l'estudi de la historiadora xilena Mirla Narváez, promogut per la delegació de Memòria Democràtica que coordina la vicepresidenta Natàlia Enguix.
Mirla Narváez realitza actualment el seu doctorat en Història Contemporània a la Universitat de València, amb una investigació sobre els treballadors depurats al manicomi de Jesús, l'antic psiquiàtric Pare Jofré. Este és el germen d'una investigació molt més àmplia que ha analitzat 664 expedients de funcionaris de la Diputació en el període 1939-1960. “El treball de Mirla és un pas més en les polítiques de veritat, justícia i reparació”, assenyala la vicepresidenta Enguix, que considera el projecte “un reconeixement als empleats públics que van haver d'afrontar el procés de depuració del règim franquista”.
La investigadora aclarix que la depuració “no es produïx en un moment específic”, i que el caràcter repressiu “és una constant durant la consolidació de l'administració franquista, un mecanisme habitual per a assegurar la uniformitat política i ideològica”. Tornant a les dades que llança la investigació, dels 542 funcionaris que formaven part de la plantilla durant la guerra, 527 eren homes i només 15 dones. D'estos expedients, 224 treballadors van abandonar el seu lloc per cessament o per sobreseïment, mentre que dels 318 admesos, 87 van ingressar amb un càstig associat que podia ser des d'una suspensió temporal fins a trasllats forçosos, inhabilitació per a ocupar uns certs càrrecs o la impossibilitat de pujar en l'escalafó laboral.
Indubtable afecció i perspectiva de gènere
‘La depuració franquista dels funcionaris de la Diputació’ inclou també l'anàlisi de 122 expedients de personal de nou ingrés després de la guerra. D'ells, 112 van acreditar una “indubtable afecció a les noves autoritats”. De la resta, quatre empleats van ser expulsats per no acreditar eixa afecció, d'altres quatre no consta el veredicte, un va renunciar al lloc i un altre expedient va ser sobresegut. “L'estudi és un reflex fidel d'un període històric que continua atraient l'interés dels investigadors, i forma part ja de l'important centre de documentació de Memòria Democràtica que estem impulsant en la Diputació”, explica Natàlia Enguix, qui destaca igualment la perspectiva de gènere de l'anàlisi.
La pròpia investigadora es deté en eixa qüestió de gènere que és una de les seues principals conclusions. “Fins a 1929, les dones que treballaven en la Diputació eren fonamentalment monges que formaven part de les institucions de beneficència i no apareixien en les plantilles formals de la institució. A partir d'eixe moment podem trobar dones en plantilla, però molt poques en comparació amb els homes”. En l'estudi dels expedients femenins, “s'aprecia com elles eren investigades per aspectes de caràcter social i moral com estar casades per l'església, ser dones de casa o el tipus de relació amb els companys, mentre que d'ells interessava la conducta política i el caràcter ideològic”.
Una altra de les claus de la investigació, segons conclou la investigadora, és que el procés de depuració en l'Administració local “era un camí fet des de l'inici de la guerra, amb un entramat jurídic elaborat expressament per a donar-li un caràcter legal al control del funcionariat, amb l'objectiu que fora favorable al règim”.