La peculiar denúncia de Metrovacesa: recorre contra la defensa de l’interés general de València a Benimaclet

L’agrupació d’interés urbanístic del sector de Benimaclet, en què s’integra com a principal propietària de terrenys Metrovacesa, ha iniciat una batalla legal peculiar en què qüestiona el paper de l’Ajuntament com a defensor i garant de l’interés general per damunt dels drets privats.

La promotora ha recorregut a la secció 1 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la inadmissió que l’Ajuntament va acordar l’1 de febrer passat del programa d’actuació integrada (PAI) de Benimaclet, una denúncia que ha sigut admesa a tràmit pel jutjat.

No obstant això, les causes d’inadmissió descrites per l’Ajuntament són contundents i van en la línia de la defensa dels interessos públics davant dels privats i de planificar l’urbanisme de la manera més sostenible i justa possible.

Sobre la base de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP) de la Comunitat Valenciana, considera que la proposta de l’agrupació d’interés urbanístic “no s’adequa plenament a l’interés general” i considera “irrenunciable que la nova ordenació procure alinear-se de manera més decidida amb els objectius de l’Agenda Urbana 2030 de ciutats i comunitats sostenibles”.

En concret, la Regidoria de Desenvolupament Urbà entén que el projecte de Metrovacesa “adopta solucions edificatòries amb tipologies que no s’adapten a l’entorn urbà consolidat del barri de Benimaclet, per la qual cosa no faciliten una transició natural i harmònica amb la ciutat existent” i afig que “aquestes tipologies edificatòries comporten la previsió d’una superfície excessiva d’espais comuns d’ús privat, en detriment de més superfície d’espais d’ús públic destinats a la convivència i la relació social, imprescindibles per a mantindre i potenciar l’enorme dinamisme social que caracteritza especialment el barri de Benimaclet”.

A més, abunda en aquest argument quan afirma que “la reducció indicada dels espais lliures privats proposats en favor de més reserves de sòl dotacional públic permetria també la construcció d’equipaments dotacionals residencials, a fi d’incrementar l’oferta d’habitatges de protecció pública en règim de lloguer per a persones menors de 35 anys, amb diversitat funcional o majors de 65 anys, més enllà de l’estricta reserva legal del 30% de l’edificabilitat residencial amb destinació a habitatges de protecció pública”.

L’Ajuntament afirma també en la seua argumentació que el projecte “preveu un nombre excessiu de plantes edificables en determinades zones, la qual cosa pot anar en detriment d’una transició amable entre la ciutat i l’horta” i tampoc aconsegueix “una integració adequada a la urbanització dels camins que històricament facilitaven l’accés a l’horta”.

Finalment, estima que la proposta de la promotora “orienta el desenvolupament del sector quasi en exclusiva cap a l’ús residencial col·lectiu, minimitzant un altre tipus d’usos com els terciaris i els residencials comunitaris, que al nostre judici incidirien favorablement en l’objectiu d’aconseguir una ciutat complexa, amb més mixticitat d’usos, a més de permetre donar resposta a la demanda creixent que es detecta a la ciutat de sòl privat apte per a acollir-hi la construcció de centres educatius, sanitaris i assistencials d’una certa envergadura”.

Sobre la denúncia de Metrovacesa, la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, va comentar fa poc: “És l’Ajuntament de València qui té les competències per a decidir el disseny dels nous desenvolupaments de la ciutat i en aquesta línia hem obert una negociació pública amb l’empresa que representa la majoria dels propietaris, que és Metrovacesa, per millorar i introduir canvis que per a nosaltres eren importants”.

La vicealcaldessa va recalcar que per als socialistes és imprescindible que el disseny resultant guanye zones verdes, espais comuns i permeta aconseguir noves dotacions públiques.

“Per a nosaltres és molt important que el nou disseny respecte els enclavaments històrics lligats a l’horta, rehabilitara camins i séquies i fera una transició molt més amable entre el barri i la seua història amb l’horta. Vam proposar aquests canvis i ells van decidir que fora l’Ajuntament qui assumira la competència en aquest procés de revisió. I com que hi ha una situació evident de disparitat d’opinions dins del barri, crec que ens ajudaria molt a arribar a un acord el fet que fora el consistori qui liderara el procés de disseny, de planejament, i això poguera acostar postures entre les diferents entitats i col·lectius, que són molt dispars dins del barri”, va afirmar.

La resolució de l’Ajuntament recorreguda per Metrovacesa va també en la línia del que va comentar l’alcalde de València, Joan Ribó, en l’entrevista concedida a elDiario.es: “L’actual llei urbanística diu que els plans urbanístics els gestionarà en primer lloc l’autoritat municipal, jo crec que hem d’avançar en aquesta direcció, perquè una gestió municipal sempre és una gestió que pensa més en tots que una gestió feta per un empresari”, va dir Ribó.

Demandes contra els ocupants dels horts

La batalla judicial que ha iniciat Metrovacesa no sols se centra en l’Ajuntament de València, sinó també en els ocupants dels horts particulars, a qui també ha demandat per expulsar-los, segons adverteix l’associació Cuidem Benimaclet, que ofereix assessorament jurídic als afectats.

La setmana ha estat carregada de tensió en el barri. Segons denuncia l’Associació de Veïns de Benimaclet, “en els últims dies Metrovacesa ha sorprés amb el tancament d’una de les zones que el veïnat del barri utilitza per a aparcar, i l’amenaça de barrar 22 solars més”, fet que va provocar que alguns veïns tractaren de tombar les tanques i la resposta policial corresponent.

L’entitat critica que ho fa argumentant “que és propietat privada i que la llei l’obliga a barrar i mantindre-ho net, quan el que realment hi ha darrere de la seua actuació és una acció de xantatge, perquè tant el govern municipal com els col·lectius veïnals del barri rebutgen el seu projecte de PAI”, alhora que recorden que “tots aquests terrenys eren solars abandonats, que amb el pas del temps es van convertir, davant el desistiment dels promotors, en autèntics abocadors i escombriaires que els veïns i veïnes van endreçar donant-los ús com a horts urbans, aparcaments, zona d’esbarjo i descans, tot això des de l’autogestió veïnal”.

Per a l’entitat veïnal “és realment vergonyós que el veïnat haja d’aguantar aquest xantatge i provocació per aquesta promotora, els accionistes més grans de la qual són el Santander i el BBVA, després d’haver patit durant tants anys a la porta de les nostres cases el fem i la degradació causada per l’abandó d’aquestes parcel·les”.

Per part seua, la promotora ha traslladat que després de l’inici de les faenes de tancament en els sòls propietat de Metrovacesa situats en el PAI de Benimaclet i atés l’actual context de tensió que està generant-se en el barri, “l’empresa és propietària de les parcel·les des de l’any 2017, quan va iniciar gestions encaminades al desenvolupament del sector, de manera consensuada amb l’Ajuntament de València i sobre la base de l’Estratègia Integral de Participació Benimaclet és Futur, promoguda per la Regidoria de Participació Ciutadana i Acció Veïnal”.

Des de fa uns dies “estan duent-se a terme determinades faenes de neteja i tancament, i això dona compliment tant a les seues obligacions com a propietària com als diferents requeriments que en aquest sentit s’han fet per part de l’Ajuntament”, han afirmat.

La intenció de la companyia “no ha sigut en cap moment i en cap concepte, causar molèsties als veïns del barri, menys encara utilitzar aquesta acció com a mesura de xantatge o pressió”. No obstant l’anterior, si s’haguera produït, lamenten “les possibles molèsties puntuals (i inevitables) que aquestes faenes de tancament dels terrenys pogueren ocasionar”.

D’altra banda, “des del total respecte a la discrepància i la manifestació lliure de les opinions, Metrovacesa condemna fermament els actes violents que han tingut lloc els últims dies, que s’han traduït en danys materials i altercats que van requerir de l’actuació de la Policia”.

Finalment, “Metrovacesa manifesta novament la seua voluntat de continuar treballant en el desenvolupament del PAI de Benimaclet de manera col·laborativa quan l’Administració fixe els criteris dins del marc de la legalitat vigent, tal com ve desenvolupant la companyia durant els seus més de 100 anys d’història al llarg de tota la geografia nacional”.