La política valenciana davant el mirall de l'habitatge: més de 50 diputats i alts càrrecs tenen entre tres i huit cases

La negativa del Congrés dels Diputats, amb els vots del PP, Vox i Junts, a aprovar aquest passat divendres els dos decrets d'Habitatge presentats pel Govern té els carrers d'Espanya encesos i pot acabar amb la legislatura si Pedro Sánchez decideix aquest dilluns avançar les eleccions generals. Després de l'intent de desnonament de Mariacarmen, la crisi de l'habitatge ha mostrat la seua pitjor cara i ha mobilitzat centenars de milers de persones que ja assenyalen la política com a responsable de la seua fallida resolució. Qui legisla en els parlaments? Quins interessos representen els diputats i diputades que han de regular aquest dret? I els membres dels governs que executen les lleis?

Les comunitats autònomes i els ajuntaments tenen competències en matèria d'habitatge, encara que el Govern també té una responsabilitat important, com s'ha demostrat amb l'impuls dels decrets exprés. De fet, són els consistoris els que decideixen si les seues ciutats lluiten contra els apartaments turístics il·legals i les autonomies les que apliquen la Llei d'Habitatge. Així, quants habitatges tenen els diputats i alts càrrecs valencians? La política valenciana davant l'espill de la crisi de l'habitatge.

Segons dos investigacions realitzades per elDiario.es a partir dels portals de Transparència de la Generalitat i de les Corts, més de 50 diputats i alts càrrecs declaren entre tres i huit habitatges en propietat. És a dir, al voltant del 20% de les persones que formen part del Govern de Pérez Llorca —30 de 154— i aproximadament una quinta part dels legisladors de les Corts Valencianes —uns 20 diputats—.

Una quinta part de les Corts, amb tres o més habitatges

El parlament valencià compta amb una vintena de diputats que declaren almenys tres habitatges. El grup és transversal, encara que amb una presència majoritària de parlamentaris del PP: dotze dels 20 casos, el 60%. Compromís i Vox sumen tres casos cada un i el PSPV, dos. La distribució s'ha d'interpretar tenint en compte el pes de cada formació en la cambra, on el PP és el grup amb més diputats i el PSPV, el segon.

La declaració patrimonial tampoc equival necessàriament a tindre el 100% de cada habitatge. Hi ha parlamentaris que posseeixen immobles en règim de copropietat, altres que declaren percentatges de propietat i alguns que figuren com a titulars de la nua propietat, una situació jurídica que no implica disposar de l'ús de l'immoble.

Tot i això, hi ha declaracions especialment extenses. Manuel Pérez Fenoll, del PP, declara el 50% de set habitatges a Alacant, un dels quals amb un valor cadastral de 393.110,02 euros, a més d'altres nou béns davall diferents fórmules de titularitat. Javier Gutiérrez Martín, també del PP, declara nou immobles, entre aquests sis habitatges a Alacant.

La diputada socialista Laura Soler Azorín declara cinc habitatges a Alacant, tots en ple domini. Alejo Font de Mora, del PP, declara una desena d'immobles, entre aquests quatre habitatges dels quals posseeix el 100%, a més d'altres propietats amb participacions del 50% i el 25%.

El cas de María de los Ángeles Criado González, de Vox, mostra, a més, fins a quin punt aquestes fotografies poden canviar entre declaracions. El 2023 declarava set habitatges a la Comunitat Valenciana —sis d'aquests en propietat plena—, mentre que en la seua declaració més recent ja no apareix cap habitatge i hi figura una donació en metàl·lic. Les declaracions permeten constatar el canvi, però no n'expliquen per si mateixes els motius.

També apareixen casos de multipropietat en Compromís. Joan Baldoví declara quatre habitatges a València, tots compartits, mentre que Paula Espinosa declara tres habitatges a València i Albacete, en règim de nua propietat, a més d'altres immobles. En el PSPV, María Luisa Navarro declara tres habitatges a Alacant, tots amb una participació del 50%.

El mateix patró es repeteix en el Consell

La fotografia dels alts càrrecs de la Generalitat presenta una dimensió similar. Dels 154 membres de l'Executiu analitzats, 30 declaren tres o més habitatges, la qual cosa suposa prop d'un de cada cinc. Si s'incorporen garatges, locals, finques rústiques i altres immobles urbans, el volum patrimonial declarat augmenta considerablement.

En la part superior d'aquesta relació apareix la secretària autonòmica d'Igualtat, Asunción Quinzá, que declara la propietat del 100% de set habitatges i del 25% d'un octau. El director general de Tecnologies de la Informació, Javier Balfagón, declara participacions en huit habitatges repartits entre València, Conca i Terol, a més de dos immobles rústics.

El president de la Generalitat presenta una particularitat. Juanfran Pérez Llorca no declara habitatges a títol personal, però sí que participa en una empresa familiar que té huit pisos. Les participacions en aquesta societat apareixen en la seua declaració patrimonial. És a dir, la fotografia canvia quan es mira exclusivament la titularitat directa o quan s'incorporen les propietats de societats participades pels càrrecs.

També destaquen Inés Sánchez Lázaro, directora general de l'Advocacia, amb cinc habitatges en diferents percentatges, i Luis Gómez, director general de Medi Natural, amb cinc habitatges en propietat plena, a més de quatre garatges i sis immobles rústics. Bartolomé Pérez Gálvez, director general de Salut Mental, declara el 50% de cinc habitatges a València i Alacant. La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, declara altres cinc habitatges davall diferents percentatges de titularitat.

Entre els set alts càrrecs que declaren quatre habitatges apareix el conseller d'Hisenda, José Antonio Rovira, amb tres immobles al 100% i un altre al 50%. La subsecretària d'Hisenda, Alida Consuelo Mas, declara quatre habitatges al 100% a València, mentre que la directora general de Tributs, Inmaculada Domínguez, declara quatre habitatges amb participacions del 50% i el 20%.

I entre els qui declaren tres habitatges apareixen també diversos membres del mateix Consell. El conseller d'Agricultura i portaveu, Miguel Barrachina, declara tres habitatges i, a més, 21 immobles rústics. El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, posseeix el 50% de tres habitatges, mentre que Vicente Martínez Mus, responsable de Medi Ambient, declara tres habitatges amb diferents percentatges de titularitat. La consellera d'Educació, María del Carmen Ortí, també figura entre els alts càrrecs amb tres habitatges.

L'habitatge, entre el discurs polític i el patrimoni privat

La qüestió adquireix una rellevància especial perquè l'habitatge ocupa un lloc central en l'agenda política espanyola i valenciana. L'Executiu del PP ha defensat en els últims anys mesures fiscals relacionades amb la propietat i les transmissions patrimonials. Durant l'anterior Consell de PP i Vox es va aprovar una bonificació del 99% de l'impost de successions i donacions i, posteriorment, es va elevar el mínim exempt de l'impost sobre el patrimoni de 500.000 a un milió d'euros.

Els governs de Carlos Mazón i Pérez Llorca van decidir no aplicar els aspectes clau de la Llei d'Habitatge estatal, com la limitació dels preus del lloguer i la declaració de zones tensionades.