El Govern treballa per trobar la fórmula de millorar el finançament de les comunitats autònomes sense abordar la reforma del sistema ni un fons d’anivellament. I és en l’àmbit de l’anomenada cogovernança i la cogestió on sembla haver trobat la resposta. L’executiu compensarà la falta de finançament per a serveis socials, educació i sanitat, els anomenats pilars de l’estat de benestar, mitjançant convenis amb les comunitats autònomes i altres transferències. La idea, segons expliquen fonts de les negociacions a elDiario.es, és aprovar un mecanisme comú per a tots els territoris que en els seus criteris tinga en compte les necessitats de les autonomies infrafinançades com la valenciana, la murciana o l’andalusa.
La reforma del sistema de finançament ja es planteja en termes de legislatura, segons va explicar la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, en una entrevista en La Vanguardia, en què la condicionava a l’acord en el Congrés. Però això no implica no millorar els recursos de les autonomies. En presentar el projecte de pressupostos generals de l’Estat en el consell de ministres, la titular d’Hisenda insistia que els comptes públics contribueixen amb prestacions extraordinàries amb les comunitats autònomes i la Seguretat Social. En concret, 13.486 milions d’euros en transferències extraordinàries a les comunitats autònomes i 18.396 milions a la Seguretat Social. Des de fa setmanes, els dirigents valencians insisteixen que la Generalitat Valenciana disposarà d’un finançament extraordinari per al pròxim exercici, en què continuaran notant-se les conseqüències de la pandèmia.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va avançar en l’última sessió de control en les Corts Valencianes que l’executiu autonòmic disposaria d’un finançament “rècord”: 13.800 milions d’euros en finançament procedent de l’Estat, un 4,1% més que enguany, malgrat la caiguda d’ingressos. El seu càlcul incorporava 3.300 milions d’euros entre els lliuraments a compte del sistema de finançament –que es mantenen estables– i el 2,2% de dèficit que l’executiu va posar de referència, repartit a mitges entre transferències del Govern i dèficit autoritzat. Puig responia així al portaveu de Compromís, coalició que insisteix en el Congrés en la conveniència d’un fons d’anivellament que corregisca les desigualtats derivades del sistema de finançament, una mesura que dona suport a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i la Comissió d’Experts en Finançament, que així ho ha traslladat unes quantes vegades.
A aquestes transferències cal incorporar les partides del fons no reembossable de la COVID-19 aprovat pel Govern central –16.000 milions aprovats al juny– i els fons europeus, que seguiran aquesta línia de cogestió. Després de la conferència de presidents de dilluns, el president del Govern, Pedro Sánchez, va traslladar als dirigents autonòmics que els pròxims pressupostos incorporaran a compte dels fons de Brussel·les 27.000 milions d’euros dels quals el 50% seran congestionats per les autonomies.
Els criteris perquè els projectes accedisquen a aquest fons estan per definir i es fitaran amb els representants d’Hisenda, dins d’un conveni marc entre ministeris implicats i les comunitats. D’aquests fons, el Govern valencià aspira a obtindre el 10% dels projectes totals de l’Estat, alineats amb els objectius de la Unió Europea. El pla de recuperació preveu que les autonomies puguen gestionar projectes i programes de rehabilitació en habitatge, educació, polítiques socials, polítiques actives d’ocupació, digitalització i transició ecològica, àrees que tenen a veure amb serveis públics fonamentals i amb les competències que tenen reconegudes. Les autonomies, explicaven ahir assistents a la reunió, reclamen criteris objectius i transparents en qualsevol repartiment de fons.
De moment, la mesura no s’ha posat sobre el paper ni s’ha acabat de concretar en els pressupostos generals de l’Estat. De la mateixa manera que els presidents autonòmics demanen un tracte equitatiu, els representants valencians exigeixen que el criteri poblacional es considere en tots els fons que l’Estat remeta a les autonomies. Puig demanava el 10% dels projectes –per a l’11% de la població del país– i el diputat de Compromís, Joan Baldoví, condiciona el seu suport al fet “que en qualsevol fons que es transferisca a les comunitats autònomes prevalguen els criteris de població real”.