La mala gestió en matèria d’habitatge i infraestructures del Govern autonòmic del Partit Popular persegueix els responsables actuals de la Generalitat. La Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica haurà de pagar a unes quantes constructores i comunitats de veïns 12,9 milions d’euros (incloent-hi els interessos i les costes), segons els càlculs d’aquest diari efectuats després de l’anàlisi d’una trentena de sentències.
Els plets, resolts per jutjats de primera instància, del contenciós administratiu, pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i per la Sala Civil del Tribunal Suprem, corresponen a reclamacions de l’època del Consell del PP, majoritàriament per interessos de demora o resolucions del contracte de compravenda, entre altres. En alguns casos, els tribunals condemnen l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE) a indemnitzar constructores vinculades al presumpte finançament il·legal del partit conservador. L’EIGE estava presidit per l’actual líder del PPCV, Isabel Bonig, llavors consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
Així, el Jutjat de Primera Instància número 27 de València va condemnar l’EIGE a pagar 2,2 milions al constructor Enrique Ortiz, que va confessar haver finançat il·legalment el PP, per una reclamació de la urbanització del sector La Torre de Sociòpolis. La sentència reconeix la devolució d’avals per ineficaços. La Generalitat també ha pagat per aquesta reclamació 120.000 euros en interessos de demora i 121.000 euros per les costes processals. Un altre jutjat va estimar la demanda de la constructora alacantina Crea 07 SL per la resolució del contracte de compravenda i restitució de prestacions la parcel·la R-14 del sector La Torre. L’EIGE va pagar tres milions d’euros que incloïen els interessos legals i les costes en primera instància i en segona.
La Sala Civil del Tribunal Suprem també va estimar una reclamació de la Unió temporal d’Empreses formada per Germanía i Rover Alcisa per 2,1 milions contra l’EIGE per les discrepàncies en la revisió de preus en les obres de la línia 1 de Benimaclet. A més, la Generalitat va abonar 582.000 euros per interessos moratoris i 101.000 per costes processals. Rover Alcisa és una de les empreses assenyalades com a comissionista del partit per l’exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa, davant el jutge del cas Taula.
El Jutjat de Primera Instància número 19 va estimar parcialment una demanda de Cyes Infraestructuras en què reclamava els interessos de demora pel retard en el pagament de la certificació d’obra d’uns habitatges protegits a Gandia. La sentència condemna la Generalitat a pagar 310.000 euros (més 9.000 per costes) a aquesta constructora implicada en uns quants casos de corrupció. L’entitat d’habitatge públic també ha sigut condemnada a pagar 205.410 euros en tres contenciosos diferents a Ferrovial (implicada en el cas Palau) per les reclamacions d’interessos de demora com a conseqüència del retard en el pagament de les certificacions d’obres a Castelló, Alacant i Dénia.
La resta dels procediments, resolts amb quantitats molt més baixes, tenen a veure amb altres empreses constructores i fins i tot amb comunitats de propietaris. En la majoria dels casos la part demandada és l’EIGE, encara que en quatre procediments és l’Institut Valencià d’Habitatge (IVVSA, per la sigla en castellà), que actuava com a agent urbanitzador.
La Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHA), hereua de l’EIGE i de l’IVVSA, és l’instrument de la Generalitat per a desenvolupar les polítiques d’habitatge i administrar el parc públic format per més de 13.000 habitatges situats en diferents municipis valencians. Està adscrita a la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica que dirigeix Rubén Martínez Dalmau.