La Sanitat valenciana fomentarà els menús saludables en centres educatius i hospitals

Els nivells d’obesitat, sobrepés i malnutrició han aconseguit a la Comunitat Valenciana caràcter d’epidèmia. La proporció de persones amb excés de pes segueix una tendència creixent amb l’edat i l’obesitat arriba a afectar dos terços de la població que supera els 65 anys i a un terç dels menors de 18 anys. Sobre aquesta premissa treballa la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública del Govern valencià, que des el començament de legislatura vol plantar batalla a la mala nutrició.

Aquest juny, el departament que dirigeix Miguel Mínguez ha tret a exposició pública el projecte de decret per a regular els menús saludables en els centres de titularitat pública. El text, impulsat per la secretària autonòmica de Salut Pública, Isaura Navarro, limita severament els productes hipercalòrics de baixa aportació nutricional i estableix uns mínims de fruita, verdura i productes frescos en els menús i en les màquines de venda automàtica.

El decret de foment de l’alimentació sostenible i saludable estableix que en tots els centres públics i en els serveis d’atenció domiciliària s’establisquen criteris de dieta mediterrània. D’una banda, es retira la venda de productes no saludables; de l’altra, s’estableixen unes pautes d’alimentació que hauran de ser dissenyades per nutricionistes o persones amb qualificació equivalent.

Sanitat prohibirà la venda en aquests espais de caramels i gominoles, brioixeria industrial, aperitius fregits a base de farina o creïlla, begudes refrescants i altres begudes que continguen una quantitat superior a 5 grams per cada 100 ml de producte de sucres afegits, llevat de l’orxata. Per contra, els plats han de tindre almenys un 50% de verdures, un 25% de proteïna que procedisca de carn, peix, ous o llegums i per a postres oferir fruita fresca i/o derivats lactis sense sucre. Els aliments que es proporcionen en tota mena de menús garantiran la igualtat en la diversitat alimentària, siga per raons mèdiques, religioses o culturals, oferint alternatives per a l’adaptació alimentària i nutricional adequada a les diferents circumstàncies presentades, indica el text. A més, el decret regula que els aliments, productes i/o ingredients utilitzats en l’elaboració dels menús seran, com a mínim en un 15%, procedents de la producció ecològica.

L’àmbit d’aplicació són els menús i les màquines de venda automàtica que presten servei en l’atenció domiciliària, com en menjadors o establiments de restauració col·lectiva en centres educatius, universitats, centres sanitaris i centres de serveis socials de titularitat pública, privada sostinguda amb fons públics o privada, residències juvenils, albergs i campaments de titularitat pública.

Plecs de contractació

Els òrgans de contractació pública han de recalcar que les licitacions incorporen criteris d’alimentació saludable i sostenible, ambientals i socials. Els plecs hauran d’indicar quins són els aliments no permesos i en la ponderació prevaldran els aliments ecològics, la varietat de fruites, verdures i hortalisses de temporada, la qualitat ambiental de la seua producció –que siguen de proximitat i amb baixa empremta de carboni.

Obesitat i riscos associats

El preàmbul del decret recorda que l’obesitat i la desnutrició comporten comorbiditats –associació d’altres malalties– que deterioren la qualitat de vida de les persones i augmenten el risc de mortalitat en l’edat adulta. “Les evidències científiques mostren que la desnutrició adquireix rellevància per les seues conseqüències físiques, funcionals i socials entre els col·lectius vulnerables, ja que s’associa a més risc de mortalitat, augment del nombre de caigudes i fractures i taxes d’infecció més altes, entre altres, així com una deterioració global de la qualitat de vida de les persones que en pateixen”, apunta el text. A Espanya al voltant de la meitat de les persones majors que ingressen en centres residencials estan en situació de risc de desnutrició, recorda la norma, que, recalca: “És un fet acceptat i amb evidència científica que la malaltia cardiovascular i altres malalties no transmissibles constitueixen un problema important de salut pública”.