“Aquest equip de Govern considera inacceptable que les obres anticipades en el sector mitjançant l’execució del projecte definit com a ‘Projecte de connexió de l’Albereda - Av. de França - Port de València. Condicionament de la Marina Reial Joan Carles I’ que amb l’ordenació vigent resulten útils per al sector siguen eliminades en un percentatge rellevant, perquè això suposaria balafiar els recursos públics”. La proposta de la regidoria d’Urbanisme de València, que dirigeix l’edil del PP Juan Giner, per a autoritzar la privatització del programa d’actuació integrada (PAI) del Grau, passant així de ser desenvolupat de manera directa per l’Ajuntament a ser gestionat pels propietaris dels terrenys, principalment Atitlan, s’expressa en aquests termes quant a la reconversió del circuit urbà de Fórmula 1 en un passeig per als vianants biosaludable, tal com proposava el projecte de l’anterior executiu municipal de Compromís i el PSPV.
En la resolució esmentada, els populars tracten d’argumentar que la modificació del planejament que proposava l’esquerra, en concret, l’exregidora socialista d’Urbanisme, Sandra Gómez, per a portar avant aquesta solució podria implicar una minva d’ingressos per a l’Ajuntament derivada de les càrregues urbanístiques a repercutir als propietaris del sòl en concepte de clavegueram, enllumenat públic o canalitzacions de llum, aigua i gas, un dèficit d’ingressos que hauria d’assumir l’Ajuntament.
No obstant això, fonts socialistes asseguren que no es pot parlar de “balafiament” quan ni tan sols hi havia una estimació de la possible despesa per no estar redactat el projecte d’urbanització i afigen que, així i tot, seria una quantia mínima, ja que, tret de les conduccions de gas, la resta de les actuacions, com per exemple l’enllumenat públic o la canalització d’aigües pluvials, continuarien sent repercutibles als amos de les parcel·les. En qualsevol cas, asseguren que seria un cost ridícul en comparació amb els 98,6 milions d’euros que es va gastar el PP en el circuit urbà i que estaria totalment justificat, perquè suposaria guanyar 35.000 metres quadrats de zones per als vianants.
Per a entendre aquesta controvèrsia, cal remuntar-se al conveni que van signar el 2007 el Govern valencià i l’Ajuntament, llavors amb Francisco Camps com a president i amb Rita Barberá com a alcaldessa, en el marc de la construcció del circuit urbà. En virtut d’aquell document, la Generalitat va avançar els diners per a finançar les obres del traçat en la zona del futur PAI del Grau, i l’Ajuntament es va comprometre a tornar-los una vegada es desenvolupara el sector, mitjançant les càrregues urbanístiques esmentades a pagar pels propietaris del sòl.
Encara que el circuit urbà que Camps va prometre a “cost zero”, per a l’Administració va acabar costant 98,6 milions d’euros de l’erari públic, el deute del consistori amb la Generalitat només pel tram del sector del Grau va ser de 42 milions d’euros. L’anterior regidora d’Urbanisme, la socialista Sandra Gómez, va arribar a un acord amb els propietaris dels terrenys pel qual es comprometien a assumir 32 milions d’euros dels 42 per les càrregues urbanístiques esmentades. Pels 10 milions restants es va obrir una negociació amb el Consell que no va arribar a tancar-se, encara que es va deixar molt avançada. La idea era que l’Ajuntament n’abonara una part, cedint a l’Administració autonòmica parcel·les municipals per a la construcció d’habitatge públic de lloguer assequible.
En la mateixa resolució d’Urbanisme que s’aprovarà de manera definitiva dimarts en el ple, l’executiu municipal del PP i de Vox avala l’acord de l’anterior equip de Compromís i el PSPV pel qual els propietaris del sòl abonaran aquests 32 milions d’euros, però no explica com pagarà a la Generalitat els 10 milions que queden pendents.
En concret, el punt 14 diu: “Després de les eleccions celebrades el 28 de maig de 2023, es produeix un canvi de govern en la corporació municipal i la mercantil Valere Reoco, SL reitera la seua proposta que es faça un canvi de gestió directa a gestió per persones propietàries, aportant a aquesta finalitat de nou la documentació justificativa de les propietats que deté en l’àmbit, la seua voluntat de subrogar-se en els contractes subscrits per l’empresa Aumsa en la mesura en què siguen documentació útil per al desenvolupament del sector, reitera la seua conformitat a l’informe de la Secció d’Obres d’Urbanització relatiu a les obres executades definides com a càrregues útils del sector i assumeix la càrrega del planejament aprovat si és el que finalment s’executa”.
La portaveu del Grup Municipal Socialista, Sandra Gómez, va reptar l’alcaldessa María José Catalá que “defense els interessos de la ciutat i exigisca a la Generalitat Valenciana que assumisca el deute dels 10 milions d’euros de les càrregues urbanístiques que no es poden repercutir als propietaris pel fiasco del circuit de la Fórmula 1”. “Si no ho paga la Generalitat, que és la que va generar el problema, haurà d’assumir aquesta quantitat l’Ajuntament, i Catalá ho sap”, va advertir.
Gómez va recordar que amb la renúncia de Catalá al planejament que van impulsar en el mandat passat, a més de descartar la reconversió del circuit urbà en un passeig per als vianants enjardinat, la ciutat perd el delta verd projectat, una residència per a persones majors de 100 habitacions, 350 habitatges protegits i 20.000 metres quadrats de sostre de terciari extra que s’afegien per a la instal·lació d’empreses per a crear sinergies amb la Marina de València.