Una promotora pressiona per carta els diputats de les Corts Valencianes per evitar el rebuig de la urbanització de l’última platja verge d’Oriola

El projecte d’urbanització de l’última franja de platja verge a Oriola, encallat administrativament des del 2007, ha acabat agitant la comissió d’Obres Públiques en les Corts Valencianes. Representants de Compromís i Unides Podem en la comissió denuncien pressions de la promotora urbanística per a rebutjar una proposició no de llei (PNL) que demana al Govern valencià que mitjance per paralitzar el projecte.

La firma d’advocats que representa la mercantil Playa Salvaje, que projecta una urbanització en el municipi del Baix Segura, ha enviat uns quants escrits als parlamentaris en què defensa el seu projecte, rebutja la proposició parlamentària i fins i tot adverteix de les conseqüències legals de la paralització dels tràmits. El grup parlamentari Unides Podem va presentar una proposta per a debatre-la en la comissió, que trasllada una moció presentada pel partit a l’Ajuntament d’Oriola, on manté des de fa anys un pols amb la mercantil. De fet, Cambiemos Orihuela va ser condemnat en costes en l’últim procediment judicial contra la constructora.

La proposta parlamentària dels morats, secundada per Compromís, critica el model d’“urbanisme depredador”, incideix en la “crisi climàtica” i insta l’executiu autonòmic que mitjance amb l’Ajuntament per revertir el projecte i preservar el paratge natural. El text demana al govern municipal que no eleve al ple la modificació del pla parcial –requisit per a començar la urbanització– fins que es resolga el conflicte i advoca per estudiar les fórmules de compensació a la constructora.

El projecte es remunta unes quantes dècades arrere i arrossega un encreuament de denúncies i recursos en els tribunals, que, fins hui, la promotora ha salvat. El projecte d’urbanitzar en 456.000 metres quadrats està previst en el pla general d’ordenació urbana, que el declara el 1990 sòl urbanitzable programat. Posteriorment, l’Ajuntament del PP va aprovar en sessions plenàries els plans parcials per al seu desenvolupament urbanístic, l’última abans d’acabar el mandat el 2007, fet que va provocar la resposta de part de la societat civil i política oriolana, que es va unir per frenar la construcció del complex. D’aquesta resposta van eixir 7.000 signatures camí del Parlament Europeu, que va resoldre el 2012 que l’agent urbanitzador, Playa Salvaje SA, no podia continuar sense un estudi d’impacte ambiental favorable, que finalment va arribar el 2015. El 2019 la Generalitat Valenciana va emetre una declaració d’impacte ambiental (DIA) amb condicionants a l’execució del projecte, però favorable a la construcció. Un any després, el pla d’infraestructures verdes del litoral (Pativel) va atendre les al·legacions de partits d’esquerres i col·lectius mediambientals i va donar a l’espai una protecció transitòria que suposa que, si l’empresa no comença la construcció en cinc anys (des del 2017), passaria a estar totalment protegit.

La constructora ha advertit diverses vegades que la paralització implicaria una indemnització superior a 200 milions d’euros i, segons fonts municipals, insisteix de manera periòdica que el consistori done el vistiplau a la modificació del pla general municipal per a autoritzar el projecte urbanístic ja adaptat.

Alguns parlamentaris autonòmics de Compromís i Unides Podem es mostren molestos i se senten pressionats per la promotora, que, consideren, envia els seus advocats a “amenaçar-los” per fer una declaració política. Els parlamentaris van consultar amb els serveis jurídics l’impacte del text, atés que la promotora advertia de responsabilitat patrimonial els que frenaren els tràmits. “La PNL és un plantejament polític”, insisteixen els membres de la comissió.

El debat de la proposició no de llei estava previst per a dimarts, però les nombroses compareixences en la comissió d’Obres Públiques n’han provocat l’ajornament fins a setembre, quan es reprenga el període ordinari de sessions. Es dona la circumstància que dilluns el grup socialista va registrar una esmena a la proposta dels seus socis en el Govern del Pacte del Botànic en què corregia els seus plantejaments i instava a accelerar el procés. Poc després, la firma d’advocats enviava un altre escrit als membres de la comissió convidant-los a donar suport a l’esmena presentada pel grup parlamentari PSPV-PSOE.