“Les dones acudeixen menys a tractar-se i quan l’addicció ja està molt avançada, perquè hi ha una doble estigmatització social; el fet que estiga més mal vist socialment que una dona reconega un problema, per exemple, d’alcoholisme es veu agreujat si té fills, perquè moltes vegades se li penja l’etiqueta de ‘mala mare’. Per això la major part de les dones amaguen el problema i venen soles a tractar-se, tot i els homes solen vindre acompanyats de la parella”.
El director de Proyecto Hombre a València, Vicent Andrés, va alertar dimecres del baix índex de dones que decideixen fer el pas de tractar-se de les seues addiccions. Segons va explicar durant la presentació de la memòria de l’any passat de l’entitat, les dones continuen tenint més dificultats per a accedir a tractament, són només un 19% del total de persones ateses en els programes d’adults i arriben més tard al tractament, amb una edat mitjana de 42 anys.
Per a una de cada quatre dones que comencen programa amb Proyecto Hombre la substància més habitual és l’alcohol. És aquest sentit, va considerar necessari continuar introduint mesures que faciliten l’accés de les dones a tractament i la seua adherència a aquest: “Prioritzem el seu accés a tractament en la mesura en què hi ha uns factors de risc en unes dones determinades, plantegem unes primeres entrevistes abans d’iniciar tractament, perquè puguen entrar directament tant a comunitat com a tractament ambulatori. Després, dins del tractament hi ha una atenció individual específica, però també s’han introduït grups de dones, ja que la major part dels pacients són homes i en alguns casos es requereixen altres espais, per violències que hagen pogut patir durant la seua addicció”.
Proyecto Hombre va atendre l’any passat 1.387 persones, van iniciar tractament un total de 953 persones i 898 familiars en els centres de dia de València, Gandia i Ontinyent, en l’Àrea de Prevenció, les Comunitats Terapèutiques de València i la Comunitat Terapèutica intrapenitenciària situada en el Mòdul I de l’Establiment Penitenciari “Antonio Asunción” de Picassent. La demanda de tractament en tots els programes va créixer el 2021 un 14% respecte del 2020 i un 2% respecte del 2019.
Com en exercicis anteriors, les substàncies de més consum van ser la cocaïna, que va representar un 37%; la cocaïna i l’alcohol, un 26%; l’alcohol, un 18%, i el cànnabis, un 6%. El consum d’alcohol i benzodiazepines (ansiolítics i hipnosedants) sol estar present en la majoria de les addiccions, encara que no es perceba com a problemàtic. En un 44% de les persones en tractament està present el consum d’alcohol.
Quant al perfil, no varia respecte d’altres anys. En adults predominen els homes majoritàriament d’origen espanyol, amb una edat mitjana de 41 anys, consumidor de cocaïna, fadrí i en atur. Quant a les persones joves, el perfil majoritari és el d’home, majoritàriament d’origen espanyol, amb una mitjana d’edat de 19 anys, consumidor de cànnabis, fadrí i estudiant, amb addiccions també a les xarxes socials o les apostes en línia.
Andrés, va destacar “la tasca important del Programa de Prevenció Selectiva i Indicada que ofereix alternatives d’assistència dirigides exclusivament a joves i adolescents, amb conductes de risc”. A més, va recordar, com en anys anteriors, que “la percepció de risc del consum de cànnabis és molt baixa, i es refereix moltes vegades com un consum no problemàtic”.
Dins del treball d’inserció social en persones privades de llibertat es destaca que 46 persones, pel fet d’estar en tractament, s’han beneficiat de mesures penals o penitenciàries que han facilitat la seua reinserció sociolaboral. I nou persones sense suport familiar han pogut completar el seu procés d’inserció acollides en l’habitatge d’integració que té l’entitat.
Entre les conclusions més destacades per la Fundació Arquebisbe Miguel Roca–Proyecto Hombre destaquen “l’absència generalitzada en la societat de percepció del risc respecte de l’impacte de l’abús de determinades substàncies legals, sobretot, l’alcohol i les benzodiazepines i les apostes esportives, per la qual cosa cal donar un nou impuls a la prevenció”.
També, “la coexistència del diagnòstic dual (drogodependència i psicopatologia psiquiàtrica) en moltes de les persones ateses i les situacions de més vulnerabilitat en l’àmbit socioeconòmic, i que determinen un pitjor pronòstic, per la qual cosa cal articular una coordinació més bona entre els sistemes sanitari, de salut mental i d’inclusió social”.
L’entitat va considerar que “cal adequar el Sistema Valencià d’Atenció a les Addiccions a les noves necessitats, reforçant els equips de les Unitats de Conductes Addictives, augmentant les places de tractament en unitats de desintoxicació hospitalària, centres de dia, comunitats terapèutiques i serveis de tractament de les ludopaties”.
A més, van destacar la necessitat d’implementar “nous dispositius per a l’atenció específica a joves i menors” i “l’esforç que està fent la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per incrementar el pressupost i el diàleg obert amb les entitats del tercer sector de les addiccions per a desenvolupar l’acció concertada”.