Qui guanye la Comunitat Valenciana posa 'peu i mig' a la Moncloa
LLEGIR EN CASTELLÀ
Des de la dana del passat 29 d'octubre de 2024 fins hui han passat 586 dies, és a dir, poc més de 19 mesos. En temps polític, on la realitat i els esdeveniments s'han accelerat d'una manera extenuant, semblen dues legislatures. Vint-i-quatre hores abans del temporal històric i de la nefasta gestió de les emergències i de la protecció civil per part de la Generalitat —que va acabar amb 230 víctimes mortals—, l'expresident Carlos Mazón surfejava una onada demoscòpica que el situava prop de la majoria absoluta i com a cap del Consell durant no menys de huit anys. Hui és un pària de la política que ocupa el seu temps, amb sou públic de diputat, gaudint de la platja del Campello i defensant-se davant de la jutgessa de Catarroja, tot i no estar imputat.
En aquests 19 mesos, equivalents a dues legislatures i ja amb un nou president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, les enquestes internes i externes han vaticinat majories de l'esquerra. Per això ni el PP ni Vox han plantejat eleccions anticipades. També han apuntat a una recuperació important de la dreta gràcies a l'impuls de Vox, que la mantindria al capdavant de la Generalitat el 2026. L'últim sondeig, elaborat per Sigma Dos per a El Mundo aquesta mateixa setmana, retorna tothom a la casella d'eixida de 2023: un empat tècnic entre blocs. La forquilla més favorable per al PSPV i Compromís els situa a un diputat de recuperar la Generalitat; la més favorable per al PP i Vox els dona la victòria per 53 escons a 46, exactament la situació actual de les Corts Valencianes. Ni onada blava ni passeig militar com a Extremadura, Castella i Lleó, Aragó o Andalusia.
L'altre dia em vaig acostar a València a la presentació d'El Manual, el llibre del consultor i excap de gabinet de Pedro Sánchez Iván Redondo. El van presentar i el va entrevistar el director de Levante-EMV, Joan Carles Martí. Hi anava obstinat a preguntar-li a Redondo sobre les recents enquestes internes i externes que s'han publicat sobre la Comunitat Valenciana. En el col·loqui posterior, l'estrateg de la moció de censura contra Mariano Rajoy el 2018 va rebaixar les meues expectatives i em va recordar un factor important abans d'analitzar què pot passar d'ací a un any: “Cal atendre sempre el comportament electoral, abans que les enquestes”. En altres paraules: “Si només confiem en les enquestes i no en el comportament de vot, ens passa el mateix que li va passar a la dreta en les eleccions generals de fa tres anys”.
Perquè el lector es faça una idea de com d'equilibrada és la situació si fem cas a Redondo i mirem el comportament electoral dels últims deu anys, la diferència de vots entre tots dos blocs és d'uns 40.000 vots. Ho va ser el 2019, a favor de Ximo Puig després d'avançar les eleccions autonòmiques i fer-les coincidir amb les generals. I ho va ser el 2023, aquesta vegada a favor de Carlos Mazón, que va guanyar per tres escons i no per un perquè Unides Podem es va quedar fora de les Corts Valencianes amb 88.152 vots, el 3,52 % dels sufragis, en no arribar a la barrera electoral del 5 %.
Aquestes mateixes dades autonòmiques revelen que la dreta va obtindre més vots el 2019 que el 2023, tot i perdre en la primera cita i guanyar en la segona: uns 30.000 vots més. La participació va ser sis punts superior el 2019 que el 2023. Dit d'una altra manera: la dreta no va tocar sostre el 2023, encara que hi haguera un canvi de cicle, i n'hi va haver, perquè l'esquerra va perdre 150.000 vots en quatre anys. Es va votar menys i els qui més es van abstindre van ser els votants d'esquerres, malgrat la gestió.
La província de València és la tercera d'Espanya que reparteix més escons al Congrés (16), i la d'Alacant la cinquena (12). En les eleccions de 2019 i en les de 2023, l'esquerra va guanyar en la primera i la dreta en la segona, mentre que Sumar-Compromís es va quedar a 5.000 vots de capgirar el resultat a Castelló i arrancar l'escó a Vox. Siga com siga, en xifres absolutes, els valencians continuen garantint al voltant d'1,2 milions de vots a l'esquerra i uns altres 1,2 milions a la dreta. Qualsevol vot és determinant.
Per a Redondo, el 2023 “la província plurinacional de València, juntament amb Sevilla, Catalunya i el País Basc, van bloquejar l'aritmètica de la dreta fins que l'amnistia la va desbloquejar”. Un avís de la importància que tindran les eleccions municipals, autonòmiques i generals a la Comunitat Valenciana, i del que ja s'ha batejat com “la batalla de València”. “València és peu i mig a la Moncloa, però mai no és suficient”, va reblar.
Després del carrusel d'eleccions en què la dreta i l'extrema dreta han arrasat i amb Catalunya i el País Basc en calma, a partir del mes de setembre tots els focus es posaran sobre la Comunitat Valenciana. Pérez Llorca, si arriba a ser el candidat, s'hi juga molt. Els alcaldes i les alcaldesses, també. Però Pedro Sánchez, més que ningú.