Un testimoni ha corroborat que un intern del CIE de Sapadors va patir una pallissa a les mans de policies quan va reclamar ajuda “perquè sentia un dolor de queixal fort”, segons la denúncia que va presentar aquesta persona davant el jutjat de guàrdia dilluns passat, 8 d’agost. Aquest testimoniatge ratifica la denúncia que va interposar la víctima de l’agressió, també en el jutjat de guàrdia, el 25 de juliol. En totes dues denúncies s’exposa que els agents el van colpejar en terra i van arribar a propinar-li un puntelló en un ull. L’informe mèdic de l’exploració que li van fer un dia després va constatar “múltiples excoriacions superficials longitudinals en tòrax i membre superior esquerre” i “hematoma periorbitari esquerre”.
A. W. assegura que el 21 de juliol, entre les 23.30 i les 00.00, un company de la cel·la 16, on estava tancat, va tocar el timbre “mentre cridava que se li prestara assistència sanitària, perquè sentia un dolor de queixal fort”. Minuts després van entrar els policies i un va pegar una espenta al xic que els havia avisat, “que va fer que caiguera a terra”, recorda el testimoni. A. W. prossegueix en la seua denúncia davant el jutjat explicant que els agents li van pegar puntellons i, encara que el xic tractava de protegir-se, un colp el va tocar en un ull. Després, els agents el van alçar, el van agarrar violentament i el van traure, descriu el denunciant, que a més confirma que la resta dels companys de cel·la també van presenciar l’agressió.
La víctima va denunciar que no el van portar al metge del CIE després de l’agressió, sinó que a “espentes” el van baixar al pis inferior, on el van tancar durant una hora. Durant aquest temps va assegurar que va patir forts dolors pels colps rebuts, es van negar a donar-li aigua i va veure, a través de la finestra de l’habitació “que els policies reien mentre em miraven”. Aquesta situació el va portar a fer-se “una sèrie de talls en el cos amb un metall que vaig poder extraure de la persiana (…) i vaig arribar a tindre ganes de suïcidar-me per haver viscut una situació tan difícil sense que ningú parara atenció a les meues queixes i dolors”.
Tant la víctima com el testimoni han sol·licitat al jutjat que se suspenguen cautelarment les seues expulsions fins que s’aclarisquen els fets. Des de la Campanya pel Tancament dels CIE i la Fi de les Deportacions també exigeixen la paralització dels processos d’expulsió perquè es garantisca “una investigació judicial que determine les responsabilitats i el castic als culpables. Reclamem que aquest cas no quede impune, com ha passat en casos similars pel fet d’haver sigut expulsades les víctimes i els testimonis”.
Posada en llibertat per a evitar suïcidi
La Campanya ha posat en coneixement del Jutjat d’Instrucció número 3 de València, en funció de control del CIE de Sapadors, un informe de Psicòlogues i Psicòlegs sense Fronteres (PSF) en què se sol·licita la posada en llibertat per a evitar el risc de suïcidi imminent del testimoni de l’agressió. Després d’un intent de suïcidi, A. W. va ser visitat per una psicòloga el 6 d’agost passat, que va elaborar un informe psicosocial en què determina que “manté ideació suïcida amb un nivell de risc que avaluem alt”.
L’experta determina que té “molta angoixa derivada de la seua situació present en el centre. Entre les seues preocupacions principals, el risc d’agressió física que puga patir després de la seua deportació al Marroc”. L’informe conclou que, “considerant el grau de letalitat del mètode usat prèviament, la falta d’avaluació i seguiment (en el seu idioma) segons el protocol de suïcidis de la Comunitat Valenciana, i sense cap canvi en la seua situació actual, s’avalua el risc suïcida com a imminent”. Per tant, recomana que siga “posat en llibertat immediatament, perquè puga tornar a tindre contacte amb les seues xarxes de suport principals i iniciar un tractament psiquiàtric i psicològic amb la màxima immediatesa possible” i que mentre continue en el CIE “no estiga mai sol, pel risc que implica per a la seua vida”.
En el CIE de Sapadors, apunten, no hi ha un protocol antisuïcidis, segons l’últim informe el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) del Defensor del Poble, elaborat arran d’una visita al centre al final de l’any passat. Més de dos anys després del suïcidi en Sapadors de Marouane Abouobaida, en què la policia només va intervindre quan ja s’havia llevat la vida, “no hi ha un protocol de prevenció del suïcidi pròpiament dit, ni una valoració específica de l’estat de salut mental o afectació emocional per l’internament en el CIE, així com tampoc es valora el risc suïcida, ni tan sols la història clínica té un apartat per a l’exploració psicopatològica”, s’afirma en l’informe del Defensor.
La manca d’assistència psicològica o psiquiàtrica en Sapadors és especialment greu davant la “pressió mental” que pateixen els interns per la falta d’activitats i que “desencadena emocions de ràbia, frustració, apatia, etcètera”, segons posa en evidència el Defensor. Per això, es demana que es cree una consulta d’assistència psicològica i psiquiàtrica, però la direcció del CIE no ha fet cas a la sol·licitud del Defensor. A més, quan es produeixen casos d’agressions, no hi ha un procediment sobre com actuar, ja que en Sapadors “es manca de llibre de queixes de maltractaments i de protocol de tramitació de queixes i denúncies per maltractaments”, es denuncia en l’informe.