La Universitat Politècnica incorpora el reconeixement automàtic de meduses de la seua app mitjançant la intel·ligència artificial

La Universitat Politècnica de València (UPV) ha incorporat la intel·ligència artificial (IA) a la seua aplicació d’albirament de meduses MedusApp. Gràcies a aquesta evolució es permetrà el reconeixement automàtic d’espècies. Fins ara, aquesta app permetia seleccionar el tipus de medusa a través d’un catàleg, però gràcies a aquesta actualització, l’usuari pot pujar la foto i identificar automàticament l’espècie abans de pujar-la a l’app per publicar-la.

Aquesta aplicació, gratuïta i disponible en castellà i anglés tant per a Android com per a iPhone, ha sigut desenvolupada per dos informàtics de la UPV i personal investigador de la Universitat d’Alacant (UA), en col·laboració amb el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori de Immunoal·lèrgia de l’Institut d’Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD).

Des que es va posar en marxa el 2018, la plataforma ha rebut més de 6.000 albiraments. Així doncs, com expliquen els programadors Eduardo Blasco i Ramón Palacios, “gràcies a la col·laboració ciutadana i als seus albiraments hem estat entrenant la màquina amb uns quants milers de fotos reals per generar un model matemàtic amb 25 espècies que servirà perquè l’app reconega les meduses més habituals automàticament”.

Altres novetats

A més del sistema de reconeixement automàtic de meduses gràcies a la IA, l’eina ha anat incorporant altres novetats com l’opció de “No albiraments”, per a informar sobre si una platja està lliure de meduses, i l’albirament per transsecte. “Aquesta nova opció, destinada a navegants, bussejadors o pescadors permet incloure una imatge de possibles albiraments trobats durant una ruta en la mar a través de l’opció de transsecte”, assenyalen els autors de MedusApp.

“L’aplicació està en procés de millora constant i està destinada a millorar el coneixement dels efectes sobre la salut que tenen les picades de meduses, així com entendre millor aspectes de la seua biologia i ecologia (distribució espacial i temporal)”, explica el professor d’ecologia marina de la UA César Bordehore.

Les dades cientificomèdiques sobre les picades registrades, que ja superen les 970, són gestionades i analitzades per un equip científic multidisciplinari integrat pels investigadors César Bordehore (investigador principal) i Eva S. Fonfría, de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi (IMEM) i del Departament de la UA, i les doctores Victoria del Pozo i Mar Fernández Nieto, del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori d’Immunoal·lèrgia- Institut d’Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD).

Guia interactiva

D’altra banda, l’app ofereix una guia interactiva de com procedir davant una picada i informació sobre la perillositat de les diferents meduses. “Si es produeix una picada la cosa principal és eliminar les restes de tentacles amb pinces o una targeta plàstica, sense fregar, i inactivar les cèl·lules urticants que pogueren quedar sobre la pell amb una mescla de bicarbonat i aigua de mar, encara que, si sabem l’espècie, en l’app tenim protocols més específics, mai utilitzar aigua dolça, perquè empitjoraríem els efectes de la picada”, recorda Bordehore.

MedusApp s’ha convertit en una eina de ciència ciutadana oberta, senzilla i ràpida que ja ha despertat l’interés en equips d’investigació de Mèxic. “Especialistes i col·legues que treballen en centres d’Amèrica Llatina han sol·licitat permisos per a poder utilitzar l’app i fer ús de les dades cientificomèdiques”, detalla l’investigador de la UA.

Per a facilitar l’ús, el coneixement i optimitzar totes les eines que ofereix l’aplicació, l’equip de treball de MedusApp ha desenvolupat un vídeo formatiu disponible en obert. Tota la informació està disponible a través de l’app i en la del web https://www.medusapp.net.