Només un 27% dels creuers poden connectar-se a la xarxa elèctrica que preveu habilitar la terminal del port de València

“Els creuers preparats per a endollar-se en port a l’energia sostenible anunciada (també qüestionable), a escala mundial són solament un 27% de la flota, segons dades de la mateixa Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA)”.

Així s’han pronunciat des de la Comissió Ciutat-Port sobre les preteses bondats en matèria de sostenibilitat que ha difós l’Autoritat Portuària de València (APV) respecte a la futura terminal de creuers que s’adjudicarà a Baleària, única companyia que s’ha presentat al concurs, en què va recalar l’exassessor del president del Govern valencià, Ximo Puig, José Manuel Orengo.

Com va informar elDiario.es, després de les modificacions introduïdes en el projecte d’ampliació nord del port, aquesta infraestructura es traslladarà de la zona nord, allunyada del nucli urbà, al Moll de Ponent i el Moll de l’Espigó del Túria, al costat dels barris de Natzaret i del Grau, en la zona ocupada anteriorment per la drassana d’Unión Naval de València, de Vicente Boluda, a qui es va compensar amb una nova concessió de 35 anys, i que compta amb aproximadament 100.000 m² i la seua concessió s’atorgarà per un termini de 35 anys, prorrogables fins a un màxim de 50 anys.

Malgrat que, segons el projecte presentat, la terminal garanteix que el 100% de l’energia elèctrica necessària es produirà en les mateixes instal·lacions i serà d’origen renovable, des de la Comissió Ciutat-Port han assegurat que, segons reconeix la mateixa CLIA, “en aquest moment encara no hi ha un sistema estàndard de connexió utilitzat globalment, cosa que dificulta encara més que aquest anunci triomfalista de zero emissions siga possible en realitat, ni que s’aconseguisca en un termini raonable. És més, si no es fa obligatòria, cap companyia s’endollarà en arribar a València”.

Segons l’entitat, “en el futur llunyà en què els creuers puguen endollar-se a València, fins que els vaixells entren o ixen del port, i mentre calfen motors, i esperen en les aigües pròximes a la bocana a entrar al port, continuen emetent gasos d’efecte d’hivernacle i gasos contaminants, que, a més, són dels pitjors que hi ha en el transport, perquè usen els combustibles més bruts que hi ha, fuel pesant, una espècie de quitrà que queda en el fons dels barrils de petroli, que ningú més sap per a què usar-lo o què fer amb això”.

Tot això, han afegit, sense parlar “dels sorolls dels motors o el tràfec de vehicles a motor en la rodalia dels creuers i els ferris”. En qualsevol cas, s’han preguntat “qui garanteix a veïnes i veïns de Natzaret o del Grau que es complisca amb elles i ells el dret humà relatiu al gaudi d’un medi ambient segur, net, saludable i sostenible?”.

A més de la salut pública, “per qüestions de contaminació de l’aire i contribució a aquest efecte d’hivernacle, els vaixells de creuer són famosos per les emissions de residus que tenen, principalment llançats a la mar, i també pel consum d’aigua potable”.

En aquest sentit, la Comissió Ciutat-Port ha assegurat que “un estudi recent de la Universitat de les Illes Balears mostra que un sol creuer que té com a base el port consumeix més aigua que la suma de tres pobles (mitjana de 628.000 litres per amarrament). I un creuer que només fa escala consumeix 69.000 litres per amarrament, un consum superior al de molts pobles”.

En definitiva, des de la Comissió Ciutat-Port han denunciat “la nova aposta de l’Autoritat Portuària de València per dedicar fons públics a noves operacions que beneficien especialment empreses privades que formen part del lobby portuari, sota l’esquer d’un turisme de qualitat, que en realitat aporta poc en termes econòmics a les ciutats que visita pel fet que està demostrat que és altament contaminant, malgrat l’esforç de propaganda a què contribueix la mateixa APV”.