LLEGIR EN CASTELLÀ
“Es nota moltíssim, tant la càrrega de feina com el tipus de pacient que entra. A mesura que avança la temporada turística, s’inverteix la ràtio de pacient local a pacient turista”. La Lara és una metgessa d’urgències que fa dos anys que treballa als hospitals d’Eivissa i Formentera. El seu testimoni reflecteix els fluxos de turistes que rep l’arxipèlag balear a partir del març i l’abril fins al setembre i l’octubre, amb els pics de població flotant (la suma de la població local i la visitant) més elevats al juliol i a l’agost.
“Hem d’atendre més amb els mateixos recursos”, afirma Miguel Lázaro, president del Sindicat Mèdic Balear (SIMEBAL). És una de les reivindicacions que es repeteixen cada any per part del conjunt dels treballadors del sector sanitari, no només del personal mèdic. El problema és que, segons afirmen, la càrrega de feina augmenta i les infraestructures sanitàries se saturen (especialment les urgències), però les plantilles no augmenten per atendre aquesta demanda, i això fa que el servei públic se’n ressenti.
“Comencen a arribar pacients amb politraumatisme lleu o greu, és a dir, per accidents de trànsit que hi ha cada setmana. Això passa tant a Formentera com a Eivissa. A més, augmenten les intoxicacions per drogues i alcohol”, assegura la Lara. El president del sindicat mèdic balear aporta una dada que exemplifica la situació general. S’atenen entre 450 i 500 urgències diàries a Son Espases, l’hospital de referència balear, ubicat a Mallorca. Durant els mesos d’estiu, el nombre de pacients amb ingrés pot superar el mig centenar, i les esperes per pujar a planta oscil·len entre dos i tres dies.
'Comencen a arribar pacients amb politraumatisme lleu o greu, és a dir, per accidents de trànsit que hi ha cada setmana. Això passa tant a Formentera com a Eivissa. A més, augmenten les intoxicacions per drogues i alcohol”, sosté la Lara, metgessa
A Son Llàtzer, ubicat també a Palma, el diagnòstic no és millor: hi ha una mitjana de 300 urgències diàries i una espera d’entre un i tres dies per a l’ingrés a planta. “Sabem que entre el 40% i el 50% de les urgències que atenem són urgències lleus que no haurien d’anar als hospitals”, explica Lázaro, qui considera que aquest tipus de pacients haurien d’escollir els centres de salut per tractar aquestes patologies o demanar cita a l’Atenció Primària.
La dada més fiable disponible per analitzar la càrrega demogràfica de les illes és l’Índex de Pressió Humana (IPH), que ofereix l’Institut Balear d’Estadística (IBESTAT). El moment amb menys població diària sol produir-se al desembre, mentre que el pic més elevat té lloc a l’agost. Per exemple, el desembre de 2023 hi havia 957.204 persones diàries a Mallorca, mentre que l'agost de 2024 n’hi havia gairebé un milió i mig; a Eivissa, durant el mateix període, es passa de 159.965 a 332.015 persones; a Formentera, de 10.953 a 34.444 persones, i a Menorca, de 100.198 a 231.046 persones. Els pics amb menys població coincideixen aproximadament amb la població que resideix tot l’any a les illes.
El desembre de 2023 hi havia 957.204 persones diàries a Mallorca, mentre que l'agost de 2024 n’hi havia gairebé un milió i mig; a Eivissa, durant el mateix període, es passa de 159.965 a 332.015 persones; a Formentera, de 10.953 a 34.444 persones, i a Menorca, de 100.198 a 231.046 persones
“Els turistes consumeixen molts recursos”
Les dades mostren que la població es duplica en el cas d’Eivissa i Menorca i es triplica pel que fa a Formentera. A Mallorca, augmenta un 50%. I un dels problemes associats a aquest increment poblacional, sostenen els professionals sanitaris, és l’augment dels ingressos hospitalaris per consum d’alcohol i drogues. “Suposa molta pressió amb urgències massificades perquè els turistes consumeixen recursos sanitaris públics”, afirma Lázaro.
Fonts de l’IB-Salut —dependents de la Conselleria de Salut del Govern balear, que dirigeix Manuela García (PP)— afirmen a elDiario.es que, per abordar aquesta situació (entre d’altres), van aprovar el decret llei 1/2024 pel qual es regulen determinats aspectes de l’activitat sanitària urgent i emergent a l’arxipèlag balear. Aquesta norma permet descongestionar els ingressos de turistes amb targeta sanitària europea (o britànica), que passen a ser atesos en hospitals privats. I també permet, assenyalen les mateixes fonts, que sigui el 061 qui reguli les urgències i emergències.
A la seva exposició de motius, el decret-llei indica que es considera necessari comptar amb la “col·laboració” de les entitats privades que, amb els seus mitjans personals i materials, puguin, en determinats moments, ajudar a la descongestió dels centres públics que puguin estar saturats per millorar la qualitat assistencial del servei. D’altra banda, afirmen que, respecte a les mateixes dates de l’any passat, la pressió assistencial a les urgències només ha augmentat un 1% en el conjunt de la infraestructura sanitària balear, motiu pel qual consideren que l’impacte és “mínim”.
En aquest sentit, Lázaro considera que aquesta mesura es duu a terme “amb bon criteri”, ja que deriva molts dels turistes a centres i clíniques privades. “Però clar, a Eivissa hi ha molta gent, i un tipus de turisme amb un perfil particular. Això marca molt que les urgències estiguin saturades i, a més, hi hagi un tipus de demandes especials”, argumenta el president de SIMEBAL.
La saturació assistencial, segons el sindicat balear d’infermeria, es refereix no només a les urgències, sinó a una “situació generalitzada” tant a l’Atenció Primària com en l'àmbit hospitalari. “En el cas de les infermeres, el problema que afrontem cada any és la manca de professionals i la falta de cobertura durant els períodes vacacionals, per vacances o qualsevol altre tipus de permís”, assegura Verónica León, delegada sindical de SATSE a Eivissa i Formentera.
Les conseqüències per al personal sanitari són que s’han d’assumir “moltes més hores de les que els corresponen”, cosa que afecta “la seva capacitat per treballar de manera òptima”. “Aquest problema es repeteix anualment, tant en temporada vacacional com durant els mesos de fred i grip”, insisteix León. Això, a més, genera esgotament i cansament a les plantilles. “El que es fa a l’Atenció Primària és repartir les consultes entre els professionals que estan disponibles, cosa que no sempre és suficient per atendre la demanda”, lamenta.
El sindicat mèdic balear comparteix aquest diagnòstic. “Les urgències s’han convertit en la nova porta d’entrada al sistema sanitari, mentre que l’Atenció Primària s’enfonsa per falta de recursos i professionals”, coincideix Lázaro. Per tant, ambdós sindicats defensen que cal reforçar les plantilles per resoldre el problema de la manca de professionals que consideren “crònic”.
Les urgències s’han convertit en la nova porta d’entrada al sistema sanitari, mentre que l’Atenció Primària s’enfonsa per falta de recursos i professionals
“Una taxa turística per contractar metges”
Una de les propostes que torna a posar sobre la taula SIMEBAL és que un percentatge del que la hisenda balear recapta a través de la taxa turística es destini a la contractació de personal mèdic, com va informar elDiario.es. “La idea és que hi hagi una ecotaxa sanitària dins l’ecotaxa turística que serviria per contractar metges durant la temporada que més ens fa falta”, va assegurar l’any passat el president de SIMEBAL.
Tanmateix, aquesta proposta no està sobre la taula, segons afirmen fonts de l’IB-Salut a aquest diari. “Això excedeix el nostre àmbit de competències”, asseguren, ja que depèn de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, que dirigeix Antoni Costa (PP). Costa també és vicepresident primer i mà dreta de la presidenta balear, Marga Prohens. Afirmen, a més, que aquesta proposta no s’ha realitzat directament a l’IB-Salut. “No sabem si SIMEBAL l’ha proposada a Salut o a Hisenda”, admeten.
D’altra banda, Lázaro trasllada la idea que en altres països europeus existeix el copagament sanitari per acudir a les urgències hospitalàries “si et saltes els serveis extrahospitalaris”. “Has de pagar una taxa”, afirma. “Això ajuda a evitar la saturació”, insisteix. Així, torna a insistir en la idea que per acudir a urgències “cal saber diferenciar quan una urgència és greu i, si és així, acudir a l’hospital”. “Però abans d’anar a l’hospital cal acudir als centres de salut i als serveis d’urgències extrahospitalaris”, assegura. Aquesta opció, però, no la contempla l’IB-Salut, depenent de la Conselleria de Salut del Govern. “No està sobre la taula”, reconeixen les fonts consultades.
El sindicat mèdic balear ha proposat que un percentatge del que la hisenda balear recapta a través de la taxa turística es destini a la contractació de personal mèdic
Finalment, Lázaro torna a plantejar la seva petició inicial. “És clau augmentar els recursos a l’Atenció Primària i als serveis d’urgències per poder gestionar millor aquesta pressió que es repeteix cada any”, reivindica. En aquest sentit, les fonts de l’IB-Salut defensen que han augmentat en 200 milions d’euros, cada any, el pressupost destinat a la sanitat pública. És a dir, des que el Govern de Prohens va signar els seus primers pressupostos, el desembre de 2023, amb el suport de Vox. El full de ruta de l’Executiu conservador és, defensen, augmentar el pressupost sanitari cada any.