La portada de mañana
Acceder
Junts impide al Gobierno asentar la legislatura
CRÓNICA | La pinza del PP y Junts golpea dos veces a Sánchez
OPINIÓN | El 'caso Peinado' y los múltiples culpables, por Rosa María Artal

Una taxa als turistes per contractar metges a l'estiu: “Necessitem un finançament 'extra' a les Balears”

“Els pacients que van a Urgències a l'estiu solen ser més joves que a l'hivern. Normalment són turistes o gent que està de pas. En el cas de l'Hospital de Formentera, atenem moltíssims accidents de trànsit, especialment de moto. Els accidents de moto són molt cridaners perquè es produeixen diàriament”. Ana Fernández (nom fictici) treballa des de fa un any com a metgessa d'urgències a l'Hospital de Formentera. Uns mesos després de començar la feina a la Pitiüsa del sud va començar a fer la mateixa tasca a l'Hospital Can Misses d'Eivissa. Tant ella com els seus companys poden arribar a atendre una trentena de pacients durant una jornada laboral quan arriben els mesos d'estiu.

La pressió sobre els serveis públics augmenta quan arriba la temporada turística a l'arxipèlag balear, especialment durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Sobre el debat públic es planteja si aquests serveis i infraestructures han d'estar dotats tenint en compte la població que resideix a les Balears, o si, per contra, cal projectar-los pensant en la població flotant. És a dir, la suma de la població que viu tot l'any al territori més aquells que arriben durant la temporada turística, tant treballadors com turistes. Si la població censada és d'uns 1,2 milions de persones, en temporada alta aquesta xifra es duplica.

“Ens espera un estiu tòrrid a nivell assistencial, ja que la manca de metges condicionarà les llistes d'espera i la saturació dels serveis d'urgències”, afirma a elDiario.es Miguel Lázaro, president del Sindicat Mèdic de Balears (SIMEBAL). “Aquest estiu tampoc hi ha substituts de metges als centres de salut, així que durant els períodes en què hi hagi més treballadors de vacances hi haurà menys recursos”, lamenta Lázaro. “El problema es complica més amb l'arribada de visitants”, afegeix el metge psiquiatre.

Una situació que, en el cas dels centres de salut i hospitals de Balears, es fa especialment visible als Serveis d'Urgències d'Atenció Primària (SUAP). Durant els mesos de temporada turística augmenten, en aquest sentit, els pacients que són atesos a través d'aquest recurs per intoxicacions etíliques, consum de drogues, patologies psiquiàtriques (es produeix un augment a l'estiu malgrat que són comunes durant tot l'any) i politraumatismes per accidents de trànsit, segons el testimoni de Fernández.

Durant els mesos de la temporada turística augmenten els pacients que són atesos a través d'aquest recurs per intoxicacions etíliques, consum de drogues, patologies psiquiàtriques (es produeix un augment a l'estiu malgrat que són comuns durant tot l'any) i politraumatismes per accidents de trànsit

En el cas de Formentera, cal tenir en compte que és una infraestructura que està a mig camí entre un SUAP i un hospital comarcal. L'hospital és molt petit: té un centre de salut, un servei d'urgències amb diversos boxs, una petita planta d'hospitalització, un quiròfan i un paritori. “Tots els pacients greus i inestables que necessiten una Unitat de Cures Intensives (UCI) són traslladats a l'Hospital Can Misses o, depenent de la seva patologia, a Mallorca”, detalla a elDiario.es Fernández, on l'hospital de referència és Son Espases. És a dir, com que Eivissa i Formentera formen una única àrea de salut, tots els pacients greus de la Pitiüsa del sud han de ser atesos a Eivissa o Mallorca.

Cal tenir en compte que Eivissa té uns 162.000 habitants empadronats a l'illa, i Formentera al voltant de 12.000 persones més. Aquestes són, aproximadament, les targetes sanitàries que hi ha repartides entre les dues illes, però cal tenir en compte que l'any passat van arribar més de 3,7 milions de visitants a les Pitiüses. Són al voltant de 17,8 milions de turistes si tenim en compte les arribades a l'arxipèlag balear en conjunt, segons dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat).

“La pressió assistencial ja és intensa al maig i octubre”

Uns visitants que a més de fer turisme també consumeixen, de vegades, els recursos sanitaris. “El que escolto per part de gent més veterana és que la temporada alta anava de juny a setembre, tant a Can Misses com a Formentera”, assegura Fernández, uns mesos en què es reforcen els efectius dels equips d'infermeria i medicina. “Ara s'està veient, com a tendència, que la temporada turística s'està estirant. Al maig i octubre la pressió assistencial ja és intensa: el problema és que durant aquests mesos no arriben reforços, de manera que és força dur”, lamenta la urgenciòloga.

“Portem unes tres o quatre setmanes amb saturació als serveis d'urgències dels hospitals”, comenta Lázaro, president de SIMEBAL, que lamenta que es tracta d'un “problema crònic”. “Els plans de contingència són limitats i la seva eficàcia també”, prossegueix el metge psiquiatre i afegeix que la sobrecàrrega i l'estrès que es genera sobre els metges, unit a aquells que fan guàrdies de 24 hores, té conseqüències per a la salut mental dels treballadors. “Les conseqüències són negatives per a la salut del pacient, però també per a la salut física i mental del metge”, adverteix Lázaro.

Per pal·liar la sobrecàrrega de treball que es produeix durant els mesos d'estiu, SIMEBAL ha sol·licitat a la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), així com al conseller d'Hisenda, Economia i Innovació, Antoni Costa, que en destinin una part de l'ecotaxa que paguen els turistes per reforçar les plantilles de metges. L'objectiu és reduir les llistes d'espera, així com la “saturació” dels serveis d'urgències. “La idea és que hi hagi una ecotaxa sanitària dins de l'ecotaxa turística que serviria per contractar metges durant la temporada que ens fa més falta”, indica Lázaro. “Hem d'adonar-nos dels límits que tenim per atendre tant turista: si hi ha consum de recursos sanitaris, el més lògic és que hi hagi un finançament 'extra' per contractar metges”, insisteix el psiquiatre. En aquest sentit, SIMEBAL recorda que el 2023 es van recaptar 153 milions d'euros.

La idea és que hi hagi una ecotaxa sanitària dins de l'ecotaxa turística que serviria per a contractar metges durant la temporada [alta]. Hem d'adonar-nos dels límits que tenim per a atendre tant de turista: si hi ha consum de recursos sanitaris, el lògic és que hi hagi un finançament ‘extra’ per a contractar metges

El mapa general, en canvi, difereix durant els mesos de temporada baixa (novembre a febrer) i mitja (març i abril). En aquest període, la major part dels pacients atesos són més grans, molts pluripatològics i amb malalties cròniques. “S'assembla més a un hospital de la Península a l'ús”, afirma Fernández. Segons la metgessa d'urgències, tant els pacients de l'Hospital Can Misses com els de l'Hospital de Formentera són similars en temporada baixa. A més del perfil de pacient de més edat, resident de l'illa, s'afegeix el perfil d'un pacient també més gran, que arriba com a visitant a través dels programes de l'IMSERSO. “La pressió assistencial canvia molt en funció de la temporada”, assegura la urgència.

La pressió es redueix a les Urgències de Can Misses

Tot i la reivindicació dels metges per reforçar les plantilles dels hospitals a l'estiu, i malgrat l'augment continuat de l'arribada de turistes a les Balears, almenys a Eivissa, hi ha una reducció dels pacients (tant residents com turistes) que utilitzen les Urgències de l'Hospital Can Misses. Mentre que el 2022 van ser 61.422 els pacients que van utilitzar aquest recurs sanitari, el 2023 van ser 59.484, segons les dades facilitades per l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera (ASEF) a elDiario.es. És a dir, hi va haver una reducció del 3,16%. Aquesta tendència descendent es manté, a més, durant els cinc primers mesos del 2024. Mentre que el 2023 van ser atesos 22.891 pacients per Urgències durant els primers cinc mesos, el 2024 se n'han atès 22.810. Tot i això, fonts d'ASEF afirmen que cal ser prudent amb les dades d'aquest any abans de parlar de tendències perquè encara queden set mesos perquè s'acabi.

Pel que fa a les persones que han utilitzat el servei d'Urgències de Can Misses, la mitjana diària dels cinc primers mesos del 2024 se situa en 150 respecte de les 152 que hi va haver durant el mateix període de l'any passat. De tots els pacients que van ser atesos a les Urgències durant els cinc primers mesos del 2024, un 11,8% van requerir hospitalització, respecte al 12% del total que va ser ingressat el 2023, segons les mateixes fonts. Pel que fa a la xifra mensual exacta, la tendència és que els pacients van augmentant entre el gener i l'agost, que és quan s'arriba al pic, moment en què les xifres tornen a baixar. Per exemple, el gener del 2023 hi va haver 4.064 pacients que van utilitzar les Urgències de Can Misses, mentre que a l'agost del mateix any la xifra es va situar en 6.351 pacients. És a dir, l'atenció va augmentar un 55% aproximadament. elDiario.es ha intentat demanar les dades de les persones ateses a les Urgències d'altres hospitals, com Son Espases (Mallorca), sense que hagi estat possible obtenir una resposta després d'haver realitzat la consulta al Servei de Salut de Balears (IB-Salut).

Les dades que sí que estan disponibles, en canvi, són les que fan referència a les llistes d'espera per a intervenció quirúrgica. A data de 30 de maig de 2024, hi ha 31.951 pacients amb una demora de més de dos mesos per a consultes externes, segons dades de l'IB-Salut. Són 4.905 pacients de l'Hospital Universitari de Son Espases (Mallorca); 4.803 pacients de l'Hospital Son Llàtzer (Mallorca); 2.468 pacients de l'Hospital de Manacor (Mallorca); 4.380 pacients de l'Hospital Comarcal d'Inca (Mallorca); 2.618 pacients de l'Hospital General Mateu Orfila (Menorca); 12.586 pacients de l'Hospital Can Misses (Eivissa) i 191 de l'Hospital de Formentera.

Miguel Lázaro, president de SIMEBAL, afirma que ha sol·licitat una reunió amb la presidenta autonòmica, Marga Prohens, així com Antoni Costa, conseller d'Hisenda, Economia i Innovació. “És clau perquè és qui maneja els recursos econòmics”, admet el metge psiquiatre. Després, traslladaran la proposta per implementar “l'ecotaxa sanitària” a la resta dels partits polítics amb representació al Parlament. “És una proposta finalista: contractar metges per a la temporada alta. Potser després podríem intentar fidelitzar-los perquè no se n'anessin”, assegura.

Fonts de la Conselleria d'Hisenda, Economia i Innovació afirmen a elDiario.es que el pressupost total per a la sanitat balear s'ha incrementat al voltant dels 115 milions d'euros el 2024. “És més o menys el 85% del que recapta l'Impost de Turisme Sostenible (ITS)”, assenyalen les fonts consultades. El pressupost total supera els 2.300 milions d'euros, segons el Govern. És a dir, gairebé 4 de cada 10 euros del pressupost no financer es destina a la sanitat. “El que necessita Salut no són impostos finalistes, sinó incrementar el seu pressupost, que és el que ha fet i continuarà fent aquest Govern”, assenyalen les mateixes fonts.