La rebel·lió dels llençols contra el martell sonor d’una discoteca a l’aire lliure a Eivissa: “Només aturen les festes els dilluns”

El sol es pon un dia entre setmana. Pel local que fa servir com a seu l’Associació de Vesins de Can Bonet no deixa de passar-hi gent. A la barriada s’hi cou alguna cosa. María José Torres Cardona escriu amb esprai damunt un llençol blanc: Casas para vivir, no para sufrir. El llençol està estès damunt un terra de grans rajoles grises. A l’esquena d’aquesta dona, que presideix el col·lectiu veïnal i s’ajup per pintar el seu missatge en majúscules, hi ha una porta estreta, d’aquelles que obliguen a pujar un escaló per entrar-hi. És oberta. A dins, una llum groga projecta una imatge gairebé estàtica.

Cadires d’oficina (amb rodes i sense); una prestatgeria que guarda bosses reutilitzables de supermercat en una lleixa; arxivadors en una altra; trofeus en forma de copa al capdamunt; dos dones que parlen davant del moble amb els braços plegats. Una d’elles duu una carpeta i sosté un feix de folis. D’aquí a unes setmanes tenen previst dur-los a l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, on el PP governa amb majoria absoluta. Més de 300 noms i llinatges reclamen polítiques que facin front als problemes que, segons denuncien els firmants, provoquen les festes promogudes per un dels gegants de l’oci de l’illa: Ibiza Rocks Group.

Ibiza Rocks Group és un conglomerat fundat i dirigit per Andy McKay. Aquest britànic va desembarcar a Eivissa durant la primera meitat dels anys noranta com a promotor de Manumission, una festa importada del seu Manchester natal que va funcionar durant més d’una dècada, es va convertir en un esdeveniment mític i ara ha ressuscitat a 528 Ibiza. Un lloc idoni per facturar reunint una massa de clubbers afamats de revival. La discoteca que turmenta els vesins de Can Bonet ocupa un recinte de més de 59.000 metres quadrats, l’equivalent a vuit camps de futbol. Uns jardins a l’aire lliure on cap una quantitat de gent similar a la població de la barriada on es troba.

La discoteca que turmenta els veïns de Can Bonet ocupa un recinte de més de 59.000 metres quadrats. Vuit camps de futbol. Jardins a l'aire lliure on hi cap una quantitat de gent similar a la població del barri en el qual es troba

Malgrat que està allunyada del centre de Sant Antoni, Can Bonet fa molt de temps que va deixar de ser un nucli de quatre cases. S’hi va construir molt. Des del desenvolupament turístic fins als anys previs a l’esclat de la bombolla immobiliària. Per això, ja té més de 5.000 habitants. A la discoteca hi poden coincidir, al mateix temps, “gairebé 4.000 persones”. Aquesta és la xifra que, segons la presidenta de l’associació de vesins, figura a la llicència d’activitat de 528 Ibiza. “Fins a les onze de la nit. Després, només hi poden quedar 275 clients”, recalca María José Torres, que subratlla l’aforament de la sala interior que hi ha al recinte: “Així ho ha dit l’alcalde en algun ple, però a naltros no ens ha deixat veure el permís d’activitat les vegades que ens hem reunit amb ell”.

L’Ajuntament de Sant Antoni no va respondre a les preguntes que li va fer arribar elDiario.es per recollir el seu punt de vista sobre aquesta història. Tampoc no ho va fer Ibiza Rocks Group, una marca que també ha generat problemes de convivència –més remor, víctimes de balconing, brutor als carrers adjacents, estampes del turisme de gatera– en altres indrets del municipi. Com a Can Bonet, també s’hi van recollir firmes per pressionar l’equip de govern i aconseguir solucions. Sense èxit.

A la discoteca hi poden coincidir, al mateix temps, 'gairebé 4.000 persones'. Aquesta és la xifra que, segons la presidenta de l’associació de vesins, figura a la llicència d’activitat de 528 Ibiza. 'Fins a les onze de la nit. Després, només hi poden quedar 275 clients', recalca María José Torres.

Cinc festes a la setmana

“Fa dos anys, [a la discoteca] varen començar amb una festa cada quinze dies”, continua la presidenta de l’associació de vesins, “però l’any passat ja n’organitzaven una cada setmana, i aquesta temporada n’hi ha hagut unes quantes; alguna setmana, gairebé cada dia, cinc o sis. Encara que no totes són tumultuoses, s’ha allargat l’horari. Abans acabaven a les onze de la nit i ara duren fins a les quatre o les cinc de la matinada. Hi ha un degoteig de gent que, quan surt al carrer, crida; ho deixa tot per allà, consumeix alcohol, vomita, consumeix drogues…”, continua Torres.

“Qui vol entrar al barri es troba amb un embús. En algunes festes, fins i tot hi ha hagut retencions a la carretera principal. Això provoca un problema als vesins per arribar a ca seua; és impossible trobar aparcament, i fins i tot algun vesí es troba un cotxe aparcat al gual del garatge o a l’entrada de ca seua”, afegeix.

Qui vol entrar a la barriada es troba amb un embús. En algunes festes, fins i tot hi ha hagut retencions a la carretera principal. Això provoca un problema als vesins per arribar a casa: és impossible trobar aparcament i fins i tot n’hi ha que es troben un cotxe aparcat davant el gual del garatge o de l’entrada de ca seua

Per donar més força a les seves paraules, la presidenta de l’associació de vesins busca alguns vídeos a la galeria del telèfon i els envia. Quan prem el botó de reproducció, apareix una filera de cotxes que avança a batzegades per un carrer que fa barda en suau pendent. El col·lapse de les vies de circumval·lació que envolten les grans ciutats, traslladat a una barriada on els habitatges unifamiliars es mesclen amb cases adossades i petits edificis d’una o, com a màxim, dos plantes.

“Amb les finestres tancades, els vidres vibren”

Diversos residents de Can Bonet corroboren el testimoni de María José Torres, però prefereixen que no se’ls identifiqui en el reportatge. Afegeixen que, tot i que la quantitat de cotxes particulars, “molts més” dels que caben a l’aparcament de la discoteca, és l’origen de l’embús, l’accés és tan estret que “alguna vegada un autobús hi ha quedat bloquejat”, cosa que dificulta encara més la circulació. Descriuen horabaixes d’estiu “tancats a casa a partir de les cinc, amb les finestres tancades i l’aire condicionat encès” per evitar que el martell de la música electrònica els torturi: “I, així i tot, els vidres vibren”.

Alguns vesins descriuen tardes d’estiu 'tancats a casa a partir de les cinc, amb les finestres tancades i l’aire condicionat encès' per evitar que el martell de la música electrònica els torturi: 'I, així i tot, els vidres vibren'

Un manual per sobreviure a la quotidianitat de la temporada turística: “Només aturen les festes els dilluns, que deuen donar festa al personal. Ara les festes s’han acabat, però en faran una per Halloween, un dia molt delicat perquè des de fa uns anys se celebra una festa infantil al barri a la qual van molts de boixos. No sabem com conviurà una cosa amb l’altra”.

Aquests veïns també deixen anar una frase que resumeix el seu empreny: “Et queixes, et queixes i et queixes fins que te’n canses: tens la sensació que estàs pegant colps de cap contra una paret”. La paret, diuen, són les respostes que reben de l’Ajuntament de Sant Antoni: “Si demanam sonometries o controls d’aforament, ens responen que ja se n’han fet i que tot està bé. L’alcalde ha arribat a dir que no hem de ser tan negatius, que encara que hi hagi hagut problemes no s’han de tornar a repetir necessàriament”.

L’esperança d’aquests vesins és que ja no són “dos o tres els que s’atreveixen a queixar-se públicament”: “Aquest estiu ha marcat un abans i un després. Hem vist moltíssims taxis pirates, pixades a les entrades dels garatges, gent drogada que volta pel barri fins a altes hores perquè ha hagut de sortir de la discoteca i vol continuar la festa… És una cosa que està a la vista. Diuen que els borratxos i els infants no menteixen: quan va començar la recollida de signatures, quatre boixes es varen atracar a la taula i varen dir: ‘Això és pel 528, veritat? És que així no es pot viure aquí’”. Ara, “per primera vegada”, asseguren aquests residents, són “centenars” les persones que protesten.

Aquesta és la impressió que s’endú qualsevol persona que volti per Can Bonet i llegesqui les desenes de pancartes penjades als balcons i als terrats. Llençols blancs que demanen a la discoteca que apagui la música. Com el que prepara María José Torres. Plens de missatges –SOS!! Volem dormir o El descans no és un luxe, és un dret– que rimen amb el Silenci. Respecte. Civisme convertit en crit de guerra entre els palmesans que, a Mallorca, volen habitar els seus domicilis sense haver-se de posar taps a les orelles.

Can Bonet s’ha omplert de llençols blancs que demanen a la discoteca que apagui la música. ¡¡SOS!! Queremos dormir o El descans no és un luxe, és un dret s’han convertit en el crit de guerra dels vesins que volen viure a casa seva sense haver-se de posar taps…

PSOE, Vox i Unides Podem, crítics amb el PP

Com deixava entreveure la presidenta de l’associació veïnal, les crítiques a 528 Ibiza fa temps que se senten al ple. Un punt en què coincideixen Vox i Unides Podem. “Si l’Ajuntament hagués posat els mitjans necessaris, tant en seguretat com en neteja, organització dels accessos i moltes altres coses que podrien haver pal·liat la situació, s’hauria evitat aquest malestar”, sosté Esther Fernández van Sloun. La representant de la formació d’ultradreta posa en evidència “les facilitats” amb què es varen concedir “permisos per a festes molt qüestionades a sa Pedrera o a la platja de s’Arenal”.

“Era qüestió de temps que els vesins del 528 s’organitzassin; fa anys que es queixen sense que l’Ajuntament els escolti. Però també hi ha els veïns de l’hotel Ibiza Rocks i, arran de la macrofesta egípcia, la nova associació Darrere Sa Talaia. Demanam que es governi en interès dels portmanyins, i no dels propietaris de les macrodiscoteques, els beach clubs i els milionaris que malbaraten tones d’aigua que a nosaltres se’ns neguen –tancant les dutxes de les platges, per exemple”, defensa Angie Roselló, l’única regidora que té el partit d’esquerres a Sant Antoni.

Verónica Lorente Costa, a més de regidora del principal grup de l’oposició, el socialista, viu a Can Bonet. D’ençà que era una garrida. La seua perspectiva de la qüestió no pot analitzar el present sense tornar al passat.

–És veritat –explica– que el 528 funciona amb unes llicències que existeixen des de fa molts anys, però a nosaltres tampoc no ens les ensenyen. Però què passa? Que l’aforament de la discoteca [coberta, que en teoria pot obrir durant tota la matinada] és molt petit. Si hi entren milers de persones, expulsen tothom de cop a les onze de la nit? No. Van sortint a poc a poc i molesten la gent. El tràfec dels qui pugen i baixen comporta molts problemes. Abans no era així.

“És veritat que el 528 funciona amb unes llicències que existeixen des de fa molts anys, però a nosaltres tampoc no ens les ensenyen. Què passa? Que l’aforament de la discoteca és molt petit. Si hi entren milers de persones, les fan sortir totes de cop a les onze de la nit?

–Encara que les instal·lacions del 528 es construïssin durant el boom turístic, en plena dictadura (1972 és l’any que apareix al cadastre), i no sigui la primera volta que s’hi celebren festes, tots els veïns amb qui hem parlat diuen que hi va haver un abans i un després quan va arribar Ibiza Rocks. Això va ser el 2024, quan els propietaris varen cedir la gestió d’un recinte que molts encara anomenen pel seu nom històric, Gala Night. Allà s’hi preparaven barbacoes amb cant i ball per a guiris, s’hi celebraven casaments, batiars i comunions. També va ser el lloc fetitxe del PP per celebrar-hi les victòries electorals. Una altra època.

–Bé, és que jo record que, no fa tant de temps, havia anat a la discoteca que hi ha a dins a alguna festa de Cap d’Any que va organitzar l’associació de vesins. O hi anava amb els meus fills, que anaven a l’escola d’estiu que funcionava al recinte. És ver que el local existeix des de fa moltíssim de temps, però era diferent. Ara ha canviat. Can Bonet, que sempre havia estat un barri tranquil, ja no ho és.