Un solar públic de 500 metres quadrats 'regalat' pel PP: la història del nou 'mausoleu eclesiàstic' de Palma
LLEGIR EN CASTELLÀ
En accedir a la nova església de Sant Pau, el primer que crida l'atenció és la llum. El temple s'obre cap al parc i permet fins i tot albirar la Catedral de Mallorca. L'espai, ubicat a la barriada palmesana de Son Dameto, ocupa uns 500 metres quadrats i té capacitat per a unes 300 persones. Hi ha cinc aules per a activitats socials, zones per a la comunitat parroquial, 24 places d'aparcament i plaques fotovoltaiques. La setmana passada, el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, va consagrar i beneir el nou temple, el primer edifici catòlic de nova construcció que s'inaugura a Palma al segle XXI. Tanmateix, darrere les parets blanques i de la nova arquitectura hi ha una història immobiliària que va arrencar fa gairebé vint anys.
No és, en sentit estricte, una comunitat nova. La parròquia de Sant Pau va néixer el 1973, quan Son Dameto, nascut a partir d'una antiga trama de possessions i terrenys agrícoles, comptava amb uns 1.200 veïns. Durant més de mig segle, els seus feligresos van celebrar la missa en un local comercial situat als baixos d'un edifici d'habitatges del carrer Martí Boneo que, amb el temps, es va quedar petit per a una barriada que avui ronda els 12.000 habitants. La transformació urbana de la barriada es va accelerar a partir dels anys seixanta, quan van començar a substituir-se les antigues finques per equipaments i blocs residencials que, en l'actualitat, conviuen amb una creixent valorització immobiliària i una forta pressió sobre l'accés a l'habitatge.
La història del nou temple, que durant anys va travessar canvis de disseny, una crisi econòmica i una operació de permuta amb una constructora privada, comença a la primera dècada del segle XXI. Eren els temps de la bombolla immobiliària i del segon mandat de Catalina Cirer al capdavant de l'Ajuntament de Palma, amb el PP governant amb majoria absoluta i el multicondenat Jaume Matas al capdavant del Govern. El maig de 2006, el Consistori, amb Javier Rodrigo de Santos com a responsable d'Urbanisme, va formalitzar la cessió de diversos solars municipals al Bisbat de Mallorca per a la construcció de noves esglésies.
Més d'11.000 metres quadrats per a noves esglésies
L'operació es va justificar públicament per la consideració que l'Església duia a terme una “tasca social”, un argument que permetia encaixar la cessió de sòl públic per a equipaments religiosos dins la concepció municipal dels usos socials. No era un lot qualsevol: el conjunt superava els 11.000 metres quadrats i tenia un valor cadastral aproximat de quatre milions d'euros. Entre els terrenys figurava el de Son Dameto, d'uns 2.160 metres quadrats. A aquest se sumaven els de Son Güells, Son Peretó, Son Puigdorfila Sud, Son Ferragut i Son Busquets, ubicats en bona part en zones de Palma que llavors estaven experimentant processos d'expansió urbanística i fort desenvolupament immobiliari. El Bisbat comptava amb un termini de 25 anys per fer realitat els temples.
L'acord no es limitava a posar sòl municipal a disposició del Bisbat. L'Ajuntament es va comprometre també amb el llavors bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, a impulsar les modificacions necessàries del planejament urbanístic municipal per fer possible la construcció dels nous equipaments religiosos. Un compromís que adquiriria especial rellevància en els mesos posteriors, quan van sorgir dubtes sobre la compatibilitat entre l'ús religiós previst pel Bisbat i la qualificació urbanística d'alguns dels solars, classificats llavors com a equipaments socioculturals.
No en va, la premsa va descriure aquella operació com una donació gratuïta de cinc solars municipals i la cessió va provocar fortes crítiques entre els grups de l'oposició municipal –PSOE, PSM i Esquerra Unida-Els Verds–, que van qüestionar públicament que estigués justificada el lliurament de sòl de titularitat pública per a la construcció de noves esglésies.
No va ser l'únic 'regal' del PP durant aquella legislatura. Amb prou feines un mes després, al juny, Matas i el bisbe Jesús Murgui signaven un acord amb el qual el Govern es comprometia a sufragar fins al 60% de la rehabilitació de 27 immobles eclesiàstics de Mallorca. En total, 11,3 milions d'euros públics. L'expresident balear apel·lava llavors a “aunar esforços i de treballar de manera conjunta per posar a l'abast dels ciutadans béns d'interès general que, en aquest cas, és un patrimoni de gran riquesa històrica, arquitectònica i d'incalculable valor sentimental per als mallorquins”.
Arriben els dubtes urbanístics
El novembre del 2007, amb Aina Calvo (PSOE) ja al capdavant de l'alcaldia, els dubtes sobre el conveni signat un any i mig abans pel govern de Cirer van aflorar públicament. Com va informar llavors Diari de Balears, l'Ajuntament havia detectat anomalies relacionades amb la compatibilitat urbanística dels solars cedits al Bisbat. Entre elles figurava la compatibilitat urbanística dels terrenys amb l'ús religiós. Un mes després, el mateix diari informava que el Consistori no modificaria el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per adaptar la qualificació dels terrenys -llavors destinats a equipaments socioculturals- als temples que pretenia construir la diòcesi. L'equip de govern sostenia que tots dos usos eren compatibles.
Finalment, l'abril del 2008, Calvo va signar davant notari l'escriptura pública relativa al solar destinat al nou temple de Son Dameto. En l'acte van participar Juan Servera, llavors vicari episcopal d'assumptes econòmics, l'advocat del Bisbat i el rector, Llorenç Fernández.
La crisi econòmica, però, va acabar passant factura a aquell ambiciós pla d'expansió de la xarxa de temples. La situació no va afectar únicament el calendari de la parròquia, sinó que també va modificar l'escenari patrimonial en el qual s'havia concebut l'operació. Els projectes previstos en els solars municipals no van arribar a materialitzar-se i, vuit anys després del conveni, l'abril del 2014, el Bisbat va tornar a l'Ajuntament quatre dels solars que havia rebut: Son Ferragut, Son Peretó, Son Güells i Son Busquets.
El solar de Son Dameto, l'excepció
Amb tot, la devolució no es va produir per iniciativa d'una recuperació unilateral de l'Ajuntament. Uns mesos abans, el grup municipal de Més havia portat al ple una proposta per revertir el conveni de 2006 i reclamar els solars cedits gratuïtament al Bisbat per destinar-los a finalitats públiques d'interès general. La iniciativa va ser rebutjada per 16 vots enfront d'11. El govern municipal del PP va al·legar llavors raons de seguretat jurídica per no rescindir unilateralment l'acord, encara que va deixar oberta la porta a una negociació amb la diòcesi. La negociació va desembocar, finalment, en la devolució de quatre terrenys.
Son Dameto va ser l'excepció. La diòcesi va mantenir el solar perquè allí sí que hi havia un projecte en marxa: el 2007, el Bisbat ja havia convocat un concurs d'idees per dissenyar la nova església de Sant Pau, que va guanyar l'estudi Oliveras Boix Arquitectes, tal com recull l'estudi d'arquitectura Cati Mestre. La parròquia defensava, a més, que el barri necessitava un nou espai religiós i social.
El 2015, el rector de Sant Pau explicaria que la decisió s'havia pres “per falta de finançament, però també de necessitats reals”: la crisi econòmica havia trastocat els plans i ja no persistia la necessitat de construir noves esglésies. Segons el rector, aquella operació específica no va ser una cessió sense contraprestació: es va articular com una permuta, mitjançant el lliurament a Cort d'un solar situat al costat de la parròquia de Martí Boneo. El projecte de Son Dameto va romandre durant anys com una peça buida al costat del parc, mentre la parròquia continuava funcionant al local dels baixos d'un bloc d'habitatges.
Del solar buit a una nova permuta
La solució definitiva va arribar a través d'una nova operació immobiliària. L'11 de juliol de 2024, el Bisbat va signar un contracte amb una empresa constructora mallorquina. El mecanisme va tornar a ser una permuta. Segons va explicar el rector Llorenç Fernández a la revista veïnal Sa Veu de Son Dameto, la constructora aixecaria el nou complex a canvi d'una part del patrimoni immobiliari de la parròquia: els dos antics pisos situats sobre el vell temple de Martí Boneo, el local on havia funcionat la parròquia, les instal·lacions de l'antiga guarderia i del rastell i un solar edificable situat al costat de l'actual temple.
El constructor preveia transformar part d'aquests immobles en habitatges i aixecar previsiblement un edifici residencial sobre el solar. Els immobles no s'entregarien fins que concloguessin les obres del nou complex.
“S'ha intentat que la permuta sigui equilibrada, cosa que no sabem si hem aconseguit”, reconeixia Fernández el 2025. No existeix, almenys en la documentació pública localitzada, una taxació comparativa que permeti determinar quant valien exactament els immobles entregats pel Bisbat i quant va costar finalment la construcció. El pressupost anunciat per al complex es va situar a prop dels dos milions d'euros.
L'operació també va obligar a rebaixar les ambicions del projecte original. La proposta inicial contemplava un complex de majors dimensions i una església amb capacitat per a unes 350 persones. L'encariment dels costos de construcció va obligar a executar només una part d'aquell disseny. El 2025, el rector explicava que el temple es reduiria a unes 250 places i que algunes de les sales i l'habitatge inicialment previstos quedarien fora d'aquesta primera fase. La segona edificació prevista en el projecte tampoc no s'ha construït per ara: en l'espai reservat s'ha habilitat una terrassa amb pèrgola.
Les obres van començar finalment el setembre del 2024. L'associació de veïns va celebrar llavors l'inici d'uns treballs que feia dècades que esperava i va explicar que el nou complex combinaria el temple amb espais per a activitats parroquials i ciutadanes. El projecte incloïa inicialment al voltant de 25 places d'aparcament, a més de sales per a catequesi, tallers, reunions i activitats de l'associació veïnal.
Part dels residents, però, es van mostrar severament crítics amb la nova construcció. En declaracions a elDiario.es, un d'ells recrimina que el projecte que finalment va començar a executar-se era més voluminós que el presentat inicialment: “I tal edificació va començar a créixer, a ser cada dia més gran, més totxo”. L'oposició d'alguns residents es va centrar especialment en l'impacte visual de l'edifici sobre el parc. Segons el testimoni d'Alonso, hi va haver veïns que van començar a referir-se a la construcció com “el mausoleu eclesiàstic”. Altres deien que “semblava una presó sense finestres”.
Part dels residents critiquen la nova construcció perquè és més voluminosa de la que es va presentar inicialment. 'El mausoleu es va cruspir, a la vista, alguns espais del parc; va passar a ser protagonista del lloc', comenta un veí
Entre les seves principals objeccions figura l'ocupació visual de l'espai verd: “El mausoleu 'es va berenar', a la vista, alguns espais del parc; va passar a ser protagonista del lloc”. També qüestiona que l'entorn immediat de l'edifici quedés integrat amb les zones verdes públiques i planteja que una construcció més petita hauria generat “un millor ambient i opinió”. El veí critica a més altres elements del complex, com les places d'aparcament i una estructura de bigues aixecada davant dels edificis.
Un complex de 500 metres quadrats
La nova parròquia de Sant Pau arriba a Son Dameto més de mig segle després de la creació de la comunitat. El projecte que finalment s'ha executat és, segons el Bisbat, només una part de la proposta inicialment concebuda. La institució assenyala que el disseny contemplava també un segon edifici, la construcció del qual ha quedat pendent d'una segona fase. En l'espai reservat per a aquesta ampliació s'ha habilitat finalment una terrassa exterior amb pèrgola per a activitats i trobades.
La presentació del nou edifici va estar marcada pel relat de la seva integració al barri. El Bisbat destaca que l'espai litúrgic i la terrassa poden quedar completament comunicats mitjançant unes portes corredisses, de manera que el temple s'obre cap a l'exterior. El rector, Llorenç Fernández, va resumir així la seva primera impressió: “M'imposa l'espai de blancor i llum i, al mateix temps, dic que aquell m'ajuda a escoltar. I escoltar m'ajuda a contemplar”. Des del recinte també es divisa la Catedral de Mallorca, una connexió que el mateix rector interpreta simbòlicament com un vincle amb l'“Església mare de la Diòcesi”.
La nova parròquia incorpora a més una dimensió social que tant el Bisbat com l'associació de veïns presenten com una continuïtat de l'activitat desenvolupada durant dècades. El complex albergarà activitats pastorals, formatives i comunitàries, entre elles classes de castellà per a persones immigrants, catequesi, reunions i altres iniciatives veïnals. Miquel Bestard, vicepresident de l'Associació de Veïns de Son Dameto-Son Pisà, va resumir la relació entre ambdues entitats: “L'any 91 es va crear l'Associació de Veïns en un local de la parròquia de Sant Pau. I des de llavors fem camí junts”.
El bisbe Sebastià Taltavull va presidir la dedicació i benedicció del nou temple en una celebració a la qual van acudir més de 500 persones. Durant la celebració, el rector va reivindicar la continuïtat d'una comunitat amb més de mig segle de trajectòria i va utilitzar una imatge per definir el paper que vol exercir la parròquia: “Encara que tot sembli trencat i descosit, hem de posar fil i agulla i seguir cosint fraternitat i justícia”. El Bisbat va presentar així el nou temple com la culminació d'un projecte nascut de les necessitats d'un barri que havia crescut durant dècades i que només va poder materialitzar-se, segons la seva versió, gràcies a una permuta que va permetre finançar la construcció.