Les Jerònimes guanyen la batalla de Santa Isabel: el Suprem tomba l'últim intent del Bisbat de quedar-se amb el seu convent

El Tribunal Suprem ha posat fi al llarg conflicte judicial que enfrontava el Bisbat de Mallorca amb la Comunitat de Religioses Jerònimes del convent de Santa Isabel, a Palma, en tombar l'últim intent de la diòcesi d'arrabassar-los la titularitat de l'immoble. L'Alt Tribunal ha inadmès el recurs de cassació amb què el Bisbat pretenia revertir la sentència que va donar la raó a la congregació en la disputa per la propietat dels seus béns i ha declarat ferma la resolució. Després d'anys de litigi i de diverses instàncies judicials, les Jerònimes consoliden definitivament la seva victòria i tanquen una batalla legal que ja no admet més recursos.

La providència de la Secció d'Admissió de la Sala Primera del Suprem, que imposa les costes processals a la diòcesi i acorda la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer, desmunta un per un els arguments amb què la institució eclesiàstica cercava invalidar la seva derrota judicial. Els magistrats rebutgen els set motius plantejats pel Bisbat i conclouen que cap d'ells presenta l'interès cassacional necessari per justificar una revisió del cas.

L'origen del conflicte es remunta a diversos segles enrere. La història del convent i de l'església de Santa Isabel comença l'any 1336, quan Jaume Ça Granada va donar unes cases i un hort a una comunitat femenina que va prendre santa Elisabet com a patrona. Quan aquella comunitat fou dissolta per decisió episcopal el 1485, el seu patrimoni passà a mans de les monges jerònimes que la substituïren. És precisament la titularitat històrica d'aquests béns, alterada posteriorment pels processos desamortitzadors del segle XIX, la que ha estat al centre de la llarga batalla judicial que ara el Tribunal Suprem dona per tancada.

La llei de 1860, clau del litigi

Una de les estocades del tribunal afecta el nucli històric del conflicte: la interpretació de la Llei de 4 d'abril de 1860. La norma, aprovada després dels processos desamortitzadors del segle XIX, regulava la devolució a l'Església d'aquells béns eclesiàstics que havien estat confiscats per l'Estat però que mai no arribaren a vendre's. La qüestió central del litigi era determinar qui havia de ser considerat el legítim propietari d'aquests immobles: si el Bisbat de Mallorca o la comunitat religiosa que els posseïa abans de la desamortització. En aquest sentit, el Suprem avala la tesi de l'Audiència i recorda que la seva pròpia jurisprudència ha establert que la llei de 1860 ordenava la restitució dels béns als qui n'eren propietaris abans de la desamortització. En aquest cas, conclou, aquesta condició corresponia a la comunitat religiosa i no al Bisbat.

En aquesta línia, la Sala desactiva també la rellevància que la diòcesi atribuïa al conveni subscrit el 1865 entre l'Estat i el Bisbat per concretar el repartiment dels béns afectats per la desamortització impulsada deu anys abans per l'aleshores ministre d'Hisenda, Pascual Madoz. La institució eclesiàstica sostenia que aquest document avalava les seves pretensions sobre els immobles en disputa, però el Suprem considera que la qüestió ja havia quedat resolta de manera implícita per l'Audiència. Si aquesta va concloure que els béns desamortitzats que mai no arribaren a vendre's corresponien a la congregació religiosa i no al Bisbat, raona la Sala, el valor probatori que la diòcesi atribuïa al conveni de 1865 quedava automàticament descartat, sense necessitat d'un pronunciament específic sobre aquell document històric.

Respecte dels retrets processals formulats per la diòcesi, els magistrats descarten que l'Audiència Provincial hagués vulnerat la doctrina sobre la cosa jutjada, un dels principals pilars del recurs. El Bisbat sostenia que una resolució anterior condicionava necessàriament el resultat del procediment actual, però el Suprem replica que ambdós litigis perseguien objectius diferents: mentre que el primer versava sobre una rectificació registral, el segon tenia per objecte determinar qui era el legítim propietari dels immobles.

Els magistrats també rebutgen els arguments vinculats a la usucapió en entendre que, fins i tot si s'eliminassin del raonament de l'Audiència, la sentència continuaria sustentant-se en fonaments jurídics independents. En altres paraules, la discussió no tenia capacitat per alterar el resultat del plet.

Després de rebutjar tots els motius de cassació, el Suprem acorda la inadmissió íntegra del recurs, declara ferma la sentència de l'Audiència Provincial de Palma i tanca definitivament una disputa judicial que s'arrossegava des de feia anys. La resolució posa fi a la via judicial ordinària, ja que contra la providència d'inadmissió no hi cap cap recurs.

Victòria i alleujament entre les Jerònimes

En un comunicat difós aquest divendres, la presidenta de la Federació de Monestirs de Monges Jerònimes de Santa Paula i priora del monestir de Santa Isabel, sor Ángeles Sanz Rodríguez, ha celebrat que el Suprem hagi inadmès el recurs de la diòcesi i hagi convertit en ferma la sentència favorable a la congregació, anul·lant així la inmatriculació duta a terme el 2014 per l'anterior bisbe, Javier Salinas, “contra tot dret i tota raó i atentant contra els drets històrics i patrimonials de les monges”, i mantinguda “de manera contumaç” pel seu successor, Sebastià Taltavull.

Les Jerònimes recorden que “vénen posseint, ampliant, cuidant i atresorant pacíficament” el monestir des de 1485 i expressen la seva satisfacció pel fet que els magistrats ratifiquin que són les legítimes propietàries de l'immoble i que la sentència tanqui “definitivament” una disputa que qualifiquen de “tan llarga com lamentable”.

“Celebram ferventment que aquest pronunciament del Tribunal Suprem sigui el darrer capítol d'aquesta controvèrsia, tan llarga com lamentable, que ens ha enfrontat a algú tan de l'Església com és un bisbe”, assenyala la nota. Per la seva banda, la lletrada de les religioses, Pilar Rosselló, destaca que la Sala Primera hagi rebutjat íntegrament el recurs de cassació formulat pel Bisbat de Mallorca i ha celebrat “amb legítima satisfacció que avui sí es posi fi al patiment” de les Jerònimes.

Santa Isabel figurava en el llistat de propietats inmatriculades per l'Església a Palma juntament amb alguns dels immobles més emblemàtics de la ciutat, com la Catedral de Mallorca, el Palau Episcopal o l'església de Sant Miquel, a més de solars, terrenys i habitatges. El cas adquireix així una rellevància especial en el debat sobre les inmatriculacions eclesiàstiques, un fenomen que afectà milers de béns arreu de l'Estat i l'empremta del qual també s'estén a totes les illes de l'arxipèlag balear.

El futur del convent

La resolució judicial obre ara una nova etapa per al monestir. Situat en ple centre històric de Palma, l'immoble ocupa una ubicació especialment cobejada i el seu valor patrimonial i urbanístic el converteix en un espai susceptible de despertar l'interès de promotors hotelers o immobiliaris. Després de la primera sentència que els va donar la raó, dictada el 2022, les Jerònimes encara no havien concretat quin ús tindria el conjunt una vegada conclòs el litigi. La prioritat, manifestaren aleshores a aquest diari, passa per recuperar la vida religiosa al monestir. No obstant això, les dimensions de l'edifici i l'escassetat de vocacions fan preveure una fórmula que combini la presència conventual amb activitats de caràcter social, assistencial i cultural, a més de la reobertura al culte de l'església.

L'any 2016, la Fundació Amadip-ESMENT va plantejar un projecte que permetia compatibilitzar una petita comunitat religiosa amb iniciatives adreçades a persones amb discapacitat, incloent activitats d'agricultura ecològica, elaboració i venda de productes monàstics, visites guiades al conjunt històric i concerts a l'orgue del segle XVIII que conserva l'església. La proposta, que també preveia la recuperació del culte públic, va rebre el suport del Consell de Mallorca, de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de diferents especialistes en patrimoni. Tanmateix, mai no arribà a materialitzar-se a causa del conflicte judicial mantingut durant més d'una dècada amb el Bisbat, una controvèrsia que el Tribunal Suprem acaba ara de donar per tancada.