LLEGIR EN CASTELLÀ
Mallorca. 7 de març de 2025. Stefan Milojevic, presumpte cap d’un dels grups criminals més importants de l’arxipèlag, parla per telèfon amb Faustino Nogales, inspector de la Policia Nacional i membre actiu del cos. En aquella conversa, Milojevic informa Nogales que havien desaparegut “diverses ventoses” dels seus vehicles d’Eivissa i d’Alemanya, és a dir, balises de seguiment instal·lades pels agents especialitzats per vigilar els narcos. Faustino és un policia amb mètodes de l’antiga escola, estimat i odiat a parts iguals a la Prefectura Superior de Policia, on fa anys que treballa i on ningú no sospita que qui havia estat cap antidroga en el passat podria haver-se passat ara al costat fosc. Aquesta és només una de les converses intervingudes per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en l'operació més gran contra el narcotràfic de la història de l’arxipèlag, que s’ha saldat amb 76 detinguts i la confiscació, entre altres, de 687 quilos de cocaïna i 2.500 quilos d’haixix, i a l’atestat de la qual ha tingut accés elDiario.es.
—“Saps què ha passat?”, pregunta Milojevic a Nogales. “El què?”, li respon aquest. “Han desaparegut les ventoses d’Eivissa”, afirma. “Han desaparegut?”, qüestiona l’inspector. “Una del pàrquing on el cotxe fa tres o quatre mesos que no es mou i l’altra a Alemanya”, afirma Milojevic. “Quedava clar”, acaba dient Nogales. Abans d’això, el presumpte líder de la xarxa criminal havia comentat a l’inspector que un dels cotxes ja no tenia el dispositiu quan va ser traslladat a la península, mentre que l’altre va ser enviat a Alemanya amb la balisa posada, però en arribar a un concessionari també havia desaparegut.
Nogales, que en la conversa demostra coneixements tècnics sobre el funcionament d’aquests aparells, li respon que “era d’esperar” i que es tracta de dispositius de llarga durada, deixant entendre que sabia com funcionaven. L’enregistrament mostra una de les obsessions que tenia la presumpta organització criminal abans de ser desmantellada: la cautela i el silenci per eludir el setge policial i judicial. A més, segons l’atestat, utilitzaven mètodes similars als dels agents especialitzats per seguir els seus passos i evitar detencions que posessin fi a les seves activitats il·legals. Si els agents instal·laven balises legals per perseguir els presumptes narcos, aquests responien, segons la investigació, amb balises als cotxes dels agents. El caçador caçat.
Hores més tard, es registra una nova trucada en què Milojevic manté una conversa amb una persona la identitat de la qual es desconeix, tot i que els investigadors consideren que podria tractar-se d’un dels dirigents de la màfia albanesa. En aquesta conversa, Milojevic li comunica que, encara que no poden estar “mil per mil segurs”, no hi ha res contra ells, excepte “els de robatoris”. Un detall que, segons els investigadors, és d’especial rellevància, ja que el Grup de Robatoris de la UDEV de la Policia Nacional va ser qui va iniciar la investigació sobre la màfia albanesa. En conseqüència, la conversa dona credibilitat a la hipòtesi que es va accedir a informació policial amb la finalitat d’informar la trama. La investigació sobre aquesta branca albanesa és instruïda pel Jutjat d’Instrucció número 3 d’Eivissa, dins d’una peça secreta declarada operació conjunta amb les diligències presents.
De la mateixa manera, en un altre moment de la conversa, Milojevic comenta que “amb els conills i tot això, si passa alguna cosa, es pot saber fàcil”. En aquest context, “conills” és un sinònim de “talps”, és a dir, individus que, aprofitant les seves funcions laborals —possiblement dins dels cossos de seguretat—, podrien estar traslladant informació als narcos. L’ús del plural, “conills”, fa entendre que els membres de la presumpta xarxa disposarien de diverses persones dedicades a aquesta funció.
El presumpte líder de la banda comenta en una conversa que existeixen “conills”, un sinònim de “topos”, és a dir, individus que, aprofitant les seves funcions laborals, tenen accés a informació privilegiada i la traslladen als narcos
Els presumptes narcotraficants no només eren capaços de detectar els dispositius que els agents especialitzats introduïen als seus vehicles, sinó que ells mateixos duien a terme aquesta pràctica contra els investigadors, segons aquests últims. De fet, tant la UDYCO (la Unitat de Drogues i Crim Organitzat) com la Guàrdia Civil descriuen els mètodes de la presumpta organització criminal com d’un “alt grau de sofisticació”, cosa que demostra, afirmen, la “perillositat” dels seus membres. L’entramat hauria arribat a instal·lar presumptament els seus propis dispositius de seguiment en vehicles policials per controlar els moviments dels investigadors i anticipar-se a les seves operacions. Els agents especialitzats reconeixen que aquestes mesures de seguretat, vigilància i contra vigilància adoptades pels presumptes caps de la trama han “dificultat enormement la tasca policial per desarticular-la”, segons consta a l’atestat policial.
De fet, a mitjan juny de 2025 hi va haver un gran desplegament a Eivissa en una operació conjunta de la UDYCO i la Guàrdia Civil per desmantellar el presumpte grup criminal, sense èxit. L’organització hauria descarregat presumptament 1.750 quilos d’haixix, que havien de ser transportats posteriorment a Mallorca i distribuïts per Espanya i Europa. Els agents especialitzats no van aconseguir capturar els suposats narcos, que haurien col·locat balises de posicionament als vehicles policials. D’aquesta manera, haurien aconseguit eludir l’operació i materialitzar la descàrrega de la mercaderia. Milojevic hauria abandonat territori estatal per intentar desvincular-se dels delictes pels quals era vigilat, segons els agents.
687 quilos de cocaïna i 2.500 quilos d’haixix
Aquest és el ‘modus operandi’ que descriuen els investigadors d’una presumpta organització criminal que comptava amb una estructura similar a la de la ’Ndrangheta, la màfia calabresa. Com a presumptes caps hi figuren, a més de Stefan Milojevic, l’advocat Gonzalo Márquez. Entre d’altres, a més de Faustino Nogales, va ser detingut ‘El Vito’, considerat un dels principals narcotraficants de Son Banya —barri epicentre de la droga als suburbis de Palma—.
El desmantellament de la xarxa de narcotràfic va acabar amb 76 detinguts i la confiscació de 687 quilos de cocaïna; 2.500 quilos d’haixix; tres quilos i 1.500 plantes de marihuana; i prop d’un quilo de metanfetamina, LSD, heroïna i speed, així com més d’un milió i mig d’euros. Una presumpta organització criminal, amb vincles amb la màfia albanesa i el crim organitzat internacional, ha estat desmantellada.
Per no aixecar sospites, Milojevic aparentava portar una vida normal. Dirigia presumptament les activitats del crim organitzat amb extrem sigil i cautela. Ho feia, segons l’atestat policial, a través de la seva “mà dreta”, C. H. G., la funció del qual consistia a ocultar i distribuir la mercaderia. Milojevic s’hi reunia esporàdicament, de manera presencial o mitjançant comunicacions d’alta seguretat. Utilitzava telèfons adquirits amb identitats falses, encriptats o amb targetes SIM d’altres països. A més, es comunicava “a través d’aplicacions encriptades comunament emprades pel crim organitzat, com ara Signal o Telegram, fet que en dificulta que la interceptessin”, destaca l’atestat.
En aquests moments, a Milojevic se li imputen els delictes de tràfic de drogues, pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals, usurpació/suplantació d’identitat, tinença il·lícita d’armes i suborn actiu, després de la seva detenció el 12 d’agost de 2025. Detingut el mateix dia, a Gonzalo Márquez se li imputen els delictes de tràfic de drogues, pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals i suborn actiu. Faustino Nogales, per la seva banda, està acusat de col·laboració amb una organització criminal vinculada al narcotràfic, segons van apuntar fonts de la investigació.
Un policia corrupte en la trama
El 9 d’agost de 2025, uns dies abans de la seva detenció, una conversa entre Stefan Milojevic i el seu soci Gonzalo Márquez prova que Milojevic havia estat informat que existia una investigació policial de gran envergadura contra ell. Segons consta en els documents de la investigació policial, el dispositiu de captació de so no va aconseguir enregistrar la conversa íntegra entre els dos membres de la trama, tot i que d’ella se’n desprèn la preocupació de l’inspector Faustino Nogales i de Milojevic a causa d’aquesta investigació.
El presumpte líder de l’organització mafiosa havia coincidit unes hores abans amb el fill de Faustino, que li va explicar que el seu pare estava preocupat pel fet que l’estiguessin investigant (“El fill m’ha dit que està cagat”) i que això podria afectar l’inspector en cap de la Policia Nacional. Així mateix, en altres parts de la conversa reapareix aquesta preocupació, així com les mesures d’extrema seguretat que l’inspector investigat pretenia adoptar a partir d’aquell moment per comunicar-se amb la banda. Segons els investigadors, Faustino Nogales tenia por que el poguessin relacionar amb la xarxa perquè interceptessin les comunicacions entre ells (“El fill diu que ha començat a escriure en papers per no parlar”, recull l’atestat).
El fill de l’inspector va explicar al presumpte líder dels narcos que el seu pare estava preocupat perquè l’estaven investigant: “El fill m’ha dit que està cagat”
Segons la investigació, Faustino adverteix Milojevic que extremi al màxim les mesures de seguretat en els seus desplaçaments (“El Faustino, tio, és la hòstia… que vagi en taxi, en moto, no t’ho imaginis”). D’altra banda, Gonzalo Márquez especula sobre la investigació i creu que “no pot ser només per blanqueig”, ja que són investigats per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al mateix temps. Milojevic, per la seva banda, està convençut, després de l’advertència rebuda per part de Faustino, que “intentaran sobretot” anar contra ell. Les diligències consultades afirmen que Márquez li recomana que “parli amb Faustino primer, perquè caldrà saber més o menys què dir”.
Aquesta filtració d’informació secreta queda demostrada quan Milojevic diu “això m’ho ha dit Faustino, que estan mirant fins Amok”, en referència al fet que la investigació patrimonial afecta també l’entramat empresarial relacionat amb la presumpta organització criminal. Pel que fa a l’advocat de la trama, es preveu que ell també és investigat, ja que Milojevic comenta que Faustino evita comunicar-se amb ell. Per aquest fet, l’advocat creu que ell “haver de sortir per algun lloc” perquè, si no, li hauria contestat.
Els ideòlegs de la presumpta xarxa criminal no intentaven exclusivament captar agents de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil per a la seva organització. Cal destacar que Milojevic, juntament amb l’advocat Márquez, es trobava en una cerca permanent de captació de membres de la judicatura i de la premsa amb la finalitat d'“intentar corrompre’ls per obtenir informació sobre possibles investigacions a les quals podrien ser sotmesos”, segons ha quedat constatat durant la investigació policial.
Els narcos buscaven captar membres de la judicatura i de la premsa amb la finalitat de “intentar corrompre’ls per obtenir informació sobre possibles investigacions a les quals podrien ser sotmesos”
En aquest sentit, un dels membres de la presumpta banda criminal, A. L. L., amic íntim de Milojevic, aconsegueix introduir-se com a agent de la Policia Portuària de Palma. Segons l’atestat, el seu primer dia de feina envia fotografies de la comissaria a Milojevic i, en connivència amb Márquez, tots dos corroboren “que ja tenen garita al port”. És a dir, via lliure per a la introducció de cocaïna i haixix per via marítima, mitjançant embarcacions d’esbarjo en ports competència de la Policia Portuària.
De la mateixa manera, són constants, a més del canvi de vehicles —principalment per part dels seus líders—, les recerques en aquests de possibles mitjans tècnics de seguiment o de captació d’àudio que poguessin tenir instal·lats per estar sota investigació. Per a això empraven “raquetes” o altres mitjans tècnics utilitzats per detectar sistemes de seguiment de vehicles, segons l’atestat policial.
Com blanquejaven els diners
La investigació policial assenyala Gonzalo Márquez Díaz, àlies “l'advocat”, en el seu paper d’inversor i cap administrador del capital, com a principal soci de Milojevic. La seva tasca consistia presumptament també a crear complexos entramats empresarials, a través de l’adquisició de cadenes hoteleres, amb l’objectiu de blanquejar els diners de la droga.
Una de les presumptes formes de blanqueig de diners es realitzava a través de l’obertura d’empreses. C. H. G., prèvia ordre de Milojevic i Márquez, segons els investigadors, va obrir un establiment de compravenda de vehicles a Inca amb l’únic objectiu de blanquejar els diners de la venda de drogues. La investigació considera provat que la xarxa criminal cobrava en diferents ocasions la mercaderia mitjançant un intercanvi amb vehicles per part dels compradors.
Un altre fet significatiu per al presumpte blanqueig dels beneficis obtinguts del tràfic il·lícit de drogues, segons la investigació, era la compravenda d’una petita cadena hotelera per part de Milojevic a través d’una de les seves societats constituïdes per Márquez per al “blanqueig de diners”. Els hotels estaven ubicats a Mallorca, Almansa (Alacant) i Pamplona, respectivament. D’altra banda, els agents especialitzats van detectar la compra d’un terreny a la zona de Llucmajor (Mallorca), on Milojevic pretenia construir un xalet d’uns 180 metres quadrats amb terreny per utilitzar-lo com a residència principal.
Les activitats criminals de la trama són probablement anteriors a l’any 2020, segons l’atestat. En els diferents fets recollits, es destaca com Milojevic i Márquez, a través de C. H. G., M.F. i altres membres de la xarxa —principalment testaferros—, compraven productes químics a través d’una empresa que eren utilitzats “com a substàncies de tall per a la cocaïna”. És d’especial interès que aquestes compres, realitzades pels membres vinculats a la xarxa investigada, segons la documentació consultada, es remunten a temps enrere. Això denota “el prolongat període d’activitat de l’organització criminal en l’activitat delictiva del tràfic de drogues”.