El pas de l'actual Convergència a la nova formació que es fundarà aquest cap de setmana podria no comportar un canvi a la cúspide tan radical com es va proposar quan es va llançar el procés. L'expresident de la Generalitat va presentar aquest dimecres la seva proposta d'organigrama pel nou partit, que preveu una direcció bicèfala formada per presidència i vicepresidència, acaparant així poder a la nova formació en detriment dels corrents que pugnaven per la cúpula.
El cop de volant de Mas a dos dies de l'inici del congrés fundacional canvia l'equilibri de pesos entre els diferents òrgans que es proposen per la nova marca, fins al punt que va deixar oberta la possibilitat que el càrrec de secretari general fos eliminat. L'organigrama proposat per Mas aplaca les lluites internes per la primera cadira de la formació i rebaixa les possibilitats de que sectors poderosos com el de Germà Gordó es facin amb les regnes de la formació, fent que només competeixin per tenir seients a la nova Executiva.
La proposta del líder de Convergència pel binomi presidencial és un tàndem format per ell mateix, com a president, i per una vicepresidència que, segons ha transcendit, serà la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté. Aquest plantejament té al seu favor que Artur Mas no és discutit com a líder per cap de les corrents, de manera que el seu esquema organitzatiu té moltes possibilitats de resultar triomfador al Congrés del proper cap de setmana. Serà al següent Congrés, el 23 de juliol, quan la militància de la nova formació voti la candidatura Mas-Munté.
On els plans de l'expresident sí que poden trobar traves és a l'apartat de les incompatibilitats entre càrrecs de govern i en la formació. Aquest cap de setmana la militància de Convergència decidirà el règim orgànic del partit i alguns sectors s'han mostrat partidaris de vetar que una mateixa persona tingui alhora responsabilitats en govern i organització. Si la idea de la separació estricta entre partit i funció pública triomfa, seria un important escull per Munté, que actualment és la persona de Convergència amb un càrrec més alt al Govern després de Carles Puigdemont.
El tiquet Mas-Munté en la direcció té l'efecte immediat de garantir que qui ha estat màxim dirigent de la formació nacionalista des del 2004 continuï mantenint el control del nou espai, tant a la cúpula com a l'Executiva. Les diferents sensibilitats de Convergència s'havien embrancat en una competició per la secretaria general que tenia tints de successió de Mas i que podia fer perdre al masisme els òrgans del nou partit.
El sector liderat per l'exconseller de Justícia, Germà Gordó, de l'ala més dretana, havia assolit en els últims mesos un important ascendent en diverses territorials, i la seva candidatura a la secretaria general tenia possibilitats de triomfar. El cop de timó de Mas redueix ara les aspiracions de sectors com el de Gordó, que com a molt podran aspirar a tenir pes en una Executiva que es preveu reduïda, d'una dotzena de membres, i que inevitablement estarà fortament influenciada per unes presidències d'amplis poders.
A més, la fórmula d'una vicepresidència forta triada a dit permet a Artur Mas planificar una successió poc traumàtica en cas que calgués davant una retirada de l'expresident. Amb l'elecció de Munté, enquadrada en l'ala socialdemòcrata, Artur Mas contenta a aquest corrent, en la qual es troben líders com a conseller de Territori, Josep Rull, mentre assenyala a la candidatura de Jordi Turull, propera a Munté, per compondre l'Executiva col·legiada.