Llibres i compromís social

Compromesos, valents, inconformistes i exigents. Llibres que col·laboren a formar una societat on cada vegada hi hagi més persones interessades en ser actors i no només espectadors del seu temps. Aquí teniu les nostres recomanacions per a aquest Sant Jordi. Només recomanem el que hem llegit i el que ens ha agradat. El criteri de selecció està limitat per la subjectivitat però ens centrem en la recomanació d’autors singulars que expliquen bones històries amb un estil propi.

'La paraula contrària', Erri de Luca (Sembra llibres)

Considerat un dels millors escriptors italians de de tots els temps, Erri De Luca s’enfronta a una pena d’un a quatre anys de presó. El delicte, haver expressat en una entrevista que les obres del Tren d’Alta Velocitat a la Vall de Susa s’havien de sabotejar. Una construcció que, des dels anys noranta, manté als habitants d’aquesta vall alpina en peu de guerra, a causa l’enorme impacte mediomabiental però també pels riscos per a la salut que comporten la perforació d’unes muntanyes repletes d’amiant i urani. A La paraula contrària, Erri De Luca respon al seu processament amb un poderós al·legat en defensa de la llibertat d’expressió així com de la relació entre la cultura i les lluites socials. També, de la necessitat de fer d’altaveu de les opinions silenciades. Aquest antic obrer de la FIAT reinvindica el seu “deure”, abans que “dret”, a dissentir en els temps de foscor que compartim.

'No ens calia estudiar tant', Marta Rojals (Sembra Llibres)

El llibre No ens calia estudiar tant de Marta Rojals s’ha convertit en una de les sensacions d’aquesta primavera. En poques setmanes, ha arribat a la 3a edició i ha entrat directament a la llista dels cinc llibres més venuts en català. Marta Rojals retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que ha marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d’una època de crisi. La seva mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos. No ens calia estudiar tant s’endinsa, amb la càrrega literària que la caracteritza, en diversos temes com ara els conflictes que pateix la llengua catalana, la discriminació sexista, les vicissituds del procés sobiranista o el contrast entre el món urbà i el rural. Un conjunt de petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual.

'L'aigua és això', David Foster Wallace. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Edicions del Periscopi)

David Foster Wallace (Ihaca, Nova York, 1962-Califòrnia, 2008) és considerat, encara avui, el novel·lista més important de les darreres dècades, el millor cronista del malestar dels Estats Units i una de les veus més crítiques i insatisfetes amb l'actual sistema polític i social. Punta de llança d'una generació literària convençuda que la circumstància vital del nostre temps no es pot explorar des de l'estètica decadent del realisme. Aquesta edició de L'aigua no és això ofereix la possibilitat de conèixer l'univers agressivament lúcid i salvatgement irònic d'un dels escriptors més influents i innovadors dels darrers anys. El novel·lista reflexiona sobre alguns dels aspectes més importants de la vida en aquest manifest agut i profund. A mesura que busca respostes a preguntes gens senzilles, plasma les seves creences i deduccions sobre la naturalesa humana i dissecciona sense complexos una de les decisions més importants i alhora inconscients que prenem constantment: què pensem del món que ens envolta i de quina manera ho fem. Escrit amb l’intel·lecte i l’humor inconfusible de l’autor, L’aigua és això ens interpel·la sobre els reptes de la vida diària i ens ofereix reflexions provocadores que ens renoven a cada lectura.

'La revolta que viurem', Ivan Miró (Tigre de Paper)

Ivan Miró prové de les lluites dels moviments socials dels anys noranta. Sociòleg de formació és un dels impulsors de La Ciutat Invisible, una llibreria del barri de Sants que és molt més que una llibreria: també és centre de documentació i recerca i laboratori ideològic del nou cooperativisme català. Ara debuta com a novel·lista amb La revolta que viurem, un volum que posa una de les primeres pedres en la configuració d’un relat alternatiu a la marca Barcelona dels últims 40 anys. Un llibre que és –sobretot– una instigació a la revolta permanent de quatre personatges que afronten les fragilitats metropolitanes. Els treballs precaris, els amors vulnerables, els combats incerts, els viatges que transformen, s’enllacen així amb les lluites de carrer i les places ocupades, d'aquí i de fora. Totes, construeixen la revolta col·lectiva, alimentada per la memòria de la ciutat obrera i llibertària, pels compromisos vitals, per les amistats indestructibles, per la recerca de noves formes de relacionar-nos. La revolta, doncs, no com a proclama o abstracció ideològica, sinó com unes vides mancomunades i dignes de ser viscudes.

'Revoltes', Itziar González Virós i Iago Otero (Dau)

L'acció política a l'Ajuntament de Barcelona va suposar per Itziar González seguiments, amenaces de mort i atacs personals, així com un profund sentiment de soledat, de perill i de sobreexposició. La seva dissidència pública de l'actual sistema representatiu diu que “no era contra la política sinó, molt altrament, una defensa del dret a la política que tenim totes les persones i que, sens dubte, cal recuperar”. Revoltes parla sobre noves formes d’organització política i social, en què l’exregidora conversa amb el jove ambientòleg Iago Otero sobre la construcció d’un futur millor: des d’un urbanisme que tingui en compte a la ciutadania fins al model turístic, la teoria del decreixement econòmic o la participació de la gent en la presa de decisions. Per Itziar Gonzálex només així “res quedarà amagat sota la terra, cal seguir removent i capgirant els escenaris fixes que s'imposen a la ciutadania des dels poders antidemocràtics. Asseguts sobre les restes d'un paisatge en contínua transformació, imaginem com seguir nodrint el nostre idealisme i on trobar les aliances que facin de contundent ribot i contrapoder real”.

'Barris, veïns i democràcia. Els moviments populars i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986)', Marc Andreu Acebal (L'Avenç)

Els moviments veïnals durant la dictadura van contribuïr a fer possible la democràcia i van tenir un paper cabdal en la defensa dels interessos de les classes subalternes en el procés de canvi polític i institucional de la transició. Aquest moviment popular es va alimentar de l’oposició comunista i dels militants cristians de base. A partir de l’any 1972, es va articular a la capital catalana entorn de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Aquesta entitat, burgesa i propera al poder establert, ràpidament va ser controlada per l’esquerra i el catalanisme, va aconseguir conquestes urbanístiques, socials i culturals importants; la complicitat de professionals i intel·lectuals, i una influència política que va sobrepassar l’àmbit metropolità. De fet, aquest moviment va fer possible a Barcelona una ruptura política, social i cultural amb el franquisme. El llibre Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), basat en la tesi doctoral que l’historiador i periodista Marc Andreu Acebal ha fet sobre la FAVB, repassa la història d’aquests moviments i la trajectòria de la Federació.

'L'ombra de la pau', Alfons Banda (Angle Editorial)

Democràcia, drets humans, gestió de conflictes, educació per la pau, desarmament, opinió pública, procés sobiranista… Alfons Banda (1944-2014), creador de la Fundació per la Pau, ara FundiPau, i impulsor de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va tractar al llarg de la seva vida una àmplia varietat de temes que marquen el camí per assolir una cultura de pau. Ho va fer des de diversos altaveus, el seu bloc personal, el bloc de l’ICIP, les publicacions de la Fundació per la Pau, revistes o diaris, i el resultat és una obra extensa i diversa. L'ombra de la pau és un recull de 82 textos breus d’Alfons Banda que pretén reflectir, de manera sintetitzada, els seus valors, idees, pensament i accions en pro de la pau. Organitzats per temàtiques, aquest conjunt d’escrits fa una remarcable contribució a una de les tasques per les quals Banda més va treballar: la creació d’una opinió pública capaç de canviar la societat. L’ombra de la Pau surt a la llum quan fa un any de la mort d’Alfons Banda dins la col·lecció 'Clàssics de la pau i la noviolència', coeditada per l’ICIP i Angle Editorial i que el mateix Alfons dirigia.