“En primer lloc, no és cert que s’hagi perdut cap batalla legal contra els crítics del sindicat, perquè l’assumpte al qual es fa referència en l’article publicat afecta únicament a una sola persona del sindicat, una persona, a més, que no està vinculada al nostre sindicat des de fa més de 18 mesos, moment en el que va fundar un nou sindicat.
No és cert que els membres del Secretariat Nacional Sergi Perelló i Núria Ferrandis imposessin cap reglament. La reglamentació sobre alliberaments sindicals en el sindicat és potestat dels seus òrgans nacionals, tal i com es desprèn pels acords adoptats en el VI Congrés Nacional celebrat l’any 2018. El Secretariat Nacional va adoptar un acord sobre sobre l’ús i repartiment de les hores sindicals el mes de gener de 2021, acord adoptat amb el vist-i-plau del Consell Nacional del sindicat el mes de setembre de 2020 que va aprovar per unanimitat un document organitzatiu en el qual es disposava que el sindicat es dotaria d’un protocol de funcionament en referència als recursos humans disposats.
Tampoc és cert que el Secretari General, Sergi Perelló hagi respost amb demandes judicials les acusacions internes de desenes de militants. El Secretari General ha interposat únicament una demanda contra una persona que no està afiliada al sindicat. Ni el Secretari General ni el sindicat han interposat cap altra demanda contra cap altra persona, afiliada o no en el sindicat. Aquesta demanda ha estat defensada en seu judicial per un despatx d’advocats català. És cert que determinades persones han interposat demandes contra el sindicat, concretament sis,tant per vulneració de drets fonamentals com per actuació irregular en l’elecció d’uns membres de la Comissió de Garanties (demanda que ha estat desestimada en la seva totalitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per sentència emesa el passat 24 d’octubre de 2022 –STSJ 251/2021-).
D’aquestes demandes, tres estan pendents de celebració de judici, i tres més han estat sentenciades resultant absolt el sindicat. En un d’aquests assumptes pendents, en el qual es van solêžlicitar mesures cautelars contra el sindicat, aquestes mesures cautelars també han estat desestimades per la justícia. No és cert, per tant, la informació publicada en l’article de referència en el que s’afirma que s’hagi donat la raó judicialment a un afiliat de base, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre la sentència nº 2978/2022 el passat 16 de maig de 2022 per la qual desestimava íntegrament la demanda presentada per aquest afiliat, sentència ferma des del passat 4 d’agost de 2022 segon certificat emès pel propi Tribunal. En la sentència es disposa de forma clara que l’organització sindical demandada –La Intersindical- no va conculcar el dret fonamental a la llibertat d’expressió ni de pensament de l’afiliat, i que el sindicat no ha infringit el principi d’igualtat d’armes. Aquest mateix afiliat va tornar a demandar el sindicat per vulneració de drets fonamentals, demanda que ha estat desestimadaen la seva integritat pel Jutjat Social nº 15 de Barcelona el passat 13 de novembre de 2022 per considerar que el sindicat no ha actuat ni arbitràriament ni de forma abusiva contra el demandant (sentència nº 476/2022)“.