🎙️Els fantasmes que recorren Europa
En el nostre primer episodi pilot, gravat al juny de l’any passat, vam repassar els canvis en la geopolítica mundial durant l’últim quart de segle amb el periodista i escriptor Rafael Poch, veterà corresponsal a països com Rússia, Xina, Alemanya o França. Una de les frases més colpidores que ens va deixar és la següent: “Europa, tal vegada, puga aspirar a ser el restaurant i el museu d’una gran Euràsia (promoguda per Xina), si és que el turisme aconsegueix sobreviure a la insostenible mobilitat”.
De veritat quedarà en això el somni europeu? Hui ens preguntem què passa amb Europa, un espai geogràfic i cultural que durant segles es va autoconsiderar el centre del món però que, en termes econòmics i polítics, des de fa un segle ha tingut en realitat la condició de satèl·lit dels Estats Units (llevat de la part oriental que va orbitar al voltant de l’URSS fins 1989).
“Un fantasma recorre Europa: és el fantasma del comunisme” proclama a l’inici El Manifest Comunista. Corria l’any 1848. Potser en 2026 siguen altres espectres els qui ronden el vell continent, però si alguna cosa continua sent certa en l’actualitat és que la història de les societats que han existit fins els nostres dies és la història de les lluites de classes. O és que, si de cas, no ho és, ara?
Tan cert com que el gran capital va abocar Europa a l’imperialisme, la crisi, el feixisme i la guerra, i avui, després d’enderrocar tots els murs de contenció que s’havien alçat, les elits volen enfilar-nos pel mateix camí. Potser en aquest moment els morts no es compten per milions al territori europeu, però sí que l’acumulació per despossessió és la Llei, junt al militarisme i el rearmament… i tot mentre els neofeixistes disputen l’hegemonia política i cultural.
El nostre animal polític és Marga Ferré, amb qui conversem sobre la situació política a Europa, dins del nou escenari mundial, i de les alternatives que es plantegen per l’esquerra.
Marga Ferré, d'ascendència alacantina, va nàixer a Buenos Aires el 1968 i va arribar a Espanya com a filla de l’exili argentí.
Va començar la seua carrera professional com a locutora de ràdio i periodista, per dedicar-se posteriorment al sindicalisme (en CCOO) i a la política (en Izquierda Unida i el PCE). Va ser diputada autonòmica en l’Assemblea de Madrid i ha format part de la direcció federal d’IU i del comité executiu del Partit de l’Esquerra Europea.
Des de 2020, és la presidenta de Transform! Europe, xarxa que agrupa a més de 40 organitzacions de 23 països i que funciona com un think tank vinculat a l’Esquerra Europea. A més, col·labora habitualment com analista en mitjans com Público, Jacobin, CTXT i RTVE.