🎙️L'imperi sempre ataca
Quan vam començar Animals Polítics, ho vam fer repassant els 25 anys del segle XXI en termes internacionals. El nostre convidat, Rafael Poch, va aventurar que la presidència de Donald Trump podria servir per a precipitar la fi de l’imperialisme nord-americà. En aquells moments, la guerra comercial amb Xina i la imposició d’aranzels estaven en el seu màxim apogeu. El següent episodi, amb Aitana Guia, ens va servir per a comprendre els canvis que estaven produint-se dintre del cor de l’Imperi, amb el famós sistema de checks and balances en perill, a major glòria del trumpisme.
Hui, 40 episodis després, Estats Units ha multiplicat les agressions exteriors sense cap mena de contenció: presentant un pla infame per repartir-se el botí del genocidi de Gaza, segrestant el president veneçolà Nicolás Maduro, bombardejant l’Iran i aplicant un embargament criminal a Cuba. Respecte a la política interior del país, amb el cost de la vida en auge pels preus de la gasolina, la figura de Trump està sent àmpliament qüestionada, amb el 37% d’índex d’aprovació, un dels més baixos de la història segons The New York Times.
Un personatge egòlatra, narcicista, infantil, fanfarró, vulgar, demagog, mentider, ignorant, misògin, racista, incompetent, senil… però que va guanyar les eleccions presidencials després d’haver alentat l’assalt al Capitoli, que té el favor dels grans oligarques tecnològics de Silicon Valley, que segresta presidents i bombardeja població civil d’altres països només per demostrar que pot fer-ho, i que, malgrat tot això, aconsegueix que la resta de líders mundials li facen la pilota o -en el millor dels casos- dissimulen el seu fàstic amb incomoditat. Per tant, Donald Trump no és el problema sinó el símptoma de la degeneració d’un imperi en decadència. L’imperi que sempre ataca i morirà matant, perquè, com l’escorpí de la rondalla, és la seua naturalesa.
En aquest episodi el nostre animal polític és Andrés Gil, amb qui conversarem sobre l’actual fase de l’imperialisme dels Estats Units sota la segona presidència de Donald Trump.
Andrés Gil López va nàixer a Madrid en 1973. És llicenciat en Geografia i Història per la Universidad Complutense i màster en periodisme per l’Autónoma de Madrid i el diari El País, mitjà en el que va començar la seua trajectòria professional. Posteriorment, va exercir de subdirector del diari gratuït ADN.
En 2012 va ser un dels socis fundadors d’elDiario.es, on ha ocupat diverses responsabilitats: cap de la secció de política, corresponsal europeu a Brussel·les, subdirector d’internacional i, des de l’estiu de 2025, a més, primer corresponsal del diari en els Estats Units.
Des de Washington ha cobert la frenètica actualitat nord-americana en temps del segon trumpisme, desplaçant-se allò on ha estat la notícia, des de la ciutat de Minnesota en plena guerra amb l’ICE fins a la Cuba assetjada per l’imperi o a Perú en les eleccions presidencials més renyides que es recorden.