🎙️Més combustible per a Falles
“Valencians i valencianes, fallers i falleres, gent de tot el món… ja estem en Falles!”. Amb eixes paraules de la fallera major en la Crida va començar, com cada any, una festa que marca una fita en el calendari anual per a tots els valencians: fallers i no fallers, partidaris i detractors.
A dia de hui, quan encara no s’han acabat de plantar els monuments fallers, ja hi ha centenars de carrers tallats i el so (dels masclets i de les bandes) i l’olor (de la pólvora i els bunyols) comença a apoderar-se de la ciutat. I de molts pobles.
Amb l’aprovació del ban faller, es dona patent de cors a les comissions falleres perquè facen i desfacen al seu antull, fent un ús privatiu de l’espai públic amb la instal·lació de carpes i tota mena de xiringuitos, en una dinàmica turbocapitalista que ha acabat convertint les Falles en un producte d'entreteniment fast food per al turisme de masses. La declaració de la Unesco en 2016, lluny de protegir l'essència, sembla haver funcionat com una «sacralització de l'statu quo» que accelera la mercantilització i la gentrificació de la festa.
L’antropòleg marxista Manuel Delgado categoritza les festes populars com a “desordre ritualitzat”. Per a ell, la festa no és només celebració sinó també una suspensió provisional de l’ordre quotidià per l’apropiació col·lectiva del carrer, la transgressió de les normes, inclús la inversió de les jerarquies. Un desordre tolerat perquè és temporal i, per tant, funciona com una vàlvula d’escapament social.
En aquest episodi, el nostre animal polític és Gil-Manuel Hernàndez, amb qui conversarem sobre les Falles de València.
Gil-Manuel Hernàndez i Martí va nàixer al cap-i-casal en 1963. És doctor en Geografia i Història i professor titular en excedència del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV. Va ser director del Museu Faller de València i ha escrit diversos llibres sobre la cultura i el patrimoni cultural, la globalització i l’espiritualitat contemporània.
Hui ens visita amb motiu de la publicació del seu darrer recull d’articles “Falles sense foc. Una crítica de la domesticació festiva” a uns dies de la seua celebració.