La lluita per l’ADN en les fosses del franquisme: en el cementeri de Castelló s’enfronten als corrents subterranis que ‘llaven’ els cossos

L’excavació de les fosses del cementeri civil de Castelló, que du a terme l’equip especialitzat d’Arqueoantro amb finançament de l’ajuntament i de la diputació, s’ha topat amb un obstacle: els corrents subterranis que han banyat durant dècades els cossos dels afusellats enterrats. Els arqueòlegs i els antropòlegs que treballen aquests dies de sol a sol a la capital de la Plana se centren en una rasa de la fila quatre amb un total de 39 víctimes, la majoria oriündes d’Alcalà de Xivert, un municipi de la comarca del Baix Maestrat que va patir l’assassinat de l’11% de la seua població en la fosca postguerra franquista. 

Els cossos, segons explica l’arqueòleg d’Arqueoantro Álex Calpe, estan enterrats en una rasa allargada, a poc més d’un metre de profunditat, que va pràcticament de cap a cap del cementeri i no en una fossa profunda com en el fossar de Paterna. “En el cementeri civil de Castelló les primeres fosses són en files d’un en un, després la majoria van a una rasa que va de banda a banda”, conta Calpe a elDiario.es. Els cossos –“relativament ben enterrats, pràcticament ni es toquen”– estan registrats correctament i “són fàcils d’individualitzar”, però els excavadors s’enfronten a un problema que no té res a veure amb el franquisme: els corrents subterranis que recorren el subsol del cementeri.

Si a Paterna ja és complicat dur a terme una excavació per la calor i la humitat que deterioren les condicions dels ossos, tal com va explicar l’antropòloga responsable del laboratori d’Arqueoantro, a Castelló hi ha “corrents subterranis que passen on estan els cossos”, explica Calpe. 

“En passar de manera constant pels cossos, experimenten un procés de desmineralització, diguem que els llava per dins i fa que no hi quede ADN. És terra de riu, uns còdols enormes amb terra, i com que el rebliment és més pesant, exerceix més pressió sobre les restes”, afig l’arqueòleg. Fa dos anys van exhumar una dotzena de cossos dels quals només van poder traure “ADN parcial” d’un. “Té pinta que serà complicat”, reconeix el responsable de l’excavació.

Els descendents dels represaliats han acudit durant tota la setmana presencialment al cementeri per seguir l’evolució de l’excavació. Els responsables d’Arqueoantro, que arrosseguen una llarga experiència en faenes d’exhumació, han tornat a tractar amb els familiars cara a cara, una tasca habitual que es va veure interrompuda durant la pandèmia de la COVID-19 per les mesures de seguretat (van optar per retransmetre-ho en YouTube). En el cementeri civil de Castelló, una excavació anterior va permetre exhumar, entre altres, el cos de l’alcalde de Llucena, afusellat el 1939.

La majoria dels cossos de la fila 4 provenen d’Alcalà de Xivert, una població castellonenca en què 61 veïns van ser víctimes mortals del nou règim franquista, la majoria el 1940. Tenien edats compreses entre 21 i 60 anys i la majoria eren jornalers. “El Baix Maestrat va ser, juntament amb els Ports, una de les primeres comarques on van entrar les tropes franquistes i, per tant, també una de les primeres que va patir la repressió”, escriu l’historiador Juan Luis Porcar en Un país en gris i negre. Memòria històrica i repressió franquista a Castelló (UJI, 2020). 

La localitat té “l’índex repressiu més elevat” de tota la comarca, segons les investigacions de Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Alcalà de Xivert, d’on provenen els afusellats enterrats en la fila 4, va perdre prop de l’11% de la seua població a conseqüència de la repressió de postguerra per part del règim franquista.

 

L’excavació de les fosses del cementeri civil de Castelló, que du a terme l’equip especialitzat d’Arqueoantro amb finançament de l’ajuntament i de la diputació, s’ha topat amb un obstacle: els corrents subterranis que han banyat durant dècades els cossos dels afusellats enterrats. Els arqueòlegs i els antropòlegs que treballen aquests dies de sol a sol a la capital de la Plana se centren en una rasa de la fila quatre amb un total de 39 víctimes, la majoria oriündes d’Alcalà de Xivert, un municipi de la comarca del Baix Maestrat que va patir l’assassinat de l’11% de la seua població en la fosca postguerra franquista. 

Els cossos, segons explica l’arqueòleg d’Arqueoantro Álex Calpe, estan enterrats en una rasa allargada, a poc més d’un metre de profunditat, que va pràcticament de cap a cap del cementeri i no en una fossa profunda com en el fossar de Paterna. “En el cementeri civil de Castelló les primeres fosses són en files d’un en un, després la majoria van a una rasa que va de banda a banda”, conta Calpe a elDiario.es. Els cossos –“relativament ben enterrats, pràcticament ni es toquen”– estan registrats correctament i “són fàcils d’individualitzar”, però els excavadors s’enfronten a un problema que no té res a veure amb el franquisme: els corrents subterranis que recorren el subsol del cementeri.