De Montoros, Monteros i els diners dels ajuntaments

És un fet constatat que davant de les pitjors crisis socials, econòmiques o sanitàries, els ciutadans i ciutadanes sempre ens hem encomanat als nostres ajuntaments com qui s’encomana a un sant. Només cal recordar el gran esforç que van haver de realitzar les administracions locals durant l’estafa econòmica-financera que vam patir el 2008 per no deixar caure ningú als nostres pobles i ciutats: ampliació dels serveis socials, plans de foment de l’ocupació local, etc. També les catàstrofes climàtiques recents, com ara el temporal causat per la DANA del passat setembre, han posat de manifest com han sigut els nostres ajuntaments qui han vetlat per la integritat de les vides i dels béns dels seus veïns i veïnes. I ara, en estos moments i en plena crisi sociosanitària de la COVID-19 també són els nostres alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores els qui batallen a peu de carrer contra els estralls causats pel maleït virus amb accions que van des de la desinfecció massiva de carrers o el repartiment massiu de mascaretes i hidrogels, fins a la implementació de plans de reactivació econòmica local.

Així les coses i malgrat la previsió la Constitució Espanyola (CE) de 1978 del principi d’autonomia local i de suficiència de les hisendes municipals (Títoll VIII), així com del seu reconeixement tant per la jurisprudència del Tribunal Constitucional com per la Carta Europea de l’Autonomia Local, la deriva centralista i jacobina dels diferents governs espanyols, lluny d’acomplir els manaments constitucionals amb un sistema de finançament just, ha imposat noves obligacions als ajuntaments sense preveure l’ampliació dels seus ingressos.

A la dècada passada, en un període de greu crisi provocada per l’estafa financera global del 2008 i després del vergonyós pacte entre el PSOE i el PP per a la modificació exprés de l’article 135 de la CE que donava rang constitucional a l’austericidi, el Govern Espanyol, amb el ministre Montoro al cap de la cartera d’Hisenda, va perpetrar un dels atacs més brutals que es recorden en temps democràtics contra l’autonomia dels nostres ajuntaments . Primer, amb l’aprovació, , l’any 2012, de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, i posteriorment, l’any 2013, amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Fent recaure sobre pobles i ciutats, el càstig econòmic imposat a l’Estat espanyol per la troica europea i fent pagar justos per pecadors.

I ara, quasi després d’una dècada en què els nostres alcaldes i alcaldesses han complit, amb gran esforç, les draconianes normes imposades des de Madrid, han sanejat els seus comptes i han pogut generar estalvi amb el qual finançar serveis i obres per millorar la vida dels seus veïns i veïnes , torna la ministra Montero a intentar recollir els fruits d’anys d’austeritat dels nostres ajuntaments amb una proposta de confiscació (més bé d’atracament a mà armada) dels romanents de tresoreria de les hisendes locals. Si finalment l’Estat du a terme aquesta duríssima i inconstitucional mesura contra els ajuntaments, molts responsables municipals així com molts veïns i veïnes, es sentiran estafats i decebuts i pensaran que tants anys de sacrifici no han servit per a res. És més, els responsables estatals es trobaran absolutament deslegitimats per a exigir novament als ajuntaments contenció a la despesa.

Per tot això, tots els qui participem de moviments polítics de base municipalista, de baix cap a dalt i els qui ostenten o hem ostentat càrrecs de responsabilitat municipal, ens veurem obligats a alçar la veu i a recórrer a tots els mitjans al nostre abast, tant polítics com jurídics, per fer front a este nou atac recentralitzador.

Jesús Pla i Herrero és diputat de Compromís a les Corts Valencianes