S’han dit tantes coses a propòsit del que ha dit l’Associació Veïnal de Benimaclet sobre el PAI que molta gent, fins i tot una part dels nostres socis, ja no sap què pensar-ne. I amb raó. El problema no és que siguen curts de gambals ni que nosaltres ens expliquem malament. El problema és que entre els que defensen els interessos especulatius que hem tingut la gosadia de qüestionar hi ha qui està disposat a marejar l’opinió pública i de pas encebar la discòrdia entre veïns i entre barris. Si, a més a més, hi ha mitjans de comunicació que, per manca de professionalitat, gust pel sensacionalisme o fidelitat a vaja vostè a saber qui, no deixen passar l’ocasió d’agitar els ànims, la cerimònia de la confusió està servida. Així que aquesta AV es veu obligada una vegada més a aclarir que mai no ha fet una altra cosa que lluitar per aconseguir el millor PAI possible, per al barri i per a tota la ciutat.
La posició de l’AV davant el PAI s’ha fet pública en diverses ocasions, al barri i al conjunt de la ciutat. Qui vulga informar-se’n de manera rigorosa no necessita més que consultar dos documents a disposició de tota persona interessada. El primer n’és Benimaclet és Futur, resultat d’un procés participatiu promogut per l‘Ajuntament, celebrat entre setembre del 2016 i febrer del 2017, presentat en juny del mateix any al Saló de Cristall de l’Ajuntament i aprovat pel Ple municipal en abril del 2018 sense cap vot en contra. El segon ─Benimaclet Porta a l’Horta─ el vam donar a conèixer al maig del 2021. En cap dels dos pretenem dir l’última paraula sobre el tema. Sols són eines per a continuar treballant, per a contrastar punts de vista amb l’Ajuntament.
Bàsicament, el que aquests documents proposen és convertir els terrenys del PAI en un veritable ESPAI DE TRANSICIÓ entre la Ciutat i l’Horta. Una transició entre dos ecosistemes oposats, radicalment diferents. Aquest és el gran repte que té plantejat la nostra ciutat. A Benimaclet podem donar-li resposta i ho hem de fer, la qual cosa requereix necessàriament reduir-ne l’edificabilitat, mantenir l’estructura de l’horta a la part central i plantejar-se una connexió real amb l’Horta Nord. Anem per parts.
Reduir l’edificabilitat
Hem mantingut des del principi d’aquesta història que l’edificabilitat permesa (161.455 m2 de sostre, equivalent a 1.345 habitatges) reforça l’efecte barrera de la ronda i no té cap justificació. S’hi basa en una previsió de creixement demogràfic de la ciutat absolutament irreal (més d’un milió d’habitants), per la qual cosa en proposem una reducció que no penalitze les arques municipals i siga compatible amb l’obtenció d’uns beneficis empresarials raonables. Des que a desembre del 2019, al conegut com Informe Boix (també a disposició de tota persona interessada), es va fer pública una estimació segons la qual aquestes dues condicions s’acompleixen amb una reducció de l’edificabilitat d’entre un 66 i un 75 per cent, entenem que la nostra proposta és molt digna de consideració. La Regidoria d’Urbanisme, però, mai no ha explicat per què es nega a fer-ho, quan fins i tot informes interns de l’Ajuntament mateix ─com ara el del secretari d’Urbanisme Manuel Latorre─ corroboren que eixa reducció no obliga a indemnitzar els propietaris dels terrenys.
Mantenir l’estructura de l’horta
Una veritable i seriosa proposta d’ESPAI DE TRANSICIÓ â”€no una de simulada i populatxera─ cal que contemple el manteniment de l’estructura paisatgística de l’horta, la qual cosa significa conservar la cota dels terrenys, el parcel·lari, els camins, les alqueries i les sèquies. Tanmateix, des d’algunes regidories del nostre Ajuntament es prefereix perpetuar la inèrcia d’arrasar el nostre territori per a després, al desenvolupament urbanístic posterior, col·locar-hi com a peces d’un betlem alguns hortets i unes quantes casetes salvades de la crema. En voleu un exemple? En aquests moments la regidora Elisa Valía (Cicle Integral de l’Aigua) està executant el tall del braç d’Alegret, depenent de la sèquia de Mestalla; la qual cosa suposa una pèrdua important del nostre patrimoni ─l’Horta de València i el seu sistema de reg han estat inclosos a la llista de Patrimoni Agrícola de la FAO (SIPAM) des del 27 de novembre del 2019─ i fer marxa enrere en el procés d’integració Horta-Ciutat.
Connexió amb l’Horta Nord
No es pot parlar d’ESPAI DE TRANSICIÓ sense que hi haja una connexió real entre la Ciutat i l’Horta, per a la qual cosa l’AV proposa el soterrament parcial de la Ronda Nord ─eixa barrera brutal que ha tallat la via tradicional de comunicació entre Benimaclet i el seu cementeri parroquial─ mitjançant un túnel de 450 metres de longitud que permetria l’entrada del paisatge de l’horta a la ciutat. És una proposta engrescadora, il·lusionant, que requereix una reflexió assossegada. No pretenem que siga assumida ara ni executada al mateix temps que el PAI. Sols demanem que aquest contemple la possibilitat de dur-la a cap a llarg termini i, en conseqüència, que no prenga cap determinació que la faça inviable en el futur.
Per totes aquestes raons hem estat quatre anys dient NO AL PAI DE METROVACESA i ara no podem fer altra cosa que dir NO AL PAI DE SANDRA GÓMEZ, formalment rebatejat com Pla Especial de l’Àrea Funcional 18. Perquè ignora les propostes formulades des del 2015 pel veïnat de Benimaclet, unes propostes responsables que van molt més enllà del no sistemàtic a tot per a esdevenir alternatives consistents, viables, respectuoses amb la nostra terra.
Perquè volem trencar amb la perversa percepció que l’urbanisme és un afer exclusiu d’ajuntaments i promotores immobiliàries. Perquè la ciutadania hi tenim dret a dir la nostra. Perquè tenim dret a participar de debò en la concepció i planificació del lloc en què vivim, una participació que no pot restar limitada a eixe simulacre consistent en presentar al·legacions en el moment processal oportú. Per totes aquestes raons convoquem el veïnat de Benimaclet i de tota la ciutat a la manifestació que recorrerà el nostre barri diumenge 20 de febrer de 2022.
*Arturo Sanz, membre de la Comissió d’Urbanisme de l’Associació Veïnal de Benimaclet