La vergonya d'un Consell

Un grup de WhatsApp gravita sobre la majoria de consellers

El govern de Mazón no va passar de “desprendre sensació d'estar alerta” el dia de la dana

És difícil trobar el terme. Inoperant? Irresponsable? Negligent? La que és clara és la sensació de vergonya que desprén la seqüència de missatges en el xat de WhatsApp del Consell de la Generalitat Valenciana del 29 d'octubre del 2024, quan les inundacions causades per la dana van generar una catàstrofe que es va emportar per davant 230 vides. Els consellers, encapçalats pel llavors president, Carlos Mazón, en lloc d'un govern organitzat i, com a mínim, preocupat, hi apareixen com un grup de col·legues disposats a exhibir-se davant l'opinió pública.

La lectura dels missatges del grup del Consell, aportats per la vicepresidenta Susana Camarero a la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas, enfonsa l'ànim de qualsevol. “Anem a inundar de dades els mitjans avui, val? Desprèn sensació d'estar alerta que te cagues”, diu Mazón aquell dia per orientar el to de la resposta a un panorama meteorològic preocupant. I la seqüència es precipita al llarg de la jornada des d'aquella frivolitat inicial cap a l'estultícia, amb incursions tan al·lucinants com la de l'aleshores conseller d'Educació (avui d'Hisenda), José Antonio Rovira, que a les 21.11, quan la tragèdia estava en la fase aguda, no es mostrava preocupat per les víctimes sinó perquè “l'esquerra ha començat la seua campanyeta”.

En la relació de missatges, que no revela que algú adoptara cap decisió, encaixa com una plantilla la ja coneguda desconnexió de Mazón durant la llarga sobretaula en què es va perdre aquella vesprada. Una absència en plena situació d'emergència que el va acabar obligant a dimitir, encara que es manté com a parlamentari, protegit gràcies al seu aforament pel Tribunal Superior de Justícia de la imputació que afecta l'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso. No obstant això, la seua eventual implicació, que semblava ja descartada del tot, ha tornat a sorgir com una possibilitat després de la intervenció de l'Audiència de València, que en acceptar el seu intent de personar-se en la causa contra el criteri de la jutgessa ha apuntat que el cas encara podria propiciar “una inculpació futura” de Mazón.

La veritat és que, tinga implicacions sancionables o no, la negligència del Consell va ser brutal aquella jornada. No és que faltara eficiència. És que no hi va haver ni el menor indici de buscar-la. Contra les desacreditades i falaces conclusions sobre la dana aprovades pel PP i Vox a les Corts Valencianes, el mecanisme de protecció civil davant l'emergència estava en pausa i durant llargues hores ningú va sentir la responsabilitat de posar-lo en marxa, amb l'agreujant que la consellera Pradas, ja de vesprada al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), no va saber ni com fer-lo funcionar. Resultat: un desastre.

Davant tal deixadesa col·lectiva, és normal que la jutgessa de Catarroja, a més de demanar a Susana Camarero els arxius adjunts del xat de WhatsApp dels consellers amb Mazón, haja decidit obrir la porta a citar més consellers que, com José Antonio Rovira, Miguel Barrachina, Marciano Gómez o Vicente Martínez Mus, van interactuar amb l'aleshores president en el compromès grup de missatges. És fonamental assenyalar que tots ells segueixen formant part del govern autonòmic que ara presideix Juan Francisco Pérez Llorca, hereu gairebé al complet d'aquell Consell de la vergonya.