“Amb 32 anys i buscant ocupació, l’Ajuntament de València pretén tirar-me de casa sense oferir-me un lloguer social”
“Vis en aquesta casa amb el meu gos des de fa cinc anys, perquè la propietària llavors, que era amiga de la meua família, em va deixar instal·lar-m’hi a canvi de fer-li una reforma. Després ha anat canviant de propietaris i ningú em va reclamar res fins que al final de juliol va vindre la Policia Local amb serveis socials a dir-nos que havíem d’anar-nos-en per risc d’ensulsiada perquè l’edifici estava pretesament en ruïnes, tot i que uns dies abans van vindre uns arquitectes municipals que no es van identificar i van dir que hi havia coses a arreglar de l’edifici, però que no estava per a derrocar”.
Així descriu Tania Rubin, de tan sols 32 anys, la situació per què passa en les últimes dues setmanes. Ella és una de les afectades pel desallotjament de nou habitatges ordenat per l’Ajuntament de València en dos edificis del carrer de Manuel Arnau del barri de la Creu Coberta de València, concretament en els números 9 i 11, pel seu estat de ruïna.
Tots havien d’abandonar els habitatges el 2 d’agost passat, però finalment el desallotjament va quedar paralitzat durant deu dies gràcies a la pressió feta des de primera hora del matí pel sindicat del barri Construint Malilla juntament amb els afectats i a la mediació amb l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana per a buscar una alternativa, i després de l’avaluació efectuada pels bombers i un treballador social.
Dijous 12 d’agost es va complir el termini de 10 dies atorgat sense que tots els nuclis familiars pogueren aconseguir un acord amb l’Administració perquè abandonen els seus domicilis. Efectius de la Policia Local juntament amb treballadors socials de l’Ajuntament de València es van presentar a primera hora del matí en els immobles per sol·licitar el desallotjament, davant l’oposició d’uns quants diversos dels residents del número 11, que van comptar amb el suport de sindicat, els membres del qual es van situar en l’accés al crit de “No ens n’anem sense alternativa!”.
Finalment, el número 9 va quedar desallotjat en acceptar les dues famílies que vivien en els habitatges amb menors sengles pisos socials amb un lloguer de baix cost oferits per la Conselleria d’Habitatge en localitats de les comarques de la Safor i Utiel-Requena.
En l’altre edifici, a més de Tania, els residents de dos habitatges més es van negar a abandonar-los, ja que no van arribar a un acord amb els serveis socials per a traslladar-se a un alberg o per a acceptar una ajuda per a sufragar un lloguer.
“M’han oferit anar-me’n a un habitatge compartit d’un centre de dones, cosa que és inviable, perquè no puc emportar-me el gos i no el pense deixar al carrer abandonat, per a mi és com el meu germà; no poden tirar-nos així de la nit al dia sense una ordre judicial i sense donar-nos una alternativa digna, només acceptaré un lloguer social en un habitatge en què puga viure amb el meu gos com fins ara”, explica Tania.
La jove valenciana afirma que acaben de concedir-li 600 euros de la renda valenciana d’inclusió, però que és una quantitat insuficient per a poder accedir a un habitatge de lloguer de renda lliure i a més sufragar la resta de les despeses: “Estic buscant faena, perquè tinc el grau superior d’educació infantil i el mitjà de cuidadora de dependents, encara que acceptaria una ocupació en qualsevol sector; però fins llavors he de viure amb els ingressos de la prestació i no em puc permetre un lloguer; per tant, els meus advocats m’han dit que em quede mentre no hi haja una ordre judicial per al desallotjament”.
De la seua banda, la regidora de Benestar i Drets Socials, Isabel Lozano, explica que “en el moment en què Urbanisme, després d’una inspecció, va decretar la necessitat imminent de desallotjament pel perill que suposava per a la seguretat de les persones residents, es va activar des de serveis socials un treball intensiu per a buscar diferents alternatives per a les 23 persones afectades”.
Lozano afig que “amb aquestes persones s’estava treballant-se fa temps, com amb la resta de persones que viuen en habitatges precaris, i totes cobren ja algun tipus de prestació”. En aquest sentit, se’ls han oferit diverses alternatives, com ara “ajudes econòmiques per a pagar uns quants mesos de lloguer, possibilitat d’accedir a una residència, a habitatges compartits, accedir a algun habitatge per part de la Conselleria”.
L’edil ha remarcat que continuen treballant en aquestes opcions i que és fonamental “la seguretat per a aquestes persones”, motiu pel qual ha demanat als col·lectius socials que els estan secundant que “ajuden a garantir la seua pròpia seguretat” i que “no es qüestione el treball municipal, que està sent molt intens i no els animen a quedar-s’hi, perquè posen en risc la seua integritat”.