Les enquestes tornen Ximo Puig imprudent, disposat a convocar un superdiumenge electoral a l'abril
Encara que ve especulant sobre això des de fa un any amb l'argument que és bo que les eleccions autonòmiques valencianes se singularitzen en el calendari, com ja ho estan les de la resta de nacionalitats històriques (una maniobra en la qual, en principi, sempre ha insistit el valencianisme), Ximo Puig només ha començat a sospesar de veritat l'avançament electoral quan el seu coreligionari Pedro Sánchez ha convocat les eleccions generals un mes abans de la data fixa de les municipals i europees. I quan ha vist les enquestes.
És bastant evident que el president de la Generalitat va renunciar a l'objectiu de singularitzar la cita electoral valenciana (podia haver-ho fet i va preferir esperar a veure com s'estavellava la seua companya de partit Susana Díaz contra l'empenta de la dreta a Andalusia) en el moment en què tenia sentit. Després del desastre andalús, va desar l'assumpte al calaix i es va mantindre a l'expectativa mentre el líder del seu partit i president del Govern, Pedro Sánchez, especulava (de la mà del seu fidel escuder, el valencià José Luis Ábalos, per cert) amb un superdiumenge de generals, autonòmiques, municipals i europees el 26 de maig. I és ara quan sembla decidit a moure fitxa per a enganxar les eleccions autonòmiques a les generals del 28 d'abril, amb el beneplàcit de les dretes, ansioses de veure com es clivella el Pacte del Botànic a les acaballes de la legislatura.
I és que a Compromís, soci principal dels socialistes en la Generalitat Valenciana, li resulta especialment antipàtica la perspectiva d'una campanya electoral marcada pel debat estatal i sense la base de mobilització que aporten les municipals. La vicepresidenta Mónica Oltra ho ha expressat amb tota la contundència: “no hi ha motius”.
Bé, el motiu ‘oficial’ és precisament que els valencians, com els catalans, els bascos, els gallecs o els andalusos, puguen triar els seus representants sense que l'agenda autonòmica quede submergida en la confusió d'altres comicis. Una vella aspiració del valencianisme polític que enarbora Compromís, enxampat en una cridanera contradicció en aquest assumpte.
Una contradicció que, no obstant això, queda molt mitigada perquè, en tot cas, la convocatòria d'eleccions en solitari ocorreria per inducció en el futur perquè ara mateix el que es planteja és precisament submergir l'agenda valenciana en l'estatal per un motiu de força major: que els sondejos donen la possibilitat al PSOE de convertir-se en la formació més votada.
Puig està a punt de decidir l'avançament electoral perquè confia en la tracció que aqueixa favorable dinàmica estatal pot aportar al seu partit el 28 d'abril. Dirigents i assessors del PSPV-PSOE afegeixen que això beneficiaria al conjunt de forces del Pacte del Botànic, format pels socialistes, Compromís i Podem (ara amb l'afegit d'Esquerra Unida). Però això resulta tan dubtós com quasi tot en un panorama electoral volàtil i complicat.
El fet cert és que la decisió de posar les urnes de les Corts Valencianes el mateix dia que les del Congrés i el Senat divideix el Govern del Botànic, que viurà amb tota probabilitat una ruptura interna quan el president la plantege perquè l'Estatut d’Autonomia exigeix que es decrete l'avançament “previ acord del Consell”, i en ell se senten consellers de tots dos partits.
No sembla un efecte menor, el del xoc entre els socis del Botànic a unes setmanes de la cita electoral quan l'estabilitat i consistència del pacte de progrés ha sigut l'argument central de la legislatura. I no encaixa amb la imatge que Puig i Oltra s'han esforçat a projectar durant quatre anys, sabedors que res com la divisió penalitza a l'esquerra.
Se la jugarà Puig en el superdiumenge d'abril, si no frena a última hora. L'excitació electoral té aqueix efecte fins i tot en dirigents que mai no s'han caracteritzat per la imprudència. Les conseqüències estaran a l'altura del risc que s'assumisca.