El capritx del PP de canviar a blau el color corporatiu de la Generalitat Valenciana i fer-lo assemblar al seu va costar d’inici 17.000 euros
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Generalitat Valenciana ha modificat el seu manual d’identitat corporativa per a incorporar el color blau Pantone 293C, un color casualment molt semblant al de la marca del PP, que haurà de “prevaldre” en el seu logo així com en tots els seus suports i aplicacions, per a actualitzar-lo en la direcció que es considera “idònia als nous canvis organitzatius” i amb l’objectiu d’“adaptar-se a les noves estructures de Govern”.
Així ho va recollir la resolució de la Direcció General de Promoció Institucional, datada el 22 de desembre de l’any passat, que assenyala que, en “un context de reestructuració de les conselleries com el que estem, la imatge corporativa ha de reflectir les prioritats estratègiques del nou Consell, adaptar-se al seu model de relació amb la ciutadania i acompanyar el nou enfocament de l’acció pública”.
La directriu estableix que haurà de “prevaldre aquest color en l’ús dels logos i les aplicacions que s’utilitzen o es duguen a terme en endavant per tots els centres directius, organismes o entitats que formen d’alguna manera part de la Generalitat Valenciana”.
Arran d’aquest canvi que es va decidir de manera unilateral pel Consell presidit per Carlos Mazón primer i per Juan Francisco Pérez Llorca després, la portaveu adjunta i diputada de Compromís, Isaura Navarro, va sol·licitar per escrit informació i documents per a tractar d’esbrinar el cost que tindria aquesta mesura, al seu judici partidista, per a les arques públiques.
La resposta del vicepresident tercer i conseller de Presidència, José Luis Díez, a què ha tingut accés elDiario.es, és difícil de creure, ja que assegura que l’única despesa generada per aquest canvi és el pagament fet per mitjà d’un contracte menor al dissenyador Daniel Nebot, que ascendeix a 16.879 euros, IVA inclòs.
Sobre aquest tema, Navarro ha qualificat de “vergonya” la resposta quant a l’absència de despeses addicionals i ha comentat que “òbviament hi haurà més costos, només saben mentir i enganyar la gent”. La diputada de Compromís ha afegit: “En compte de dedicar-se a resoldre les llistes d’espera o atendre les reivindicacions per a millorar l’educació pública, patim un Consell dedicat a intentar identificar el color corporatiu de la Generalitat amb el del seu partit. Això demostra la seua falta de respecte per la institució que representen, perquè el seu únic objectiu és omplir-ho tot de blau buscant fer campanya pel seu partit amb els diners de tots els valencians, com hem vist amb les tanques publicitàries”.
El canvi de color afectarà, entre altres elements, plaques d’edificis, senyalització interior i exterior, hospitals, centres de salut, col·legis, instituts, universitats, museus, jutjats, oficines administratives, parcs mòbils, campanyes públiques, documents oficials, formularis, plataformes digitals, fons de premsa, faristols, uniformitat gràfica i suports temporals vinculats a obres o programes. Evidentment, no tot es canviarà alhora i ni generarà despeses addicionals, però és difícil de creure que no haja de generar cap cost. Per exemple, el rètol que inclou el faristol del Palau de la Generalitat des del qual Pérez Llorca fa les seues compareixences, ja amb el nou color corporatiu, deu haver tingut un cost. I així amb tots els elements de l’Administració que calga renovar.
De fet, segons va informar el portal especialitzat Gráffica, estudis i guies metodològiques d’Interbrand i Wolff Olins situen la implantació completa d’un rebranding de gran escala entre el 0,5% i l’1% de la facturació anual d’una organització, subratllant que el gros del cost no tau en el disseny del logotip o del sistema visual, sinó en el seu desplegament territorial: senyalització, edificis, vehicles, suports físics i adaptació operativa.
Convé recordar que des de la recuperació de l’autogovern, el logotip de la Generalitat amb el roig Pantone 186C com a color corporatiu predominant (dissenyat el 1984 també per Daniel Nebot i Nacho Lavernia) té un origen històric, ja que està inspirat en el blasó medieval de Pere el Cerimoniós. Aquest codi cromàtic es va mantindre inalterat durant més de quaranta anys, passant per governs de diferent signe polític sense convertir-se mai en un element de confrontació partidista.
Així doncs, el gir al blau planteja el debat de l’ús dels símbols institucionals com a eines d’identificació política. Convertir al blau la comunicació de la Generalitat és una manera de diluir la frontera entre institució i partit, una estratègia idèntica a l’emprada en les tanques publicitàries que ha posat el PP amb la imatge de Pérez Llorca amb el lema “Complim abaixant els impostos”, al costat d’altres de la Generalitat Valenciana sufragades amb diners públics.