Les Columbretes, l’arxipèlag minúscul a la Mediterrània que serveix de “laboratori” sobre el canvi climàtic
A 30 milles nàutiques, aproximadament, de la costa de Castelló hi ha un arxipèlag menut format per un grup d’illes d’origen volcànic de, només, 19 hectàrees de superfície emergida. Fins que no s’hi va construir el far a mitjan segle xix, ningú havia habitat les Columbretes, espai protegit hui dia tant per la Generalitat Valenciana com pel Govern espanyol com a reserva natural i marina.
“Eren illes inhòspites, molt menudes i en què no hi havia aigua dolça”, explica per telèfon a eldiario.es Eva Mestre-Forés, coordinadora juntament amb Josep A. Jaques Miret del llibre Islas Columbretes, treinta años después (UJI, 2020). La publicació es completa amb el documental Aïllats, la memòria de les Columbretes, d’accés gratuït.
Els primers humans que van habitar les illes de manera més o menys prolongada van ser els faroners, funcionaris de l’Estat que provenien de diferents punts de la península. En un moment determinat van arribar a viure-hi tres o quatre famílies fins que l’any 1875 el far es va automatitzar i només s’hi anava per fer-ne el manteniment.
Eva Mestre-Forés i Josep A. Jaques Miret, els coordinadors del llibre, han actualitzat les dades disponibles i han investigat la petjada humana a les illes. Per això, van entrevistar 38 persones relacionades amb les Columbretes (familiars de faroners, pescadors, investigadors o personal de la reserva) i van investigar en l’arxiu històric del Port de Castelló i en l’arxiu municipal per reconstruir la presència humana a l’illa. Van ser precisament els faroners els qui hi van construir el cementeri de les Columbretes.
Aquest estudi publicat per la Universitat Jaume I de Castelló ha renovat la monografia anterior publicada fa tres dècades. Així doncs, els investigadors han aconseguit actualitzar i precisar millor les sèries de dades històriques sobre temperatures i precipitacions al minúscul arxipèlag mediterrani. “Quan vam començar l’estudi vam veure que una de les coses que faltava per investigar era el clima, perquè disposàvem de dades antigues i una mica desfasades”, explica Mestre-Forés.
La investigació ha recopilat i ha digitalitzat 28.324 dades noves de precipitació i temperatura entre els anys 1891 i 2015, recollides en l’estació meteorològica, dels diaris dels faroners, que anotaven les temperatures a mà, i dels registres de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
El llibre també inclou l’impacte del canvi climàtic a les Columbretes: el clima de les illes és ara més càlid, però també més plujós, i l’amplitud tèrmica ha disminuït en l’últim segle (les temperatures màximes absolutes es mantenen, mentre apugen els valors de les temperatures mínimes absolutes). Cal “continuar estudiant-ho”, explica la investigadora.
“Pensem que en un territori tan menut el paper amortidor de la mar és molt important”, afig Josep A. Jaques, catedràtic de Producció Vegetal de l’UJI i coordinador de la monografia. Les Columbretes són “un laboratori excel·lent per a veure com s’adapten les plantes i els animals al canvi climàtic”, postil·la Jaques, que considera que “podem traure’n lliçons importants”.
Josep A. Jaques, amb l’ajuda d’especialistes que col·laboren en la monografia, ha pogut establir el primer catàleg d’invertebrats terrestres de les Columbretes, compost per 255 espècies. En el cas dels artròpodes, “sembla que la protecció de les illes funciona”, assenyala el catedràtic de l’UJI.
Aquestes illes tan peculiars van estar despoblades fins que a la fi de la dècada del 1980 van començar a arribar-hi voluntaris de Medi Ambient. Les 19 hectàrees de superfície emergida estan protegides per la Generalitat Valenciana des de l’any 1988 i l’entorn marí des del 1990 per part del Govern. Des de llavors hi ha sempre un equip de guardes permanent que s’hi alterna cada dues setmanes.
Les visites a l’espai natural estan controlades (no hi pot desembarcar qualsevol sense autorització) i els guardes fan les visites guiades. “Són molt importants perquè la gent conega el que té, són personal qualificat que sap transmetre els valors de les Columbretes”, declara Mestre-Forés.
“És un laboratori a l’aire lliure i podem traure’n informació important per a trobar solucions al canvi climàtic”, conclou Jaques.