La declaració de béns de l'alcalde d'Alacant: dos habitatges junts de 250 metres al centre i un baix 'només' valen 194.720 euros

És molt complicat, si no impossible, conéixer els béns reals i el seu valor vertader dels regidors d'ajuntament. En la informació que es fa pública al començament de la legislatura o quan es produeixen noves preses de possessió, els edils només mostren el valor cadastral dels béns immobles (sense especificar el percentatge de propietat) i el valor total d’altres béns, sense aclarir tampoc la seua naturalesa. Sí que donen dades més detallades al secretari, però aquestes no es fan públiques.

Gràcies a aquesta falta d’informació, habitatges de gran valor queden camuflats en xifres que no es corresponen amb el valor real o de mercat. Aquesta ha sigut una de les principals reclamacions dels defensors de la transparència, però sempre acaba xocant amb la realitat i amb l’escassa voluntat dels legisladors municipals.

Per exemple, en les Corts Valencianes o en el Congrés, les dades que els càrrecs electes proporcionen són molt més detallades i permeten més fiscalització per part de la ciutadania, ja que s’especifica cada bé amb el seu valor concret i l’any d’adquisició.

És el cas de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, que en la seua declaració de béns publicada en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) fixa el valor cadastral total dels seus immobles en 195.720,55 euros. En concret, i segons ha pogut esbrinar elDiario.es a partir de la informació disponible en el Registre de la Propietat, es tracta de dos pisos confrontants en el centre d’Alacant que sumen 250 metres quadrats i que es van comprar l’any 2000, així com d’un baix comercial a Sant Joan d’Alacant de 115 metres quadrats, adquirit el 2003.

Barcala posseeix el 50% dels tres immobles juntament amb la seua dona, que —com ja va contar aquest diari— també disposa d’un habitatge protegit (HPO) en propietat al 100%, que té llogat des que el va adquirir.

Sens dubte, el pis on resideix l’alcalde d’Alacant és el de més valor, encara que, per la manera com es reflecteix en la seua declaració de béns, és impossible saber-ne el preu real. Sobre els dos pisos adquirits el 2000 —l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra, cosa que va permet unificar-los en un únic habitatge— pesa una hipoteca global de 190.000 euros constituïda el 2016 i amb venciment el 2036: uns 95.000 euros per a cada immoble.

Només l’import d’aquesta hipoteca, que podria haver-se utilitzat per a una reforma integral, ja aconseguiria el valor cadastral total declarat en el Butlletí Oficial de la Província per l’alcalde.

Declaració de béns de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, presentada el 2023. elDiariocv

A aquests dos pisos cal sumar el baix comercial, adquirit el 2003 mitjançant una hipoteca de 80.000 euros que va véncer el 2013. El local, situat en el municipi de Sant Joan d’Alacant, té 115 metres quadrats útils i 144 de construïts. elDiario.es s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament d’Alacant per a obtindre més informació sobre els béns declarats de l’alcalde, però no ha obtingut resposta.

El patrimoni immobiliari de l’alcalde d’Alacant i la seua família adquireix una rellevància especial després que aquest diari revelara que tant la seua dona com la seua excunyada van obtindre sengles habitatges protegits el 2006, en el mateix edifici i la mateixa planta, dins de la promoció Los Lirios de la capital alacantina.

Encara que aquest cas no té relació amb la controvertida promoció Les Naus —on diversos càrrecs vinculats al PP van ser adjudicataris d’habitatges protegits sense complir els requisits—, sí que crida l’atenció que, en el seu moment, les parelles de l’actual alcalde i del seu germà accediren a habitatges de protecció pública que, a més, van destinar al lloguer.

La dona de Barcala manté encara l’habitatge per a llogar i mai hi ha residit, encara que es beneficia de la seua revaloració en cas d’una futura venda. Per part seua, en el cas de la seua excunyada, fonts d’Alcaldia van assegurar en el seu moment que l’immoble sempre ha estat a nom de l’ara exdona del seu germà.

Malgrat això, diverses fonts coneixedores de la situació han assenyalat que era Carlos Barcala qui habitualment s’encarregava de les gestions relacionades amb aquest habitatge protegit, fins i tot després de separar-se.

L’immoble es va posar a la venda el 2020, una vegada transcorreguts els deu anys de protecció durant els quals havia de destinar-se al lloguer amb un preu taxat per la Generalitat i a inquilins que compliren els requisits establits en la normativa autonòmica en matèria de renda i altres limitacions.

Algunes fonts del sector immobiliari asseguren que s’hauria venut per uns 165.000 euros, quasi el triple del preu inicial. Des de l’Alcaldia van insistir que va ser l’exdona de Carlos Barcala, com a propietària del pis, la que el va vendre quan ja estaven divorciats.

Així doncs, en una mateixa promoció d’habitatge protegit i porta amb porta, la dona i la cunyada llavors de l’alcalde d’Alacant van obtindre sengles habitatges en condicions especialment avantatjoses, amb la possibilitat de vendre’ls a preu de mercat transcorreguts deu anys. L’excunyada ja l’ha monetitzat, mentre que la dona de Barcala encara el manté per a llogar, tot i que el seu valor s’ha disparat. Per a vendre’l, necessitaria autorització de la Generalitat que permetria fixar un preu de fins a 250.000 euros.

Crida l’atenció que famílies d’Alacant amb professions liberals i ingressos elevats també pogueren accedir a habitatges protegits i, en el cas de persones vinculades a l’alcalde, fer-ho mitjançant fórmules que han permés l’explotació posterior en el mercat del lloguer.

En la comissió d’investigació sobre els HPO d’Alacant que arranquen dilluns en l’Ajuntament, seria interessant també incloure els habitatges adquirits per l’entorn de l’alcalde. La raó és que la gestió dels habitatges de protecció pública a la ciutat sempre estan embolicats en casualitats curioses.