“Les motes són unes separacions que hi ha entre els tancats i les diferents parts de la marjal que són necessàries per a mantindre tant els arrossars com la resta del llac en un equilibri d’aigua oportú i adequat; antigament aquestes motes no contenien el material adequat, sinó que tenen restes d’obra i coses així i nosaltres el que estem fent és un projecte de restauració per a renaturalitzar-les.”
Així explica la secretària de Transició Ecològica, Paula Tuzón, el projecte que està duent a terme la conselleria per a restaurar una desena de motes en el llac de l’Albufera de València amb una inversió de 500.000 euros, finançat per Europa mitjançant fons FEDER.
Aquesta actuació pretén demostrar que és possible fer restauracions que afavoreixen estructuralment les motes, que salven els camps d’arròs i alhora aconsegueixen restablir l’hàbitat palustre propi d’aquests espais i milloren les poblacions de fauna i flora. Això és el que s’està fent en les motes del llac més exposades a l’erosió i també en alguns espais, propietat de la Generalitat Valenciana, com la Tancaeta i la Ratlla.
“Primer de tot es posa una capa de grava, després es recobreix amb fangs extrets del llac mateix i es recobreix amb una malla geotèxtil durant dos anys; al mateix temps es planta vegetació típica de la marjal”, comenta Tuzón durant una visita a les zones en què s’està actuant.
Amb aquestes accions s’aconsegueix “que no cresca canya invasora, que crea problemes estructurals per les arrels que té i impossibilita una vegetació diversa, i que aparega biodiversitat palustre, que és la pròpia de les marjals, cosa que fa que tot l’ecosistema es mantinga molt millor”.
Per part seua, la directora del parc, Paloma Mateache, ressalta que “els nous hàbitats creats són espais per a la nidificació d’ocells i contribueixen també indirectament que l’aigua siga més neta”.
Sobre la qualitat de l’aigua, tant Tuzón com Mateache asseguren que, tot i que encara queda molt per fer, ha millorat bastant en els últims anys: “En l’última dècada han millorat molts els indicadors, especialment el nivell de fòsfor, que ha abaixat un 80% des dels anys 90 per la menor presència d’algues”.
En aquest sentit, la conselleria que dirigeix Mireia Mollà ha tret també una línia de subvencions destinada al manteniment adequat dels canals i les séquies del parc a què poden concórrer ajuntaments, comunitats de regants i altres agrupacions de propietaris gestors d’aquests canals amb la finalitat de millorar-ne l’estat de conservació en el mateix sentit explicat: eliminació d’enderrocs i canyes, recollida de plàstics i fems, reperfilament de motes amb la finalitat de possibilitar el creixement de la vegetació natural i, si escau, revegetació. Al Parc Natural de l’Albufera s’han subvencionat 10 projectes per més de 425.000 euros.
Reptes de l’Albufera
Amb vista al futur, Tuzón assenyala com a repte principal “l’augment de l’aportació d’aigua; es tracta d’un llac d’aigua dolça que necessita unes aportacions de la Séquia Real del Xúquer i del pantà de Tous”. “En aquest sentit, tenim una reivindicació juntament amb l’Ajuntament de València dels 70 hectòmetres necessaris d’aportació dels quals estem molt lluny”, afig.
La secretària autonòmica explica que “gran part de la tensió ecosistèmica que hi ha al parc té com una basa fonamental la quantitat d’aigua, les aportacions de la qual s’han reduït un 80% des dels anys 70”.
En aquesta línia, informa que la conselleria ha presentat al·legacions al Pla Hidrològic en què se sol·liciten aquestes aportacions d’aigua, a més d’actuacions que consoliden la línia d’aquests projectes de renaturalització de les séquies i els canals.
Un altre dels reptes a abordar és “el problema dels abocaments, ja que l’Albufera està enmig d’una àrea metropolitana”. “Cal començar a escometre actuacions, com ara solucions al col·lector oest i que també puguem donar recursos als municipis perquè puguen separar la xarxa de clavegueram i que aigües que són de reg que podrien anar a l’Albufera no es mesclen amb les aigües residuals que van a la depuradora de Pinedo”, conclou.