Una excepció de la nova normativa permet que les 1.700 places turístiques al costat del nou estadi del València CF superen el límit del 8%

L'Ajuntament de València va aprovar el passat 17 de juny la llicència ambiental i d'activitats necessària perquè Atitlan puga iniciar les obres de les dues torres terciàries en una parcel·la amb una edificabilitat de 40.000 metres quadrats, situada al costat del nou estadi del València CF, amb façana als carrers Bernardo Espanya i avinguda de les Corts Valencianes. El club va vendre aquests terrenys a l'empresa valenciana d'Aritza Rodero i Roberto Centeno per un import pròxim als 35 milions d'euros.

La magnitud del projecte ha generat controvèrsia, ja que ha eixit a la llum tan sols dos mesos després que s'aprovara la nova regulació dels usos terciaris hotelers, l'objectiu de la qual és limitar la implantació d'apartaments turístics a la ciutat. Aquesta normativa va ser qualificada per l'equip de govern del PP i Vox, encapçalat per l'alcaldessa María José Catalá, com “la més restrictiva d'Espanya”.

De fet, el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, va afirmar que “amb aquesta normativa és molt complicat crear nous apartaments turístics a València; de fet, ja ha descendit el nombre de sol·licituds en els últims temps”.

No obstant això, poques setmanes després es va concedir a aquesta mercantil el permís per a construir un hotel de quatre estreles, amb 245 habitacions i 482 places d'allotjament, i un hotel-apartament, amb 650 unitats d'apartaments turístics i 1.300 places d'allotjament, dins del complex immobiliari terciari.

Després que es fera públic el projecte, tant l'associació de veïns de Benicalap com l'oposició van expressar dubtes sobre la seua legalitat en revelar que amb aquestes noves places turístiques se superaven els límits establerts en la nova normativa, cosa que, malgrat ser certa, no implica que la contravinga. L'explicació és que existeix una excepció en la qual encaixa el projecte immobiliari; en concret, es tracta de la disposició quarta (vegeu la imatge).

Segons la regulació, quan se superen uns determinats llindars en una zona concreta, aquesta passa a considerar-se una zona turísticament saturada. Així, aquesta situació es produeix “quan la relació entre el nombre de places turístiques totals (hoteleres + apartaments turístics + habitatges d'ús turístic) i el nombre d'habitants empadronats iguale o supere el 8%, referit a cada barri i districte”.

Quan això succeeix, el barri o districte es considera turísticament saturat, la qual cosa implica que “no s'admetrà la implantació de nous establiments d'allotjament turístic a les parcel·les a les quals el planejament atribuïsca un ús dominant residencial”.

En el cas del barri de Benicalap, segons els paràmetres recollits en els estudis annexos a la normativa, hi havia inicialment un total de 2.022 places turístiques, la qual cosa, en relació amb els seus 44.075 habitants, suposava un 4,59%. Si s'hi afegeixen les noves 1.782 places de les torres d'Atitlan, s'assoleix el 8,6%.

En aquest cas, la regulació estableix que, quan un barri no està turísticament saturat, com seria el cas de Benicalap, però amb l'actuació proposada se supera el nivell de saturació, “la zona, districte o barri passarà a tenir la consideració de zona saturada (...), cas en el qual l'allotjament turístic en qüestió no serà autoritzable, llevat de l'adequació del projecte als límits màxims d'aquests nivells”. És a dir, només es podria autoritzar la diferència de places necessària fins a arribar a aquest 8%.

Tanmateix, tant en el cas de les zones ja saturades com en el de les que encara no ho estan però que poden arribar a estar-ho amb un nou projecte, com és aquest cas, s'hi afegeix una excepció en la qual encaixaria el projecte situat al costat del nou estadi: “En les parcel·les a les quals el planejament atribuïsca un ús exclusiu terciari, industrial o dotacional, cal ajustar-se al que disposen les ordenances particulars corresponents a la seua qualificació urbanística, sense que hi tinguen efecte les limitacions establertes per a les parcel·les residencials”. És a dir, com que la parcel·la adjacent al coliseu és exclusivament d'ús terciari, no li és aplicable la limitació del 8%.

A més, quan això succeeix, el que es desenvolupe en aquestes parcel·les “sí computarà a l'efecte dels indicadors de saturació objecte d'aquesta regulació”. D'aquesta manera, a Benicalap ara mateix ja no hi cabria cap apartament turístic en sòl d'ús predominant residencial, ja que amb aquest projecte el barri ja té la consideració de “turísticament saturat”.

Compromís i PSPV denuncien l'enganyifa de l'ordenança

La portaveu municipal de Compromís, Papi Robles, ha denunciat que “estava clar que en aquesta ordenança hi havia excepcions preparades i pactades amb parts interessades. Ací ha saltat la llebre. Ara s'entén per què es va apartar el sòl terciari de la resta de la norma: per a permetre, de colp i volta, la construcció de 1.700 places turístiques”.

Robles ha recordat que ja van advertir que “aquesta normativa fa aigües per la quantitat d'excepcions que incorpora i, al final, ens trobarem amb una obertura total a continuar construint apartaments turístics, tal com ha quedat demostrat”.

Per la seua banda, la regidora del PSPV, Elisa Valía, ha afirmat que ja van advertir que la normativa del PP era “un engany” i ha afegit: “Tracten que semble restrictiva, però suposa barra lliure perquè els apartaments turístics s'instal·len als barris, desvirtuant completament la convivència. No han tardat ni dos mesos a demostrar-nos ells mateixos que la seua normativa només serveix per a enganyar la gent. A Benicalap, segons els seus càlculs, hi cabien 340 apartaments i acaben d'aprovar-ne 650. A més, el PP no té en compte els que operen il·legalment a l'hora de calcular la saturació, quan representen el 85% del total d'apartaments”.