Treballadors malviuen en barraques en un terreny on la ‘casera dels famosos’ d’Eivissa projecta una vintena de pisos

Entre la malesa, en un carrer proper a la costa, a Port des Torrent (Eivissa) es divisen lones, palets i altres materials precaris que aixequen desenes de barraques: es tracta d’un assentament més en una illa que s’ha convertit en els darrers anys en escenari de misèria malgrat l’enfocament turístic d’alta categoria. Ahmed té 20 anys i fa tot just tres dies que ha arribat a la Pitiüsa per començar una temporada més treballant en l’hostaleria. Durant els pròxims mesos atendrà els clients del bufet d’un dels establiments de luxe de Marina Botafoch, mentre ell dorm en una tenda de campanya al costat d’una altra quinzena de treballadors del mateix origen, en aquesta àrea boscosa del municipi de Sant Josep de sa Talaia.

El terreny no és una propietat qualsevol, sinó que pertany a l’empresària Paquita ‘Marsan’, més coneguda com la ‘casera dels famosos’, qui ha vist, en els darrers anys, com diverses de les seves finques i propietats al voltant de l’illa eren ocupades il·legalment. En alguns casos, per treballadors de les seves empreses turístiques que presumptament, segons van denunciar a elDiario.es, havien patit impagaments per part seva. L’empresària no ha respost a la petició d’informació per part d’aquest diari.

En aquesta parcel·la concreta de Cala de Bou, Francisca Sánchez Ordóñez projecta la construcció d’uns vint pisos que podrien estar destinats a l’explotació turística. La iniciativa urbanística ja ha rebut l’aprovació de la modificació necessària per part del govern municipal per començar a edificar els habitatges. Paradoxalment, sobre el sòl campestre de la parcel·la hi jau precàriament la mà d’obra necessària perquè el motor turístic, principal economia de les illes, continuï funcionant.

Sobre la figura de Paquita ‘Marsan’ recau una certa mística: el seu historial de batalles contra l’administració no es redueix, sinó que amb el temps s’engreixa. A finals del passat mes de juliol, la Policia Local de Sant Josep de sa Talaia va desmantellar una presumpta festa il·legal celebrada a la coneguda vila de luxe 'Casa Paola', situada a es Cubells, una de les mansions de l’empresària.

Sobre l’immoble, que fa anys que protagonitza festes —en alguns casos amb conegudes 'influencers', esdeveniments i polèmiques de tota mena—, pesen ordres de demolició i expedients per presumptes irregularitats urbanístiques, segons l’Ajuntament de Sant Josep i el Consell Insular. Ni això ni la manca de llicència habilitant han impedit que es continuïn comercialitzant festes sense l’autorització d’aquestes administracions.

Ara, sobre un dels seus terrenys recauen Ahmed i els seus compatriotes. El jove sahrauí ve d’Elx i, després d’acabar l’estiu, ben entrada la tardor, tornarà a la seva terra. És un dels centenars de treballadors procedents del Sàhara Occidental que, segons explica, han arribat els darrers anys a l’illa per ocupar llocs de feina a l’hostaleria i que es troben, temporada rere temporada, amb com l’allotjament es converteix en un problema cada vegada més seriós.

Una prova d’això és que, a poc més d’un quilòmetre, s’ha format un altre poblat de barraques en un antic mercadet hippy abandonat, batejat com a ‘El Gorila Hippy Market’, on ara malviuen una vintena de persones d’origen senegalès que paguen un lloguer per dormir arran de terra.

Una desena de treballadors desallotjats

Tant ells com els sahrauís que habiten en aquest reducte d’infravivendes proper a la platja de Port des Torrent s’havien instal·lat en aquests dos punts geogràfics abans que es produís, a finals de juliol, el desallotjament d’una desena de treballadors que malvivien en una estructura abandonada i grafitejada a Punta Xinxó. Formen part del paisatge decadent d’aquesta àrea turística del terme municipal de Sant Josep, que va viure els seus millors anys a la dècada dels 2000 i el 2010 amb el turisme familiar cada vegada més en declivi a l’illa del luxe.

No és la primera vegada que Ahmed es trasllada fins a Eivissa amb un propòsit laboral: des de fa dos o tres anys torna per ocupar el seu lloc de feina a les proximitats de la coneguda com a ‘milla d’or’ d’Eivissa, que concentra boutiques, negocis de iots i locals d’oci centrats en un client d’elevat poder adquisitiu.

Fa temps que empleats de negocis dels voltants són testimonis que hi ha persones vivint a la parcel·la boscosa que els serveix de casa. L’encarregada d’un restaurant proper assegura que no han molestat “mai” els veïns i té la percepció, això sí, que des del desallotjament de juliol el nombre de persones que hi viuen ha augmentat, encara que molt poc.

L’encarregada d’un restaurant proper assegura que els ‘residents’ no han molestat ‘mai’ els veïns

El jove sahrauí confessa que podria accedir a una de les habitacions que li ofereixen els seus contractants per 400 euros mensuals, però també expressa que aquest import, quan acabi la temporada, suposa molta riquesa al seu lloc d’origen. La resta d’allotjats entre pins i savines, sobretot en tendes de campanya, senten aquesta necessitat d’estalviar per, quan tornin a casa, poder ajudar les seves famílies.

Pisos que es poden explotar turísticament

Ells desconeixen —aparentment— que l’Ajuntament de Sant Josep va aprovar el passat 20 de setembre de 2025 una modificació urbanística que permetrà a la casera dels famosos, Paquita ‘Marsan’, construir allà mateix unes 20 cases o apartaments que es podran explotar turísticament, cosa que els obligarà a buscar una alternativa la pròxima vegada.

El projecte va ser presentat el 10 d’octubre de 2018 per l’arquitecte José Torres Torres, en representació de la mercantil Inversiones Hoteleras Tanit S.L., societat que administrava aleshores l’empresària malaguenya. Inversiones Hoteleras Tanit S.L. va ser absorbida el 2024 per Inversiones Hoteleras Faro S.L., en una fusió aprovada el 27 de febrer d’aquell any i inscrita al Registre Mercantil el 30 de setembre. L’administradora única de la societat que continua activa és també Sánchez Ordóñez.

El lloc on es pretenen erigir aquests pisos amb llicència és aquest terreny boscós de 13.400 metres quadrats de la costa oest de l’illa que, no obstant, no té qualificació de sòl rústic, sinó urbà. Aquest detall és, precisament, el que permetrà la construcció d’una vintena de cases o apartaments, ja que l’edificació sobre el sòl rústic està molt més limitada.

La ‘casera dels famosos’ podrà construir 20 apartaments que podrà explotar turísticament, cosa que obligarà els treballadors a buscar-se un altre lloc

D’altra banda, uns 2.200 metres quadrats del perímetre total seran cedits a l’Ajuntament, com marca la normativa en aquests casos. Altres 1.600 metres quadrats es destinaran a zones verdes, coincidint amb la zona de servitud i protecció de la delimitació maritimoterrestre, i altres 268 metres quadrats se cediran per a equipaments públics, a la cantonada sud-oest del terreny, amb accés des del carrer de Conca. Finalment, se cediran 202 metres quadrats per a voreres i altres 119 metres quadrats per a aparcaments públics.

La propietària, clau per al desallotjament

El batle del terme municipal, Vicent Roig, ha explicat a elDiario.es —en referència als terrenys ocupats de Sánchez Ordoñez— que és necessària la col·laboració per part de la propietària per desallotjar, cosa que no està succeint en el cas de Paquita, segons la seva versió. Respecte a Casa Lola o al terreny de Port des Torrent, l’edil afegeix que si no s’interposa una denúncia davant el jutjat perquè s’efectuï el desmantellament “és molt complicat actuar” administrativament.

“Ens consta que hi ha una denúncia del 2024, si no m’equivoco, però sense haver donat resultat”, ha respost i ha insistit que el consistori —governat pel PP— demana “més col·laboració per part de la propietat”. També ha afirmat que en relació amb la finca de Cala de Bou hi ha dos expedients oberts: un d’urbanístic i un altre de medi ambient, sense aportar més detalls. Així com la mateixa posseïdora.

En atenció a elDiario.es durant el desallotjament de Punta Xinxó, Roig va admetre que la mesura no resolia el problema “de fons” de la manca d’habitatge per als treballadors de temporada i va apel·lar als empresaris perquè facilitessin “allotjament digne” als seus empleats.

Per la seva banda, la polèmica empresària ha vist, en els darrers anys, com diverses de les seves propietats eren ocupades. La coneguda com a ‘casera dels famosos’ té tres viles de luxe a través de diferents societats: Casa Lola, Casa Paola i Casa Rocío. A la primera d’elles, s’han celebrat en la darrera dècada festes que reunien el famoseig i l’alta societat que estiuejava a Eivissa.

La ‘casera dels famosos’ té tres viles de luxe on ha celebrat festes amb l’alta societat de l’illa i de la resta d’Espanya

En total, 9.326 metres quadrats de bungalows, piscines i terrasses sobre els quals requeia una ordre de demolició municipal per ampliacions de la casa sense llicència que va trigar ni més ni menys que dotze anys a complir-se. Després que el 9 d’agost de 2022 entressin les màquines a la propietat per executar aquesta ordre —just quan un grup de turistes mexicans i d’altres nacionalitats descansaven a la mansió—, el procés judicial va quedar llargament suspès.

Mentre turistes estrangers descansaven en una de les seves mansions, i després de dotze anys d’espera perquè s’executés una sentència, les administracions van demolir 9.326 metres quadrats de bungalows, piscines i terrasses

Fins que la primavera passada —després de dos desnonaments de campaments de barraques als afores de la ciutat d’Eivissa— es va descobrir que l’extinta vila de famosos ara estava plena de barraques. La situació va empitjorar al juliol, quan es va denunciar un dels habitants per una presumpta agressió sexual. L’home havia ruixat, a més, un altre resident de la mansió ara convertida en un poblat de barraques amb gasolina i havia intentat calar-li foc, causant-li cremades de diversa consideració. Malgrat el caos, la propietària no s’hauria adreçat en cap moment a la Justícia per denunciar l’ocupació, segons va criticar l’Ajuntament de Sant Josep. Sense aquest tràmit, l’administració no pot executar el desnonament.

La malaguenya, en una entrevista concedida l’estiu de 2025 a Periódico de Ibiza, ja va lamentar airadament: “Tenc okupes en gairebé totes les meves propietats! A veure, tu veus com tenc la casa, m’agraden les coses belles. Jo ara quan vaig a Casa Lola, que hi vaig molt poc perquè em provoca ansietat, perquè s’ho han carregat tot, s’ho han endut tot, em van robar de tot quan hi van entrar les màquines. Aquella casa era una bellesa. Ara què? Decadència total. Això és el que ha fet l’Administració”.

Tenc okupes en gairebé totes les meves propietats! A veure, tu veus com tenc la casa, m’agraden les coses belles. Jo ara quan vaig a Casa Lola, que hi vaig molt poc perquè em provoca ansietat, perquè s’ho han carregat tot, s’ho han endut tot, em van robar de tot quan hi van entrar les màquines. Aquella casa era una bellesa. Ara què? Decadència total. Això és el que ha fet l’Administració”, va dir l’empresària fa anys a la premsa local

Sánchez Ordóñez, que ha presumit en diverses ocasions de la seva amistat amb els expresidents González i Aznar, no ha dubtat a comptar, per solucionar els problemes d’ocupació, amb els serveis de D&S Desokupa. Així ho va fer uns mesos abans d’aquestes polèmiques declaracions davant la premsa local, quan 30 persones —presumptes treballadors de l’empresària que haurien patit impagaments— van ser desallotjades d’un antic complex turístic batejat per l’empresària com ‘El Rancho’, a es Canar.

Embolics judicials interminables

Els embolics de Paquita amb la Justícia semblen no tenir fi. L’últim esdeveniment en aquest sentit va ser fa poc més de dos mesos, quan el 18 de juny el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va anul·lar per un defecte de forma una multa de 200.000 euros imposada per una festa celebrada a Casa Lola el juliol de 2020, en plena pandèmia.

Però la polèmica empresària no ha tingut sort amb el sistema judicial i les autoritats en totes les ocasions. El 2013, agents de la Policia Nacional i l’Agència Tributària van anar a buscar-la a la discoteca Pacha, al port d’Eivissa, per defraudar Hisenda 867.469 euros, delicte fiscal pel qual va passar gairebé un any entre reixes.

La casera dels famosos va estar gairebé un any a la presó per un delicte fiscal.

La majoria dels embolics judicials de Sánchez Ordoñez van començar per infraccions urbanístiques que amb el temps han generat una llarga llista. El passat 6 de març, el TSJIB va confirmar finalment la condemna imposada a l’empresària per incomplir l’ordre d’enderrocament de les construccions il·legals de Casa Lola.

Des de 2011, l’empresària havia ignorat els expedients disciplinaris oberts per l’Ajuntament de Sant Josep, amb l’excepció de la seva col·laboració en la gestió de l’enderrocament de Casa Paola. A més, ella i la seva filla i també sòcia Rocío Martín van ser condemnades per l’Audiència Provincial de Palma a una multa de 2.920 euros per emprar obrers que no estaven donats d’alta a la Seguretat Social.