Feijóo inclou en el seu programa un fons per a fer front a catàstrofes al qual el PP valencià es va oposar a les Corts
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va presentar el passat 10 de novembre el programa electoral del PP (document complet al final de la informació), que recull un apartat dedicat a la resposta davant les catàstrofes.
Amb el títol “El Govern arribarà el primer quan hi haja una emergència”, el document inclou clars gestos a la dana del 29 d'octubre de 2024 i, si bé tracta de qüestionar la resposta del Govern, també es contradiu amb votacions recents a les Corts i evidencia la lenta reacció de la Generalitat aquell dia en què van morir 234 persones.
En primer lloc, una de les mesures incloses en la proposta número 51 és activar “un fons de prevenció i recuperació per a finançar allotjament, reparació d'habitatges i reobertura de negocis i explotacions, cofinançat amb les comunitats autònomes”.
No obstant això, tan sols una setmana abans que el passat 19 d'octubre la dana Adam colpejara amb força poblacions del litoral localitzades principalment entre Gandia, Oliva i Pego, amb registres que van arribar a quasi 700 litres per metre quadrat, el PP i Vox van rebutjar a les Corts una proposició pràcticament idèntica presentada pel PSPV, a petició de les víctimes de la riuada de 2024.
En concret, populars i ultres van votar en contra de diverses propostes del PSPV i de Compromís per a millorar la Llei 13/2010, de Protecció Civil i Gestió d'Emergències, en matèria de formació a la ciutadania, de resposta a la postemergència i de coordinació amb els serveis socials.
La proposta dels socialistes preveia la creació d'un Fons Valencià de Resiliència, finançat amb el 2% del pressupost de la conselleria amb competències en emergències i protecció civil.
Així, mitjançant una disposició addicional única, proposaven que el fons tinguera “per finalitat finançar actuacions dirigides a afavorir el restabliment de la normalitat i la recuperació de les zones afectades, promovent que aquesta recuperació incorpore mesures d'adaptació, prevenció i reducció del risc que permeten disminuir la seua vulnerabilitat i incrementar la seua resiliència davant futures emergències”.
Sobre això, en la seua resposta desfavorable, el Consell va argumentar que ja disposa de recursos pressupostaris rellevants destinats a la prevenció, protecció civil, formació, innovació i gestió d'emergències.
D'altra banda, en l'apartat 48 del programa, el PP es compromet a millorar “la detecció de riscos i els sistemes d'avís perquè la població reba a temps missatges clars, accessibles i amb instruccions sobre com protegir-se”, després que la Generalitat Valenciana enviara l'ES-Alert de la dana de 2024 quasi 13 hores després de l'avís roig de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). L'avís es va activar a les 7.33 hores i el missatge d'alerta a la població es va enviar a les 20.11 hores. Un missatge que, segons la jutgessa de Catarroja, va ser “erroni en el seu contingut”.
“El Govern arribarà el primer quan hi haja una emergència”
El programa del PP dedica quatre compromisos (del 47 al 51) a la prevenció, la gestió de les emergències i la reconstrucció posterior. Les propostes se centren a reforçar la intervenció del Govern central, crear un comandament únic per a les emergències d'abast nacional i millorar els sistemes de prevenció i resposta.
El compromís 49 afirma que “el Govern central actuarà des del primer moment, sense esperar que li ho demanen” en al·lusió a la frase de Sánchez després de la dana, quan va dir que la Generalitat Valenciana tenia tots els recursos de l'Estat a la seua disposició i que, tot i això, “si necessita més recursos, que els demane”. Des de la dreta es va manipular aquesta afirmació i es va traslladar que havia dit que “si necessiten més ajuda, que la demanen”.
Quant al contingut del compromís, el PP planteja reformar el Sistema Nacional de Protecció Civil, constituir un Mecanisme Nacional de Resposta; crear un comandament únic de protecció civil i emergències, amb competències, capacitats, recursos i mitjans per a planificar i dirigir les emergències d'abast nacional i coordinar tots els mitjans de l'Estat.
“Quan la gravetat de la situació ho exigisca, el Govern podrà integrar amb una mateixa direcció els serveis de protecció civil i sanitaris, les forces de seguretat, les Forces Armades i els operadors d'infraestructures. Facilitarem la incorporació de les Forces Armades quan siga necessari per a respondre a situacions d'especial gravetat. La coordinació amb les comunitats autònomes i les entitats locals serà permanent a través de la Conferència Sectorial d'Emergències i Protecció Civil”, finalitza la proposta.