El Govern valencià paga 7,5 milions del circuit urbà d’F1 que Camps va prometre “a cost zero” i encara falten 15 milions més
El circuit urbà de Fórmula 1 continua generant costos milionaris a les arques públiques, malgrat que fa nou anys que es va disputar l’últim Gran Premi d’Europa i que tota la part que dona al Grau i a Natzaret està barrada, abandonada i mancada d’ús ciutadà.
Fonts de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que dirigeix el vicepresident segon Rubén Martínez Dalmau, han informat elDiario.es que el dia 12 juny passat es van abonar 7,5 milions d’euros corresponents a un crèdit de 60 milions d’euros que es va sol·licitar en el seu moment per abonar els costos de construcció del traçat.
El crèdit va començar a pagar-se el 2016 i té una vigència de huit anys, a raó de 7,5 milions anuals, per la qual cosa queden per abonar 15 milions d’euros corresponents als exercicis 2022 i 2023: “Continuem carregant amb la motxilla de la mala gestió dels recursos públics dels governs del Partit Popular. Un any més hem pagat els 7,5 milions d’euros per sufragar els costos de l’inservible circuit urbà de la Fórmula 1 de València. Fins al 2023 continuarem pagant anualment aquesta quantitat, que podríem destinar a polítiques d’habitatge, com ara adquisicions d’habitatge per al parc públic o ajudes al lloguer”, lamenta Dalmau.
El circuit, no obstant això, va tindre un cost total de 89,7 milions d’euros. Però no sols la construcció del traçat va suposar despesa per a les arques públiques. El cost total de l’organització del Gran Premi entre els anys 2008 i 2012 va ascendir a 308 milions d’euros entre el circuit (89,7 milions), la compra de l’empresa Valmor i el cànon (115 milions) o la retransmissió de Canal 9 (26 milions d’euros), entre altres conceptes.
Malgrat tot, l’expresident del Govern valencià que va apostar per portar la prova a la ciutat, Francisco Camps, insisteix sempre que se li pregunta sobre aquest tema en el “cost zero” del traçat i no sols això, sinó que ho reivindica com un dels llegats més importants dels seus anys de mandat.
Camps continua imputat en la causa que investiga la condició d’avaladora de la Generalitat Valenciana a l’empresa Valmor, creada per organitzar l’esdeveniment, si bé és cert que el mes d’octubre passat la Fiscalia Anticorrupció en va sol·licitar l’arxivament. A més, està processat en la peça de Gürtel de Fitur.
Amb tot, ha iniciat una campanya per a tractar de posicionar-se com a candidat a l’alcaldia pel PP per a les pròximes eleccions. En aquest context, el 7 de maig passat va presentar a l’Ajuntament de València una acció de responsabilitat en virtut de la qual exigia el compliment del conveni signat pel consistori, dirigit llavors per Rita Barberá, amb la Generalitat, que llavors presidia Camps mateix, per a finançar les obres del circuit.
En virtut d’aquell acord l’Administració autonòmica va avançar 45 milions d’euros per a la construcció del traçat al seu pas pel Grau, que després li tornaria el consistori mitjançant algun tipus de gravamen a repercutir als propietaris dels terrenys, ja que, en realitat, aquesta part de l’asfaltatge es reconvertiria als carrers de la futura urbanització del PAI del Grau.
El consistori va contestar fa poc a l’escrit de Camps que no es pot exigir el compliment del conveni esmentat mitjançant una acció pública i descarta que se’l puga donar per personat en els diferents expedients per tal com no té la condició d’interessat.
A més, se li recorda que entre les obligacions de l’Ajuntament amb aquest conveni, figura el compromís de “tramitar una ordenança amb un cànon d’urbanització per al finançament del projecte repercutint en els propietaris el cost real de l’actuació o qualsevol altra fórmula que l’Ajuntament de València considere adequada”.
En aquest sentit, se l’informa que es descarta la imposició d’un cànon i “sense perjudici que per part de les administracions implicades puguen obtindre’s en qualsevol moment fonts de finançament extern, l’Ajuntament no ha tramitat ordenança i es gestionarà a través del PAI mateix com a càrrega d’urbanització de tot allò que siga repercutible en els propietaris”, deixant entreveure que serà molt complicat repercutir la totalitat dels 45 milions, per la qual cosa la diferència haurà de ser assumida per l’Administració.
Fonts municipals van informar que es treballa en un estudi per a determinar a quant podrien ascendir aquestes càrregues repercutibles.