La Guàrdia Civil de les Balears demana usar el vaixell que un narcoestibador del port de València tenia a Eivissa amb un testaferro

La Guàrdia Civil de les Illes Balears ha sol·licitat l’ús provisional del vaixell confiscat a Eivissa a un dels presumptes narcoestibadors del port de València investigat en l’operació Spider, que va desarticular una pretesa trama a gran escala de tràfic de cocaïna, i va retirar del mercat il·lícit europeu fins a 3,5 tones de pólvores blanques. Així figura en un informe de l’institut armat que consta en el sumari, a què ha tingut accés elDiario.es. Els investigadors de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (Udyco, pel nom en castellà) de la Policia Nacional, amb l’ajuda de huit agents encoberts, van detectar que Iván T. R., un dels presumptes caps de la xarxa, tenia en el Club Esportiu Es Nàutic de Sant Antoni (Eivissa), a nom d’un pretés testaferro, una embarcació Axe (model Axopar 37), d’uns 11 metres d’eslora. 

El Servei Marítim de la Guàrdia Civil, que ha posat l’ull en la llanxa, reconeix en l’informe que s’enfronta a un “desafiament operatiu creixent”, pel fet d’estar en una “localització estratègica en la Mediterrània occidental” i en un àmbit territorial amb una “incidència particular del fenomen del narcotràfic”. 

“Les Illes Balears constitueixen un enclavament geogràfic de vulnerabilitat singular davant les activitats de tràfic il·lícit d’estupefaents”, abunda l’informe, que al·ludeix a l’“elevada mobilitat marítima i aèria”, a la “intensa activitat turística” i a la “fragmentació territorial en múltiples illes i cales difícils d’accedir”, en un “entorn especialment propici per a la introducció, l’ocultació i la distribució de substàncies prohibides”. 

“Aquestes característiques són aprofitades per organitzacions criminals que fan servir rutes discretes, embarcacions d’alta velocitat i mètodes sofisticats de trasllat i ocultació, cosa que incrementa la complexitat de les tasques de vigilància, investigació i persecució”, postil·la la Guàrdia Civil. 

L’institut armat alerta que la seua capacitat davant “xarxes criminals cada vegada més estructurades” es veu “compromesa” i lamenta la “situació preocupant” per l’excés d’hores de motor i l’“escassa renovació” de les seues embarcacions, a més de la “minva de la fiabilitat” i l’“increment de la sinistralitat”. L’“ús excessiu” dels vaixells de la Guàrdia Civil incrementa la “freqüència de les avaries”, rebla l’informe.

A més, la incorporació de vaixells confiscats en operacions de narcotràfic com la del port de València “permet el seguiment d’objectius que es mouen amb embarcacions de marques i models d’alta gamma”, el preu de les quals és inassumible per a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i que, a més, no estan homologades per a adquirir-les de manera centralitzada. 

Ús de “persones interposades”

La llanxa Axe “compleix” els requisits tècnics valorats per l’institut armat, segons indica l’informe, signat pel capità en cap del Servei Marítim de les Illes Balears. En cas d’obtindre l’autorització per a l’ús provisional, l’embarcació se sumaria als 26 vehicles i motocicletes (la major part d’alta gamma) intervinguts a la presumpta trama la utilització dels quals també sol·licita la Udyco. 

El titular del contracte d’amarrament era Salvador Julio C. M., portuari a València, segons un informe policial. Els investigadors sostenen que l’ús de “persones interposades” suposa una “dinàmica habitual” de l’investigat Iván T. R. (considerat un dels principals caps juntament amb Borja M. R.). El presumpte narcoportuari, a conseqüència d’antigues perquisicions judicials i policials que li van suposar “conseqüències patrimonials”, evita titularitzar “propietats immobiliàries a nom seu” amb vista a “protegir els seus béns”, segons la Udyco de la Policia Nacional. El pretés testaferro també està vinculat a una operació de compravenda d’un immoble amb Iván T. R.

Dels tres titulars registrals de la llanxa d’alt rendiment, José R. M. manté una “relació d’amistat” amb el presumpte narco, segons la Policia. La Udyco va deduir de les converses telefòniques intervingudes que Iván T. R. era el propietari “real” de l’embarcació i que en detenia “la possessió i el gaudi”. 

Les càmeres d’Es Nàutic

En una telefonada punxada el 29 d’agost passat, Iván T. R. pregunta a un treballador del club nàutic eivissenc: “Quan li fas un menejó al vaixell?”. El seu interlocutor va respondre: “Al teu vaixell, quan vulgues”. La Policia va detectar, gràcies al posicionament del telèfon del presumpte narco, que estava situat en l’Es Nàutic de Sant Antoni quan el treballador es va acostar a l’embarcació per a executar l’encàrrec. 

En una altra telefonada, un tal Quique va manifestar: “Ja m’han dit que t’has comprat una barqueta, no?”. El seu interlocutor va respondre: “Sí, d’un amic”. El mateix individu va advertir en una altra conversa sobre una autorització burocràtica de l’embarcació: “Cal posar el nom de la persona a què estiga el vaixell”.   

Després d’aquestes telefonades, els investigadors de la Udyco van demanar al club nàutic els enregistraments de les càmeres de seguretat i van comprovar que Iván T. R. apareix fent gestions relatives a l’embarcació, acompanyat per la seua dona.

Una llanxa comprada per 60.000 euros

Ana María Lillo, la jutgessa substituta del magistrat titular d'Instrucció 15 de València, Vicente Ríos, va acordar en una interlocutòria del passat 31 d'octubre la prohibició absoluta de disposar, vendre o alienar l'embarcació amarrada en l'És Nàutic de Sant Antoni, per al que es va lliurar un ofici al club esportiu.

Poc després, el passat 3 de novembre, l'advocada de Salvador Julio C. M., que no figura com a investigat en la causa, va remetre un escrit a la jutgessa lamentant els “perjudicis econòmics” a conseqüència del bloqueig de la llanxa (en haver d'assumir el pagament de l'amarrament).

A més, també va aportar el contracte de compravenda de l'adquisició del vaixell, per un import de 60.000 euros.