Un informe de la Diputació de València va qüestionar la prova principal contra l’excomissionat del Govern per a la dana

Un responsable jurídic de la Diputació de València, institució que exerceix l’acusació particular en la causa contra l’excomissionat del Govern per a la dana, José María Ángel, va qüestionar la prova principal del procediment: la fotocòpia d’un títol universitari fals que constava en el seu expedient personal com a funcionari. Un informe remés per la Diputació a l’Agència Valenciana Antifrau, l’entitat que va iniciar les perquisicions després d’una denúncia anònima, reconeix que sobre la fotocòpia del títol fals que figurava en l’expedient de José María Ángel “no pot esbrinar-se” ni “quan es va aportar ni per qui va ser aportada, ja que no consta cap justificant o registre d’entrada d’aquesta fotocòpia en la Diputació de València”.

No obstant això, l’informe signat per Pablo Ausina, instructor de l’expedient disciplinari designat per la vicepresidenta segona i diputada provincial de Recursos Humans, Reme Mazzolari, considerava que “ha de presumir-se” que Ángel “no era alié a la seua existència”, ja que el 2015, després del seu nomenament com a secretari autonòmic d’Emergències del primer executiu autonòmic del Pacte del Botànic, va sol·licitar per correu electrònic un certificat dels títols que constaven en el seu expedient personal i el cap de Personal de la Diputació llavors, Josep Salvador Duart, va contestar que hi havia documents “que acrediten que és diplomat universitari”.

El responsable jurídic va concloure en el seu informe reservat que, a pesar que la titulació falsa “no s’haguera utilitzat o influït en la carrera administrativa” de José María Ángel, se li havia d’incoar un expedient disciplinari “per aportar i/o mantindre fins hui en el seu expedient personal un document rellevant presumptament fals” i “per incomplir l’obligació de tot funcionari d’aportar documentació veraç al seu expedient personal”.

L’informe va ser encarregat per Mazzolari al responsable jurídic per haver recaigut en la vicepresidenta i diputada de Recursos Humans la tramitació de la investigació administrativa sol·licitada per Antifrau, amb “estricte deure de confidencialitat”, segons explicava en una nota interna el cap de servei de Presidència, Javier Zamora (breu diputat autonòmic del PP i marit del vicealcalde de València, Juan Carlos Caballero).

Una causa reoberta per l’Audiència de València

La fotocòpia del títol s’erigeix en la prova principal de la causa iniciada després de les perquisicions preliminars d’Antifrau, que va denunciar els fets davant la Fiscalia Anticorrupció en veure indicis de la comissió de presumptes delictes. El 8 d’agost de 2025, poc després de l’esclat de l’escàndol, el pseudosindicat Manos Limpias va presentar una denúncia pels mateixos fets que va recaure en la plaça número 4 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de València.

A pesar que el jutge va dictar el sobreseïment lliure i va arxivar la causa, pel fet de considerar que els fets, en tot cas, estarien prescrits fa més de tres dècades, després de sengles recursos de Manos Limpias i del fiscal anticorrupció, Fernando Maldonado, la secció tercera de l’Audiència de València va obligar l’instructor a reobrir el procediment i a prendre declaració a Ángel en condició d’investigat, qüestionant la prescripció i adduint que les pròrrogues que va obtindre de la Diputació cap al final de la seua vida laboral (el 2023 i el 2024) “el van facultar per a optar al lloc en què vol continuar” per al qual hauria necessitat la titulació universitària.

El jutge instructor va reobrir la causa, encara que en va expulsar Manos Limpias per no haver pogut abonar el pseudosindicat la fiança de 6.000 euros imposada per a exercir l’acusació popular, que sí que exerceix el grup parlamentari popular en les Corts Valencianes. Per part seua, la Diputació hi figura com a acusació particular.

La declaració davant la Guàrdia Civil

José María Ángel, citat divendres davant el jutge, ja va comparéixer l’1 d’octubre de 2025, acompanyat pel seu advocat, Javier Boix, davant els investigadors de l’Equip de Delictes Econòmics de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de València, segons consta en les diligències d’investigació d’Anticorrupció a què ha tingut accés elDiario.es.

En aquella declaració, en condició d’investigat no detingut durant una fase prèvia a la instrucció, va aportar la documentació que conservava i va negar haver incorporat al seu expedient el fals títol de Diplomatura en Arxivística i Biblioteconomia.

També va argüir que el document incloïa “determinades incorreccions, com per exemple el seu cognom, que no va ni amb accent”. Ángel va postil·lar que es va assabentar de l’existència d’aquesta fotocòpia en el seu expedient “per la premsa” i va assegurar que “no ha fet ús en la seua vida laboral del document esmentat”.

Per contra, tant la Guàrdia Civil com el fiscal Maldonado consideren que l’ex-alt càrrec socialista, que va dimitir com a comissionat del Govern per a la dana arran de l’escàndol, hauria falsificat ell mateix el títol i tipifiquen els fets de presumptes delictes de falsificació de documents públics i malversació.

L’informe de la cap de Recursos Humans

En la causa, a més de les nombroses preguntes parlamentàries sobre la titulació d’Ángel per part de diputats tant provincials com autonòmics del PP (que es remunten al 2020), també consta un informe clau elaborat per la cap de Recursos Humans de la Diputació, María Escamilla, que conclou que els llocs a què va accedir Ángel en la institució provincial (catalogats actualment A1 o A2) requerien “tots” per a accedir-hi una titulació universitària, segons el règim jurídic aplicable (la inicial Llei 30/1984 de funció pública, la Llei 7/2007 de l’estatut bàsic dels treballadors i el reial decret del 2015 que va derogar l’anterior i que és actualment vigent).

Ángel va tindre una llarga carrera en la Diputació de València, combinada amb càrrecs de representació política, com a alcalde de l’Eliana i senador, en l’executiu central (va ser, breument, cap de gabinet del ministre de l’Interior Antonio Asunción) i en el departament d’Emergències durant els governs autonòmics de Ximo Puig.

La primera plaça d’auxiliar d’Arxiu i Biblioteca

Si bé mai va acabar la carrera de Geografia i Història —en el procediment figura la documentació oficial que confirma que a penes va començar el primer curs de 1977-1978 a la Universitat de València ni el següent en què es va matricular a Madrid en Sociologia mentre feia el servei militar—, el 1983 va obtindre una plaça d’auxiliar tècnic d’Arxiu i Biblioteca, que exigia simplement el títol de Batxillerat, titulació que Ángel posseïa, segons l’informe jurídic reservat que consta en la causa.

Tres anys després, va obtindre la plaça d’ajudant d’Arxiu i Biblioteca, després d’un procediment administratiu excepcional d’integració per l’extinció del cos d’auxiliars en què havia iniciat la seua carrera, una mena de procés d’estabilització que únicament requeria la superació de proves selectives i una formació general.

No obstant això, José María Ángel va encadenar a partir del 1987 nombroses comissions de servei per a càrrecs de lliure designació, nomenats per decret i vinculats a la Presidència de la institució provincial, governada en aquella època pel PSPV-PSOE. Llocs que requerien una titulació universitària, segons l’informe de l’actual cap de Recursos Humans, María Escamilla (nomenada pel president Vicente Mompó i provinent de l’Ajuntament de Gavarda, del qual el primer és alcalde).

Paral·lelament, entre el 1991 i el 2015, José María Ángel va ser regidor a l’Eliana i, des del 1997 fins al 2015, alcalde de la localitat de la comarca del Camp de Túria. Aquell any, en situació de serveis especials, es va incorporar al Consell com a secretari autonòmic d’Emergències i va sol·licitar per correu electrònic un certificat dels títols que constaven en el seu expedient personal al cap de personal de la Diputació llavors, Josep Salvador Duart (un dels indicis que, segons les acusacions, acreditaria que, com a mínim, coneixia la documentació irregular que constava en el seu expedient personal).

La dimissió com a comissionat del Govern per a la dana

Després de les dues legislatures del Pacte del Botànic, va sol·licitar a la Diputació a partir del 2023 dues pròrrogues en el servei actiu, que se li van concedir i que, segons l’Audiència de València, qüestionen la prescripció dels presumptes delictes que se li imputen indiciàriament (la tesi que el jutge instructor va enarborar per a arxivar la causa inicialment). L’últim lloc de José María Ángel va ser el de comissionat del Govern per a la dana, del qual va dimitir l’1 d’agost de 2025 arran de l’escàndol.

La Guàrdia Civil, seguint la senda de la investigació preliminar de l’Agència Antifrau, va confirmar que Ángel no figurava en el Registre Nacional de Titulats Universitaris Oficials i va concloure que el títol que constava en l’expedient, una fotocòpia en què el document ni estava compulsat ni incloïa segells oficials, era “fals”.

L’informe de l’institut armat considera que José María Ángel “no era desconeixedor dels títols que hi havia en el seu expedient professional”, després d’haver sol·licitat un certificat sobre aquest tema el 2015, ni va tractar de rectificar la situació posteriorment.